Així que sortim de l'aparcament de Can Massana cap a les 10:30h i ens dirigim pel GR o camí de l'arrel direcció al Monestir, passem per sota de la cadireta i deixem el desviamens del Coll del Porc fins a trobar unes marques blaves al cap d'una bona estona de camí (40 minuts). La canal que duu al Coll del Miracle és una canal que puja ben dreta, fins i tot hi ha algun petit tram on ens ajudem amb les mans. Un cop dalt del coll pots contempla l'inconfusible Cua de Bacallà. Fem un mos i decidim anar a buscar un camí equipat que surt del Coll del Porc i travessa per dalt fins a la regió d'agulles fent cresta vora les grans parets. Aquest camí el vaig descobrir per una confusió un cop fet un entrenament....
Des del Coll del Porc enfilem pel dret seguint unes marques blaves difícils de trobar. Arribem a l'entrada d'una canal equipada amb cordes i cadenes. D'uns 8m força verticals. Des d'aquest punt seguim pujant per canals, amb blocs empotrats i alguna corda més i algun pas amb bones vistes a l'abisme de la cara nord. Un cop dalt de la canal descobrim el Lloro que ens dóna la benvinguda, d'aquí baixem seguint fent el mico i fins i tot el llangardaix pel mig de les roques. Després de la primera gran baixada hi ha una bifurcació de camins, on pots optar per seguir carenant pel agulles i canals o baixar cap el camí que porta el refugi d'Agulles. La gana i el cansament ens porten a triar la segona opció i empalmem amb el camí que va del refugi al Coll del Porc (marques grogues) i d'aquí per la Portella fins a Can Massana. 4h de ruta i uns 700m des desnivell.
Ara queda per un dia encadenar totes els camins marcats amb les marques blaves des del Pas de la Portella fins al Cim d'Ecos, pot ser una bona excursió, amb vistes impressionants, entretingut i solitari...
i tornant cap al cotxe, la impressionant muralla nord amb la Cadireta.
Aquesta última foto dóna peu a explicar-vos la llegenda de com va aparèixer Montserrat:
Diu la llegenda que Montserrat va ser feta pels àngels del cel i que Déu quan ho va veure va fer baixar al Mar la muntanya amb forma de vaixell que els àngels havien fet. Aquesta feina va ser encarregada a l'arcàngel Sant Miquel. Així van fer un forat per on passar un gran corda(la roca foradada) i un cadira on seia l'arcàngel per dirigir les maniobres. Abans d'arribar al mar les cordes van petar pel pes de la muntanya i la muntanya va caure del cel i es va trencar en mil bocins que van quedar dispersos per tota la zona. Tot i els esforços dels àngels per arrossegar-la cap al mar no la varem poder moure gaire, així que Déu va decidir deixar-la allà que fos sant lloc....
Ara feia dies que no us visitava, esteu guapos com sempre, Amb l'Anna varem anar un dia tambe fins la Creu dels escolans ...
ResponEliminahttp://sempreendavant.blogspot.com/2007/03/labat-escarr-i-montserrat.html
A mi tambe m'agrada molt Montserrat te molt d'encisador...la llegenda és ben màgica.. nosaltres varem tornar a Sant LLorenç, pero encara no hem penjat cap fotografia... El Marquet de les Roques, una cosa sensacional... un dia ja us explicarem
Apa content de retrobar-nos i fins aviat!
Sempre endavant
coneixia la zona (i m'agrada molt) però no la llegenda: gràcies per compartir-la!
ResponEliminaFins aviat (aviam si neva ja!)
Bon Camí... Y et convido a visitar el blog:
ResponEliminahttp://muntanyademontserrat.blogspot.com.es