La mare té bon nas. Ensuma les olors a quilòmetres. No sentiu olor de cremat? va ser la frase que va precedir l'evacuació aquell dia de l'incendi. Jo, la veritat és que no massa. Sí que em penso que el meu olfacte deu ser bo, però deu ser que el soft no acompanya. Vull dir que sóc sensible a les olors, coi, si en sóc!, les olors intenses em maregen, l'olor de tabac de l'abric de la meva companya de despatx la sento fins i tot quan ja ha marxat, sento l'olor de la fàbrica de xocolata de Viladecans tres quilòmetres d'autopista abans, tinc l'obsessió de rentar-me les mans mil cops al dia perquè fan olor del que he tocat, del que he menjat, del que he pensat. Sento l'olor d'una colònia i puc jurar que conec algú que la duu regularment.
Ara: fes-me ensumar una llimona amb els ulls tapats i et puc dir que era una fulla de menta. No les identifico. És que em passa que sense el suport visual o contextual, no hi ha manera. Hmmm... deu ser iogurt? deu ser arengada, aquesta olor que amaga el te que pren el Pablo? Res a fer. Piques ferro fred (prou que ho sap en Jaume, eh, aquelles tardes a la sala de tast...).
És una cosa que m'ha fet ballar el cap tantes vegades, sento una olor que sé que conec, que em porta records als que m'és impossible posar imatges o sons o context de cap mena. Quina sensació tan estranya! Perquè a més a més, intento ensumar més intensament, no perdre el fil d'aquella olor, fins que el perdo del tot, i ja veig que de cap manera en trauré l'entrellat. De què fa olor...? és la típica pregunta que faig una vegada i una altra.
Per això avui m'he quedat a quadres quan les pilotes de goma que hem fet servir a la classe de ioga feien claríssimament olor de Fira de Santa Llúcia! És que no us podeu imaginar com de claríssimament feien olor de Fira de Santa Llúcia...!
Com si la Fira de Santa Llúcia fes una olor única, no? Vés a saber què devia ensumar jo a la Fira de Santa Llúcia, o al pessebre de casa quan era petita, que devia estar fet de la mateixa goma que les maleïdes pilotes. Però cada vegada que m'acostava una de les pilotes a la cara em traslladava instantàniament a la Plaça de la Catedral en ple desembre amb les paradetes al voltant. Ha estat increïble.
Tan de bo tingués una mica més de memòria olfactiva, perquè la imatge del record que m'ha portat l'olor és de les més vives i completes, intenses i instantànies!
En un llibre de comèdia/ciència-ficcio que he llegit no fa gaire hi havia una definició de volar molt interessant. Segons el llibre volar consisteix en llençar el teu cos contra terra i fallar, i el metode que descriu es basicament en distreure la teva ment completament del que es el teu objectiu primari (volar). Quan mes penses en volar mes se n'adona la gravetat que estas per alla, menys voles i mes caus.
ResponEliminaEl llibre es diu "Hitchhiiker's guide to the galaxy" que vindria a ser "guia de la galaxia per l'autoestopista".
Explico aixo per dues raons: primera per que he trobat el llibre molt i molt divertit (mai havia rigut tant llegint) i ple de veritats absolutes amagades, i segon per que de sobte he vist un paralelisme entre el que he explicat a dalt i el que tu expliques :D.
Suposo que recordar olors deu ser semblant a volar. La proxima vegada no recordis el que és una olor, no intentis recordar-la, ensuma i prou sense fer esforços,... al igual "voles" i reconeixes l'olor.
Ja m'explicaras si funciona ;)
Muy curiosa tu relación con los olores. Por mi parte lo mismo unos días me pienso que incubo un tumor cerca de la nariz porque no dejo de oler a mierda por la calle o en la oficina, que lo mismo me giro en mitad de la avenida esperando encontrarme (horror) a alguna ex-novia. Hay olores que parecen olivados pero que cuando vuelven son capaces hasta de recordarte los errores de juventud. ¡Malditos!
ResponEliminaRealment no fem serir tots els sentits dels que disposem. Un dia no sé qui va dir: I què fan els sord-cecs? Com se'n surten, i jo i una altra persona vam dir alhora: encara tenen el tacte, la olor i el gust.
ResponEliminaAvui en dia tot el que no entri per la vista no val, ens hi hem acostumat cada cop més, i sense abonar-nos-en, ens oblidem de les olors, del tacte, del gust...Són coses que crec que t'ajuden a disfrutar més de que t'envolta no?
Em fa molta gràcia quan l'Elena olora les llibretes i els llibres nous que li ensenyo;P
anava llegint el post i els comentaris i pensava "rebràs"... i efectivament ;)
ResponEliminajo no sé si sóc la teva antitesi, eva, però el cert és que fico el nas arreu (i ara penso que... figuradament, no només literalment ;)).
a mi no m'arriben, les vaig a buscar, les olors. és cert que fico el nas als llibres i llibretes... però us heu fixat? quina olor a imprempta, a tinta, a nou! (i tot el que comporta un llibre: misteri, descoberta...). també em passa amb la roba, sobretot la roba de casa. és que és entrar al casa reus i em torno lela. Clar que amb les llibretes de l'anna té un passi, però ficar el nas als cobrellits davant de la dependenta no m'hi atreveixo (encara).
i finalment t'he de dir que... tu ets més de gust, que no pas d'olfacte :)
sim-sun, sim-sum, sin-sum-sum-sumsum... puuwwweaaahhp!!
ResponElimina¿a qué huelen las cosas.... que no huelen?
Chino, m'apunto el llibre. Això de que volar és llançar el cos contra terra i fallar és descomunal.
ResponEliminaSituacionista, ya ves. Cada uno se relaciona con sus sentidos como quiere, faltaría más. Hay olores que parecen olvidados pero ahí están, zas!, esperandote a la vuelta de la esquina o detrás de un buzón de correos. O no?
Anna, segurament el tenim infravalorat, l'olfacte, però jo sóc com els nens petits que es porten les coses a la boca, doncs jo al nas. Em fa gràcia això de l'elena, perquè jo també ho faig, d'ensumar els llibres.
Elena, a impremta? a tinta? a nou?? A mi m'agrada més l'olor de llibre vell. La majoria dels nous només fan olor de dissolvent. Hi ha una altra cosa curiosa: com és que les llibreries (molts llibres) fan una olor diferent que els llibres individualment? Curiós exemple del que és que el tot no sigui la suma de les parts. No trobes? Aixxx, ja veig que en olors no ens posarem d'acord. Ara: pel que fa a gustos, ràpid ràpid, eh, lladre...! ;)
Pau, les coses que no fan olor no existeixen. Són una entel·lèquia que han creat per vendre més compreses. Però no ho diguis a ningú.
el llibre aquest que parleu, és la guia de l'autoestopista galáctico? jo crec que amb les afirmacions que heu exemplificat pot ser-ho perfectament... jo vaig veure una peli que es deia així, m'hi jugo quelcom que hi està relacionat!
ResponEliminaper cert, em va semblar curiós això que vas dir de "deu ser arengada, aquesta olor que amaga el te que pren el Pablo?". Xata, mira que sentir olor a arengada a un te...i per altra banda, el Pablo que coneixem ambdues no pren te ;)
ahir vam anar a veure un docu molt xulo, al proper has de venir!
M'ho callaré com un puta...
ResponEliminaTambé podem negar l'existència del que no fa soroll?? o aquells altres el que et volen vendre és la cuina que no sona? quina vaina... sort qe els hem descobert...
Una altra cosa que m'inquieta és què passa amb aquell arbre que un dia va caure al bosc i ningú no ho va veure ni sentir... no crec que ningú ho ensumés tampoc, però ja en parlarem un altre dia.
un petó
doncs si, deu ser el mateix... de fet va començar com una serie radiofonica i va passar en segona etapa a una serie televisiva de la BBC (hi ha capitols al youtube,... molt i molt retros,... m'agrada mes el llibre per aixo).
ResponEliminaTens rao que se n'ha fet una pelicula,... pero jo no l'he vist aixi que no puc dir res...