Veure el Marroc

Veure veure el que es diu veure, el vam veure poc. De fet, una tarda vam passejar per la Medina de Sale, un matí per Rabat, i un altre matí per Fes. Això va ser tot. La resta del temps, en realitat, la vam dedicar a descobrir, més que el Marroc, els marroquins i marroquines.

Potser caldria començar pel començament... L'Anna i jo vam anar al Marroc a visitar els amics que ella hi va deixar aquest estiu. Vam estar acollits a Salé a casa la Zalwa, amb els seus pares i les seves dues germanes. La Zalwa va ser una guia fantàstica, ens va acompanyar a tot arreu, fins i tot a Fes, on vam estar acollits amb el Said i el seu germà i les germanes. Considerem un privilegi haver pogut viure amb ells aquests dies, com ens han obert casa seva, com ens han explicat el que no enteníem, com ens han cuidat i ens han mimat.

Ahir vaig deixar la història a la posta de sol darrera Rabat. Al vesprejar vam anar a Sale, i l'endemà a Rabat, l'Anna, la Zalwa i jo, amb l'autobús.La Tour Hassan, una mesquita que havia de ser la més gran del món i que es va quedar a mig construir, segons la Zalwa, per falta de fons.
Després vam anar cap a la Medina. Ve a ser com el barri vell de les ciutats, està emmurallada i té diverses portes. La de Rabat és molt bonica, plena de paradetes pels carrers, gent amunt i avall, venent i transportant coses.


Una font en un carrer que atravessa la Medina.

Un carreró fantàstic del barri que queda sobre el port i la platja.

Nens jugant, i de passada rient dels guiris que feiem fotos a la porta de casa seva, que ells deuen trobar de lo més normal i a mi em va encantar.

I de nou la llum del capvespre des del balcó de Sale, que ara ja deiem "casa nostra". Començavem a planejar el viatge a Fes, l'endemà. L'Amina, com a bona mare, ens va advertir 50 cops que vigiléssim amb les bosses, amb els llocs, amb els homes (?). Calia anar a dormir aviat per afrontar el viatge de l'endemà.