El Ripollès com a casa.

Aquest pont, a l'hora que l'Eva esta visitant el Marroc i aviat tindrem noticies, jo he marxat uns dies el Ripollès, a escalar i caminar amb uns bons amics. Hem visitat el Montgrony i hem comprovat que en aquesta vella zona d'escalada les vies fàcils, les aptes pels humans, estan força polides però segueix sent un indret espectacular. Un primer dia fluix a nivell de vies, un parell...
Divendres ens aixequem a l'aparcament d'Ulldeter a 3 graus i després d'esmorzar comencem a caminar, triem fer una volta circular, sortint de l'aparcament inferior d'Ulldeter i passant pel coll de la marana - coll de tirapits - pic de l'infern - pic freser - Pic Bastiments - Pic de la Dona i tornar a l'aparcament inferior d'Ulldeter. A les muntanyes resta una mica de neu allà on el sol no arriba, poca neu i glaçada que fa que anem en compte. Camí del coll de tirapits trobem un grup d'isards que gaudeixen de la solitud que no es troba a les rutes normals d'aquestes valls. Arribem a la cabana de tirapits (cabana que ha patit un bona remodelació) i enfilem la cresta cap el pic de l'infern al mateix temps ens adonem que les botes del Benet han perdut bona part de la sola. Improvisem un solució i seguim per tota la cresta amb unes vistes espectaculars: Montserrat, Sant Llorenç, Montseny, canigo, etc... Cap núvol i un sol que sembla més de l'estiu que de primers de novembre ens acompanya. Anem encadena'n pics i cansament però després de 6:30h tornem a les furgonetes, cansat, sense soles a les botes del Benent i amb un genoll tocat (espero que aviat estiguis recuperat Benet)
Baixem a Camprodon, comprar embotits trucar el Xori i l'Olga i cap a casa seva a mirar Polònia, sopar i dormir pel dia següent anar a descobrir un zona d'escalada prop de Ribes de Freser.
El dia següent comença d'hora pel Xori i per mi, a les 7:45 sortim a córrer per estira les cames i comprovar com va la meva recuperació. Correm per les zones d'entrament de Sant Joan d'Abadesses. Bones sensacions els meus bassons i ara ja ser perque la gent d'alla dalt esta tan forta! Esmorzar i a escalar, un zona prop de Ribes amb moltes vies, hi ha de tot una mica. Fem un parell de cinquens i un 6a que surt el segon intent i amb un seguro adicional... dinar i cap a casa.

Com sempre, un dies on hem desconnectat de la realitat del dia a dia en un valls que ja semblan casa meva. Un dies aprofitats al maxim amb la bona companyia del Benet i l'Anna i com no amb el gran acolliment del Xori i l'Olga! Gracies per tot!!!

Aviat fotos....