Arribem i anem a una casa que teníem previst i com no hi tenien lloc. Ens busquen una altra casa, aquí funciona molt el fet d'anar de casa en casa recomanats per uns i altres, realment nosaltres nomes teníem reservat les dues primeres cases dels primers dies i des d'aquí vam anar de casa a casa i d’amics en amics.Així que al final anem a parar a una casa d'una parella molt curiosa. Ràpidament anem a veure el monument al Che, museu, la tomba... Santa Clara és la ciutat adoptiva del Che, on hi va guanyar una de les batalles més importants que van fer triomfar la revolució.
Un passeig per la tomba, el museu i la plaça et fan posar la pell de gallina i al meu cap no hi para de venir l’idea de la necessitat de tenir persones com el Che en la nostra història i amb la necessitat de tenir-los en el present, on els seus valors segueixen sent tant importants i necessaris avui en dia.Recorrem els racons del Che per la ciutat i vivim una nit de turmenta elèctrica amb la que juguem a ser caçadors de llamps!
Tot i tenir un taxi per anar el dia següent cap a Varadero (és complicat anar amb bus fins a varadero, no hi ha “pasages”) ens trobem que ens deixa plantats, així que agafem una bicitaxi i anem a la parada d'autobús. A l’arribada som com un regal per la desena llarga de taxistes que esperen turistes i es crea un gran batibull, així que després d’anar d’uns als altres trobem un taxi compartit amb un cubano per anar cap a Varadero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada