L'acció és la nostra opció.

Fa dies que buscava el cartell que he publicat en aquesta entrada, cartell "mític" d'escoltes catalans. La curiositat la va despertar la també ja mítica excursió al Tuc de Mulleres amb el Pablo, el Pol, l'Eva i el Joan. Així que arribat a casa vaig començar a buscar, per Internet, preguntant els amics... i quin era per què de la recerca? Doncs en el viatge de tornada a la gran ciutat i enmig del debat de com canviar el món i el paper que ha de jugar escoltes catalans i l'escoltisme, l'Eva va recordar el "mític" lema del "mític" pòster: l'acció es la nostra opció i varem recordar la necessitat de recuperar alguns dels valors de l'escoltisme que hi ha al pòster i que semblen oblidats. Al final la recerca va donar els seus fruits i el vaig trobar en la meva col·lecció de pòsters i cartells que guardo, aquells pòster que decoraren la meva habitació a casa de la mare... Ara amb l'ajuda de l'scaner l'he passat a format digital. El pòster em portar molts records, molts bons records, al mateix temps que em portà a somnis que es va quedar al calaix. La primera excursió, l'agrupament ja desaparegut Joan Ballester i Canals de Castelldefels, els companys de unitat de raiers, pioners i clan, aquella baixada de l'Ebre amb barca quan era Raier, els campaments pels Pirineus amb pioners, les primeres muntanyes, l'Aneto, aquells anys de cap, l'assemblea d'escoltes a Castelldefels, Lleida...., la murga, l'eims, l'equip de muntanya... Gracies companys i companyes!

I com no podia ser d'un altre manera, el pòster també em desperta una reflexió. La imatge crec que no ha perdut actualitat, tot el contrari, sóc del parer que si l'escoltisme ha d'esdevenir un moviment de masses, de transformació social, ha de retrobar el camí de l'acció. Com l'excursionista que agafa el camí per arribar el cim, l'escoltisme ha de recuperar l'acció com opció principal de transformació social. L'acció es pot entendre de moltes maneres, però no es pot obviar, no es pot deixar al calaix. No existeix escoltisme sense acció com no existeix escoltisme sense excursionisme. Per mi són les peces claus d'un projecte que va molt més enllà que un simple projecte educatiu. No hi ha transformació social ni política si no passem a l'acció, si no actuem, si no ens comprometem, tant si no eduquem amb aquest valors com si no els practiquem a nivell personal o global.
Espero que almenys tots i totes aquells que hem tingut el pòster penjat a l'habitació o que hem passat per l'escoltisme continuem tenint l'acció com la nostra opció principal per transformar i que des dels diversos fronts segueixin lluitant i educant per transformar.