Dormim a la furgo a l'aparcament de Sallente. Ens aixequem aviat per poder pujar cap al Montsent de Pallars des d'aquí. Així que sortim des del mateix aparcament pel camí que puja a l'estany Gento. el mateix que el dia anterior havia fet corrent. Un cop arribats a les antigues vies i ponts anem cap amunt resseguint el riu que baixa de la vall. No hi ha un camí prou marcat tot i que sí que trobem algunes fites que nosaltres decidim seguir. No les tenim totes d'anar pel bon camí però amb l'ajuda dels mapes al mòbil i sense cobertura del GPS anem pujant seguint la intuïció i les fites que creiem que ens portaran a bon port (el cim!). La pujada es fa bé tot i que sempre és vertical, amb poques zones per descansar. Quan arribem prop del coll d'Entremonts veiem el cim que no havíem vist en tota l'excursió i veiem que només ens queda superar l'última pujada. Aquí fa més fred ja que sortim a la vessant més ventada de la muntanya. En l'últim tram, sobre la pedra, hi ha una fina capa de gebre que fa molt relliscós el tram de tartera. Arribem fins el cim nord que està emblanquinat per la gebrada i les restes de l'última enfarinada. Des d'aquí al cim principal només hi ha 3 metres de desnivell però a mig camí, pel llom de la cresta, ens trobem a una parell de perdius blanques. Que boniques que són! ja és el 4t cop que en veig per les muntanyes dels Pirineus. Sembla que estan fent el canvi de plomatge. Ens arribem fins el cim (3h i 1150m de desnivell positiu), fem les fotos, mengem els nostres entrepans de tonyina i cap a baix pel mateix camí de pujada. De camí a casa parem al congost de Collegats per dinar i aprofitem per fer un parell de vies d'escalada al sector d'escalada esportiva "el Niu". Una via de V que sembla més un 6a i un IV que sembla un V... potser el cansament acumulat dels dos dies fa que les vies em semblin un pel més difícils...
Peguera a l'esquerra i em primer pla a la dreta la pala pedragosa. |
Perdiu Blanca |
Perdiu Blanca |
Cim |
Escalda a Collegats |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada