dimecres, de novembre 07, 2007

Volar al Marroc

Com que tinc moltes fotos, anirem a pams.

Això és la motxilla, el matí abans de sortir de casa. La bandera enganxada és la d'Eslovènia, molts ja sabeu per què. El vol arribava a Casablanca a les 1o de la nit. Un taxi de preu abusiu però què hi vols fer, ens porta fins al centre de Casablanca, on dormim a l'Hotel Central. Vaig prometre al Berber que el regentava que en parlaria bé a internet, perquè hi vam estar molt còmodes. De manera que si aneu a Casablanca, ja sabeu: Hotel Central.
L'endemà vam agafar el tren fins a Rabat. Allí ens vam trobar amb la Zalwa, i vam anar en autobús fins a casa seva. Des del seu balcó a Salé "La nova", es veu tot Rabat. Evidentment, això no és Rabat, sinó quatre cases. A Salé, que és com un "poble" al costat de Rabat, hi viu un milió de persones.
Abans de sortir a fer una volta, fem un te. Després sortireu. El que passa que el te va acompanyat de milions de pastissos i pastes i melmelades i dolços. Vulguis o no.
I el sol es va pondre darrere Rabat aquell primer vespre amb la família de la Zalwa, que ens va acollir com si fóssim de la família i ens va tractar com a princeses.

5 comentaris:

  1. Oooh quina envegeta (sana)!

    Segur que la Amina va plorar quan vau marxar, oi? ;)

    mésmésméees!

    ResponElimina
  2. I el que encara us queda per veure... (o per explicar). Morocco és un constant descobriment: des d'Essaouira fins a Merzouga, des de Tanger a Tinghir; Fez, Meknés, Ifrane y Er-Rachidia.

    Inshalah!

    ResponElimina
  3. Tomamos nota, eva, del hotel y de las vistas. ¡Maaaaaaaaaaadre mía!

    ResponElimina
  4. Viscaaaa!!!
    Elena!! L'Amina no va plorar,si més no, no davant nostre:P Pobreta! Que maca que és!!
    Quines fotos més boniques!!! Si és que estàs feta una artista ja ho saps!!!

    Petonssss

    ResponElimina
  5. Ualaaaaa! quina meravella de viatge i de reportatge gràfic. Com ja han dit...quina enveja!

    ResponElimina