una finestra de bon temps: La màgia de Cap de creus! "Trail de Cap de Creus 42km"

dimarts, de maig 08, 2012

La màgia de Cap de creus! "Trail de Cap de Creus 42km"

Escalfament port de Roses.

Ja portem unes quantes curses de muntanya aquesta nova temporada (12 + una Marxa), temporada que iniciava el setembre amb la Burriac atac i que no he aturat, aquest any. Després de l'estiu del 2011 i de llegir el Llibre del Kilian Jornet durant el viatge al Nepal, tenia moltes ganes de tornar a córrer. Així que poc a poc, planificant els entrenaments, estirant i amb les sessions de recuperació, he tornat a trobar molt bones sensacions amb la filosofia de gaudir corrent... En tot aquest any encara no havia fet cap Marató de muntanya, una distància que fins ahir tenia creuada, (la culpable és la Marató de Berga 2006) i que sempre em feia molt respecte... Així que al final i mirant de acumular quilòmetres per l'Emmona, trio la nova marató del Cap de Creus per tornar a intentar una marató de muntanya.

Estirament vora el mar!

Diumenge va sonar el despertador a les 5:45h i cap a Roses, em va acompanyar la Marta, ja que el recorregut permetia anat fent seguiment pels pobles que passava. Arribem a Roses, recollim el dorsal, descansem un estona a la furgo, estiro les cames sobre el mar, per sortir des del port de Roses a les 9h del matí. Sortim tots els corredors/es de la cursa (de 12, 24 i 42km) junts, i això fa que hagi de vigilar per no anar massa ràpid en els primers quilòmetres. Dos quilòmetres d'asfalt que serveixen per estirar el grup de prop de 600 corredors/es. Iniciem els corriols i la primera pujada on, tot i anar bé, intento baixar el ritme i ser conservador en aquests primers quilòmetres. Pugem ràpidament fins els primers turons amb unes vistes molt maques del golf de Roses. La primera baixa és força tècnica, amb pedres soltes, i de sobte ens trobem amb un grup de corredors i un d'ells està estirat a terra, tothom es preocupa pel ferit i com que ja arriba l'helicòpter que ve a rescatar-lo seguim la baixa amb més compte del normal. Iniciem la segona pujada i un grup ens perdem abans d'arribar al primer avituallament, així que apareixem per la carretera; aigua i cap a dalt per un corriol que fent llaçades puja fins el coll on els de la cursa de 24 marxen pel seu camí i nosaltres enfilem cap a Sant Pere de Rodes, una cresta molt maca i tècnica amb unes vistes increïbles del cap de creus i els Pirineus. El dia és un pel gris i fa que tinguem una temperatura adient per córrer.. en els últims trams de la cresta, la panxa fa alguns avisos de malestar i em poso una mica nerviós ja que em trobo molt bé a nivell físic i les cames responen. Al Segon avituallament, paro una mica, menjo taronges i isotònic i cap a baix, cap a Port de la Selva per un bonic corriol que ens porta fins a la Selva del Mar i des d'aquí fins a Port de la Selva. Tercer avituallament i 16km i la Marta em fa algunes fotos, menjo i cap a Cadaqués. Després del tram de carretera iniciem la segona part de la Marató, els 26km que queden són menys durs de desnivell i es pot córrer en molts trams. Tot tipus de trams: corriols, pistes pels turons que desemboquen el mar, realment unes vistes impressionants que en fan pensar que hem de tornar a fer alguna ruta d'alguns dies per la zona. Arribo al quart avituallament i ens diuen que anem entre els 40 primers, jo paro una estona, em menjo molts talls de taronja, alguns gots d'isotònic i cap a baixar, pensant que la gent del control no porta bé el pas de corredors i que vaig bé, però no tant bé... la baixada fins a Cadaqués és molt bonica, amb les vistes de Cadaqués i Portlligat els mals passen i sense adonar-me sóc a l'avituallament on espera la Marta. Fotos de rigor, parada uns minuts per menjar taronges i seguir els últims 15kms. Vaig molt bé, porto 26km i 3:22h i veig que si tot va bé arribaré per sota de les meves previsions a Roses, així que decideixo conservar pota fins el 30 i aquí deixar-me anar. Així que pujades i falsos plans on cal pressionar les dents i amb les últimes pujades arribo al quilòmetre 35 ja una mica més tocat, però diuen que tot fa baixada i així que miro el rellotge, veig que anem molt i molt bé i em llenço cap a Roses amb vistes al mar i les cases blanques als penja-segats, cales i muntanyes que salten cap les aigües del mediterrani i sense adonar-me ja sóc als carrers de Roses... Miro el rellotge i 5:04:23 ufff quina alegria, estic flipant!!! increïble!!!

Diumenge va ser d'aquells dies que quan creues la línia d'arribada te n'adones que totes les hores i quilòmetres de les setmanes donen el seu fruit, que córrer per les muntanyes em fa feliç. Ahir, les muntanyes i l'entorn et feia anar més ràpid a més de la companyia de la Marta als avituallaments. Tot plegat un diumenge que omple de piles per seguir fent el cabra per les muntanyes!