dimecres, de febrer 15, 2012

i on és ara el soroll?

Fa temps que dono voltes i el temps posa cada cosa a el seu lloc. Enredarà queda els temps que no deixaves de donar explicacions pels pactes, de intentar eliminar el soroll i les cortines de fum que des de molts sectors es feien creixa. D'enumera mil cops les diferencies que hi ha entre ERC i CIU, camins, eixos... Però ara lluny d'aquell soroll, em pregunto on son ara totes aquelles persones, totes aquelles campanyes de "acoso y derivo" contra la "dignitat del país" que era pactar amb PSC. I ara que? on es el soroll quan CIU salta a les mans del PP i dia rere dia sumen més passos enredarà a la transició nacional i la transformen en transició nacionalitzadora espanyola. On son les critiques del "patriotes" convergents que ens cridaven botiflers i que de cap de setmana criden independència? On son quan Mas i Duran setmana rera setmana voten del braça del PP tant a Catalunya com l'estat espanyol. I sense cap mena de vergonya segueix empobrint a les classes populars, segueix retallant els serveis bàsics i donant suport a la reforma laboral del PP....

Doncs companys i companyes, jo si que veig diferencies, jo si que crec en esquerres i dretes, en transicions nacionals o independència, entre espoli fiscal o pacte, entre que espanya ens roba i el cafè per tothom, en el peix el cove o plantar-se o ser súbdits d'un regne o ciutadans lliures de la nostre pròpia nació, Però tot i els vents, que aquest cop venen de casa nostre, no escolto la resposta dins d'ell, no escolto el soroll de tertulians, diaris, televisions, patriotes... d'aquesta política que empobreix a la societat catalana, que ha posat preu el país i dia rera dia ens fan menys nació. Tot plegat posar de manifest que CIU no son cap salvadors de la pàtria, que de patriotes poc, ja ni patriotes de cartera. Això si, seguim immersors en aquell país de botigues, en aquell país de no toquis res que no s'espatlli...

I ara es l'hora!

Però com sempre la societat civil caminant per davant i es on hi ha la força, qui pot ara fer-nos créixer, qui pot arrossegar els polítics cap a seguir els passos d'Escocia. no pot ser que quan més independentistes hi ha el pais no siguem capaços d'anar-hi! Els moviments en l'entorn de l'Assemblea Nacional de Catalunya son esperançadors, el creixement de l'independentisme es fa somiar que anem amb la direcció bona i que la majoria silenciada o orfe cada dia es més majoria i que no s'ha resignat a tenir referents polítics. un fet que segueix demostra'n la distancia entre parlaments i assemblees, entre els polítics i la societat civil que s'organitzar per anar molt més lluny i amb més valentia! optimista perquè a cada revolt que fem, un revolt menys!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada