Ahir Oleguer era recompensat amb el premi Lluís Companys pel seu compromís vers les seleccions catalanes. Oleguer anunciava que destinaria els 25.000€ del premi a l'associació d'escoles valencianes.
Ho sento, però davant d'això em trec el barret! Crec que això diu molt d'un jugador de futbol que viu dins de tota la hipocresia que representa el mon del futbol i ja que estem, crec que cal donar-li més minuts!!
Des d'aquí, Gràcies Oleguer pel teu compromís vers un país, Gràcies pel teu compromís per la lluita per l'alliberament dels Països Catalans i per la justícia social. Anem camí d'Ítaca.
Caldria recordar també que en el seu moment, Oleguer no va renunciar a jugar amb la selecció espanyola absoluta. Això sí que demostraria un veritable recolçament cap a les seleccions catalanes !
ResponEliminaP.D.: jo estic en contra de tota selecció, ja sigui espanyola, catalana o luxemburguesa
Bones Pere, però no podem afirmar que realment no va renunciar a jugar amb l'espanyola. Nomes sabem que ell va anar a una concentració amb la selecció espanyola, es va reunir amb l'entrenador i mai més ha tornat.
ResponEliminaEstar clar que si renuncia no podria jugar el futbol en cap categoria. Jo també estic encontra de ser espanyol però accepto les regles de joc i pago els meus impostos a l'estat, accepto un DNI que diu que soc espanyol, una matricula tot i que portem el CAT, etc...
Si renuncies a tot això i dic no, no podria treballar, viure amb "normalitat" etc... Si Oleguer es guanyar les garrofes amb el futbol te tot el dret, com tots els jugadors, a seguir treballant tot i que estigui obligat a jugar amb la selecció, però tinc la sensació que ja li va deixar clar al entrenador que no tenia gens de motivació defensar la samarreta d'un país que no es el seu.
Oleguer ha dit expressament que vol jugar amb la selecció catalana i s'ha mulla't el cul per les seleccions nacionals.
El premio al jugador por su papel en la defensa de la selección catalana me hace gracia. Y no porque Aragonés en un "a ver si me dice que no", le convocará con la selección nacional. Sino por la continuada utilización del deporte como instrumento político, que recuerda más bien a otras épocas, es de lo más ridícula.
ResponEliminaNo me preguntaré aquello de en qué liga jugaría el Barça si no jugase en la española, porque lo mismo Ronaldhino se tendría que buscar la vida en otro club donde una marca publicitaria le pagase esas cantidades de dinero. Que al final, y pese al intento de politizar el Barça (y los todos los que procedan, que aquí no se libra ni Dios), se trata antes de empresas que de equipos de fútbol.
Un saludo.-
ajldqOlegues Presas és un jugador referent del catalanisme polític, sobre tot perquè destaca entre una colla de joves milionaris enganxats a la playstation i a lluir cotxes de luxe. Oleguer és una excepció perquè és un tipus cultivat, que llegeix (ecepció entre els professionals de la pilota) i té una notable cultura general.
ResponEliminaOleguer és un personatge estimat a Catalunya perquè defensa les seleccions catalanes. Sempre em que el dubte de què faria si el cridessin de "la roja"... Però davant del benefici del dubte, jo segueixo admirant Oleguer Presas.
Del trio de la foto, és l'únic que em mereix admiració. Aprofitant la foto, algú em podria justificar el viatge del Sr. Benac (i sèguici)a Japó a costa dels impostos que paguem entre tots?
http://latramapolaca.blogspot.com/
Crec del tot innecessari el viatget del Sr. benac al Japó. Considero del tot innecessari i fora de joc que amb els diners de tots i totes es subvencioni un viatge d'aquestes característiques. tot i l'intent d'amagar-lo com un viatge polític i desprès aprofitar-lo per anar el partit. "ja que passem per aquí"
ResponEliminaSituacions com aquestes son les que fa mal a la política i a la seva credibilitat. Hi ha qui ha de saber estar el lloc que representa.