dijous, de novembre 16, 2006

Per convicció!



En els darrers mesos, i molt intensament les darreres setmanes, he estat treballant conjuntament amb tot de gent d'altres associacions educatives en la Marxa Educativa.
La Marxa és una idea que es va gestar fa uns mesos en el sí de les entitats que formen part del Consell de la Joventut de Barcelona, i té com a objectiu principal reivindicar el paper educatiu que fan els agrupaments escoltes i esplais de la ciutat. Jo participo en el grup de treball d'organització de la Marxa en representació d'Escoltes Catalans.
La Marxa és un seguit de reivindicacions: reconeixement, espais i finançament, per tal de garantir, promoure i millorar la tasca que aquestes associacions fan per l'educació en valors, pel foment de la participació i la formació d'una ciutadania activa. La Marxa és una acció puntual per al proper dissabte, 18 de novembre, de sortir tots al carrer (infants i joves, caps, monitors, pares, mares i tothom que s'hi vulgui afegir) i fer una marxa reivindicativa. Però més enllà de l'acció concreta i puntual de visualització del que és l'associacionisme educatiu, és un moment de fer públiques aquestes reivindicacions, d'obtenir recolzament social (això és un guiño perquè us adheriu al manifest que hi ha a la web), de sortir als mitjans de comunicació i obtenir un cert ressò de les activitats que fem dia a dia, de manera voluntària i silenciosa, constant i perseverant.

Crec que la feina que fan els caps dels agrupaments d'educar, compartir amb els nens i de construir mica en mica el projecte educatiu des de la seva base, qüestionant, participant, comprometent-se, divertint-se... és una eina de transformació de la societat. Lluiten amb el seu compromís cada dia contra l'apalanque, contra l'individualisme, contra el conformisme.
D'una manera potser més indirecta, estic contenta de seguir treballant pel mateix somni, de seguir compartint campaments quan em deixen, i de continuar formant part d'un grup d'inconformistes.
(I ara no vull aquí tot de comentaris en plan lacrimògens rollo Dani, eh!! que ja sabeu que sóc molt sensible) Pioners a Eslovènia, Juliol del 2002. Falta el Roger, que devia fer la foto. Algú recorda el nom de l'estació de tren? Crec que ens hi vam estar tot un dia.

6 comentaris:

  1. Ei Escoltes!!! moltes gràcies pel vostre treball!!!

    La vostra és una feina veritablement valuosa.

    Daniel (quinti-pare)

    ResponElimina
  2. Jo no podré anar a la marxar! Però teniu tot el meu suport!
    No deixeu de “marxar” per construir un mon millor! Que en el fons això és el més important! Apa companys i companyes d’escotes ànims i empenta!

    El dia de la marxar també en podeu sumar com un més en les dades de participació!

    L’acció es la nostre opció!

    P.D: si algú pot trobar el pòster amb aquest lema d’escoltes i escanejar-lo o fer-me una copia en faria un gran regal! Jejeje

    ResponElimina
  3. A-T-A-N-S-I-Ó ! ! ! ! !

    mamma mia com he flipat quan he vist aquesta foto aquí! que fuerrrrrrte!

    Radovlijica!! Mítica foto! m'atreviria a dir que en aquesta estació no vam estar més que de pas (venint del campament del "Hi, I'm john and I am the chief of this camp"). L'estació del dia sencer i la taquillera inepte que no ens indicava bé (i el borratxo que en va jinyar a tots) era Jesenice, i segons el mapa, Àustria la teníem allà mateix!

    juajuajuajua... NENÚÚÚÚÚÚÚFARS!


    jo devia estar enfadat en aquell moment, perquè vaya careto d'agobio que poso cagonlou...


    només per permetre moments com aquest (i tots els que es van vivint al cau, ja s'hauria de reconèixer molt més la feina que es fa als agrupaments...)


    L'Acció és la nostra opció! ;)


    ens veiem dissabte

    ResponElimina
  4. Jo recordo dinar, rentar plats i sessió de massatges de la Laura en aquesta estació... sí que hi vam estar de pas, però crec que mogollón d'hores!!
    Pablo, ahir amb el J. deiem que tu devies estar enfadat perquè la unitat no estava prou cohesionada perquè algú havia creuat un carrer sense avisar els altres, o algo... ;)
    Ens veiem a la Marxa!

    ResponElimina
  5. si si...neu fent bromes, però recordo una valoració d'aquell any, tornant de campaments de Setmana Santa (Borredà, els del raid xungo) on vaig fer la meva valoració personal, tothom em va dir que jo flipava...i a final de curs se'm va donar la raó!

    cagonlaputa...quants anys fa ja d'això! perquè no podem tornar a ser Pioners? :P

    ResponElimina