El tercer capítol de la història és el més trist, perquè explica per què no vam poder-ne escriure més.
És el dia de Nadal, i estem a El Chorro, escalant.
El cert és que el dia acompanya i fem unes quantes vies.
Però malauradament, quan arribem a la furgo, aquesta diu que no vol engegar-se perquè no té líquid refrigerant. Ho mirem, i efectivament, perd. Recordem aquell gat que vam atropellar a l'autopista cap a València, quan baixàvem. En aquell moment només ens va saber greu pel pobre gat, ni se'ns va acudir que es pogués haver trencat alguna cosa del cotxe... però sí.
L'endemà, el dia de Sant Esteve, altre cop cap a Antequera, però aquest cop, directament cap al mecànic, que no ens dóna massa bones notícies: cal canviar el radiador. Però com que l'esquerda no és massa gran i perd a poc a poc, podem tornar cap a casa amb la furgo, sempre i quan anem parant i reomplint el dipòsit de líquid refrigerant. Grmf.
Cap a casa falta gent. Què hi farem! Ja hi tornarem.
I així acaba la nostra història sobre el viatge de Nadal a Andalusia. Per cert, amb una factura de més de 400 eurus i un radiador nou.
Quina casualitat! Nosaltres també hem passat les vacances de Nadal escalant per Andalusia... Però em sembla que no hem coincidit amb les escoles... A el chorro no hi vam anar, és tan gran que ho deixem per un viatge dedicat exclusivament a el chorro.
ResponEliminaPassar el dia de Nadal escalant a Malaga devia ser fantàstic! Llàstima de la furgoneta... devia ser un viatge de tornada ben complicat!