Nació oprimida? oh! i tant!

Fa un dies parlava amb una companya dels castells i em deia que no podia dir que vivíem en una nació oprimida. Així que tinc un dubte, com hauria de dir-li a l'estat de la nació catalana després d'escoltar que ens volen espanyolitzar a més a més de tota la bateria d'arguments d'aquest últims temps. Dimecres, al congrés, es va negar a que puguem decidir el nostre futur amb l'eina d'un referèndum (amb els vots dels PSOE(PSC)+PP), No inverteixen en les infraestructures per crear desenvolupament, riquesa i productivitat, dia rere dia volen eliminar la nostra llengua, quan els seus tribunals retallen les nostres lleis votades per la majoria del poble, quan no compleixen els acords d'inversió i de relació econòmica entre Catalunya i l'Estat espanyol i que ofeguen a la ciutadania, entitats i la organització social del país. Quan existeix un dèficit fiscal de prop de 16.000 milions d'euros a l'any...

Com li podem dir a aquesta situació que patim? això si que no és cap quimera o cap somni foll... crec que en qualsevol part del món, d'això se'n diu opressió, sense armes, però si políticament i econòmicament.
Sempre he cregut que és un gran error, per part de l'esquerra "progressista" o "alternativa" que només veu la pall el ull dels pobles lluny de casa, pensar que únicament només existeixen nacions oprimides per les armes, per la força...i voler desviar les problemàtiques i no reconèixer el conflicte amb l'Estat espanyol.
 
L'Estat espanyol no accepta com som i ens volen com ells volen que siguem. Hem resistit  prop de 300 anys i no han pogut amb nosaltres, no ens han deixat ser com som i nosaltres només demanem ser nosaltres mateixos. Massa temps de peix el cove, d'escoltar els cant de sirenes del federalisme... que en el fons només han allargat una situació que dia rere dia ha empitjorat greument l'estat del benestar, la situació social i econòmica de Catalunya i més concretament de les seves classes populars.

No tinguem por de voler ser i de fer-ho possible, volem construir i no volem destruir res. Volem fer el nostre camí decidint lliurement entre tots i totes. Així que no perdem més el temps! No ens han volgut entendre, no ens volen entendre i ens volen callats i quiets. Això s'ha acabat, s'ha acabat el bròquil! Adéu Espanya! independència!