dimarts, de gener 22, 2008

Els rics (i els que ho volen ser) també ploren...

Sembla que a Can Ortalar (com canvia la gent!) i a la resta de borses del món no els acaba d'anar com alguns somiaven i esperaven. Ara parlen de reestructuració del mercat, com porten fent des de fa un temps amb el mercat immobiliari. Sembla que la globalització del capitalisme comença a trontollar i es comença a posar de manifest la idea que si tots volem ser rics i guanyar a costa dels altres això no és sostenible...

Però, igual que en el lliure mercat immobiliari, els que sortiran perdent no són les grans riqueses del país, sinó aquells petits que volien ser grans. El capitalisme fins i tot és tan despietat, que s'alimenta dels petits peixos que volen ser grans per fer més gran el monstre del llac per després, un cop xuclada la seva petita riquesa, expulsar-los del mar i enviar-los cap a la costa.

Algú creia que voldrien compartir? Heus aquí la victòria del capitalisme i del tan venerat lliure mercat, de la qual son còmplices per pura avarícia els petits capitalistes, aquells que s'han pujat al carro d'especular amb els diners, el petroli i la habitatge per intentar fer-se rics i poder tenir tot allò que anuncia la tele, per poder portar un cotxe 4x4 els caps de setmana a la Cerdanya i per dur els nens a l'escola.

Aquest triomf del capitalisme espero que poc a poc es giri contra ell mateix i comenci a passar factura a aquells que han contribuït a fer més gran el mostre, que han fet que cada cop hi hagi més gent al llindar de la pobresa, els pobres no seran més pobres, però aquells que volien ser rics poder comencin a entendre que no tot s'hi val, poder algun s'adoni que aquelles que cridaven des de baix començen a tenir raó, s'adonaren perquè els crits vindran de la mateixa habitació perquè ara comparteixen habitació amb aquells dels que en el seu moment van decidir aprofitar-se, perquè tothom ho feia, perquè jo no sóc tonto, etc...

Ho sentiré per la gent que conec i que va decidir pujar al tren, però qui avisa no es traïdor. Ho sento, no comparteixo el model de vida d'intentar acumular la riquesa en poques mans, hi moltes maneres de tirar endavant a la vida, però sempre serà més fàcil especular que treballar, lluitar i esforçar-se per un futur més digne i just per cadascun i per tothom.

2 comentaris:

  1. El que està passant amb la borsa és vergonyós. Quan la borsa puja, es reparteixen els beneficis entre els amiguets. Quan la borsa cau, les pèrdues les suportem entre tots, en forma d'inflació, a causa de les mesures que els bancs centrals (la "Fed", en aquest cas) prenen per tal que els seus amiguets no segueixin perdent calers (exemple: baixada de 0.75 punts als tipus d'interés).

    A Europa el BCE té com a objectiu principal mantenir la inflació a Europa al voltant del 2%. Fa mesos que a Ehpaññña es supera en més del doble aquest «límit» (4,3% l'any passat). Fins i tot Alemanya i França la tenien al voltant del 3% (això és un 50% més de la inflació teòricament «suportable»). En comptes d'apujar els tipus d'interés per tal de controlar la inflació, el que fan els bancs centrals és just el contrari: imprimeixen bitllets a punta pala i els presten als bancs (injecció de líquid, en diuen). Conseqüència: la inflació segueix pels núvols, però els bancs poden estar tranquils, que aquí no passa res... apugem llum, aigua, gas i transports públics... i ja pagaran els de sempre... (això sí: baixem l'IRPF, que venen eleccions).

    Fa tres o quatre mesos que el BCE no apuja els tipus. Això si, en Trichet surt cada mes dient «no dubtarem en apujar els tipus». Creieu que ho faran? ha!

    Veig que el comentari m'ha quedat una mica repelente-niño-vicente, però es que fa molta ràbia, tot plegat...

    ResponElimina
  2. L’error que comets és confondre economia i moral. Ser capitalista o socialista no té res a veure en ser honest o deshonest. Quines dades tens per emetre judicis morals contra el lliure mercat?

    ResponElimina