Sabotatges per la independència, la lluita continua.

Aquest dies llegeixo el llibre "Front d'Alliberament Català, Sabotatges per la independència" escrit per Blai Menté i de l'editorial BASE. Explica part de la història del FAC (Front d'Alliberament Català), com va sorgir, les activitats, la repressió viscuda, la lluita contra el franquisme, el feixisme i el capitalisme, la relació amb bona part de les organitzacions d'aquells anys 70... una història que no surt als llibres i que és sistemàticament oblidada fins i tot per aquells que en el seu moment hi van donar suport. Algunes petites històries les coneixia dels seus protagonistes que encara segueixen treballant, compromesos des d'altres camins. Històries que sempre m'han fascinat i que un país normal, la resistència a un règim feixista que milers d'homes i dones van protagonitzar durant prop de 60 anys. tindria el seu lloc en el seus llibres d'Història.

Llegint el llibre t'adones del compromís de molts joves d'aquella època que lluitaven pels seus ideals i perquè esdevinguessin valors de societat... Temps difícils, d'enemics clars i visibles, pel seu color de la camisa i l'uniforme. Un bon llibre per recuperar la memòria de molts joves i no tant joves que van decidir arriscar, i alguns donar, les seves vides per defensar les llibertats col·lectives. Una memòria que cal recuperar com a poble, com a col·lectiu i que em fa pensar en el present, en les nostres lluites i el nostre compromís vers uns determinats valors en els actuals temps.

Aquests dies amb aquesta reflexió em torna a venir a la memòria l'últim dinar de Sant Esteve, quan el meu oncle em deia la mítica frase que molts segur heu sentit, "que la meva generació ens ho em trobat tot fet i que ara ens queixem per res, que en aquells temps sí que tenien motius i raons i ara ho fem per vici..." Jo sempre contesto que tot i la seva gran lluita i compromís, el dictador va morir al llit i el feixisme es va disfressar de monarquia, que la transició no va ser més que un ball de màscares del qual ara paguem les conseqüències. Que tenim moltes raons per queixar-nos perquè no hem estat capaços d'arribar a cap de les fites d'aquelles per les que lluitaven en aquell temps, la dictadura i el feixisme només s'han transformat.
No vivim en cap república, ni en cap estat federal, ni en cap estat socialista, ni molts menys hem assolit les llibertats col·lectives que tot poble es mereix i fins i tot aquell estat del benestar que varem començar a construir s'esmicola poc a poc... i el capitalisme cada cop més omple els nostres carrers en un estat fictici que diu tenir un govern d'esquerres i obrer.

Així que ens queda molta feina a fer i moltes lluites i combats per reprendre i d'altres per començar de nous, perquè encara no passem per l'escletxa que hem de seguir fent més ample. Seguirem el combat diari, amb altres eines i mètodes, per suposat, adaptant o re-formulant els objectius, però amb el mateix compromís, amb la mateixa empenta i això sí, contra els mateixos enemics.