Es l'hora de mullar-se. (I)

Sembla que el món s'acabi el 7 de juny per molta gent d'ERC i que un cop sapiguem qui és el secretari o secretària general o el president del partit ja podem cordar-nos la botes i començar a caminar. Però tot i que el dia 7 és important, el dia 14 encara ho es més, perquè és allà on decidirem la ruta d'ascensió a la muntanya d'ERC. Triarem el llibre de ruta per seguir avançant en el camí de alliberament nacional i social. Serà on deixarem de parlar de persones i parlarem de política, d'estratègia, etc... Aquests dies, llegint "la proposta de document d'estratègia política" m'estic tornant a il·lusionar, tot i que hi ha coses que crec que cal esmenar i modificar, però aquí rau una de les altres riqueses d'ERC, que tots i totes podem discutir el rumb, la ruta que hem de seguir... Crec que pot ser un bon full de ruta, però no podem quedar-nos només amb els textos, les intencions, les bones paraules, i aquelles frases que ens fan trempar a tots i totes, sinó que hem de ser prou responsables per complir, per retrobar la coherència que sembla que en part ens hem deixat pel camí des de fa 4 anys. Retrobem aquella imatge de partit diferent, de partit de combat al mateix temps que de partit que governa i camina cap un país lliure i socialment just. Que governa per això! Deixem de banda la finalitat de governar per governar o de governar per créixer, una teoria que mai he entès i que crec que només funciona quan tens un recolzament social prou ampli per ser la força majoritària o al govern o a l'oposició. La proposta d'estratègia política amb algunes esmenes que introduiria i votaré, crec que va en aquest sentit, perquè no em cansaré de repetir-ho, que ens cal retrobar la radicalitat democràtica, el republicanisme clar i contundent i el de tornar a ser el partit de la gent, el partit que vol trencar la baralla i això no vol dir tornar a la trinxera tant temuda per molts, això vol dir ser coherent, construir país al mateix temps que construïm societat sense que et tremolin les cames si en algun moment has de dir prou i per sobre de tot, sense renunciar a la teva gent, a la que va confiar amb tu. De fred sempre en farà, estiguem on estiguem, mentre no hàgim assolit trencar el marc polític actual i seguim vivim dins del bipartidisme, serem l'ase de totes les garrotades. Per això passi el que passi després del 7 de juny, hem de seguir sent l'esquerra nacional d'aquest país, el referent republicà de la gent, el partit de tots i totes!