Recullo el dorsal i fins el últim moment penso si sortir o no, però al final em decideixo i vaig cap al punt de sortida sense saber com respondre. Em trobo al Josue que m'explica una mica el recorregut i em donar les claus del circuit, ja que ell el coneix. Ser que els primers 5km son ràpids i que després fins el quilòmetre 10km hi ha tres grans pujades per fer una baixada llarga i tornar després a remuntar l'ultima gran pujada que et porta fins al tram de la baixada final.
Tret de sortida i com sempre, sense fer-me gaire cas a mi mateix i sense dosificar, vaig un pel ràpid. El primer quilòmetres em diu el rellotge que vaig a 3:58 i decideixo regular una mica, el segon fa un pel de pujada i vaig més tranquil, però els tres següents son en baixada i torno a baixar de 4 min/km. Em trobo be, tot i que poc a poc començo a tenir les cames cansades. Arribem a la primera gran pujada, dividida en dos trams, el primer pujo be, tot i que no em sento molt ràpid, però veig que aguanto el ritma i que en els trams plans i baixades torno a enganxar els corredors que duc davant, però després del segon avituallament i quan travessem la carretera, arriba un segon mur on veig que les cames no responen, sort que és un tram de grimpada i molt vertical on tothom va fent com pot. Després d'aquest tram, la cursa planeja i fa baixada i puc recuperar, però no prou i el quilòmetre 9 la primera bufetada, iniciem una pujada de prop de 300m de desnivell que porta al punt més alt de la cursa, pel quilometra 9 em diuen que passo al 45 de la general però aquí la llum de reserva salta i la pujada es fa molt llarga i vaig deixant passar a un bon grapat de corredors, intento aguantar com puc i arribo dalt força desgastat. Un talls de taronja, aigua pel cap que el sol és nota i cap baix com puc, 3 quilometres de baixada i pla on puc baixar a bon ritma, no com sempre baixo, però que puc mantenir-me, tot i que veig que les cames no responen a la velocitat. Gaudeixo dels coriols a l'obra i veig que els quilometres passen més ràpids però no com voldria. I quan semblava que el camí feia baixada, l'ultima pujada, l'ultima bufetada. al quilòmetre 13.5 una pujada de poc més de 200m de desnivell que em tomba i que faig com puc, prop de 1 quilòmetre on pateixo massa. Arribo dalt de tot a l'avituallaments, tornem a l'aigua pel cap i les taronges i primer per un tram pla i després per corriols, cap a baix. Intento baixar ràpid, però el tram de pista em mata massa les cames. És un recorregut molt dur de terreny i vaig amb les potes molt carregades i a la baixada no puc baixar ràpid i és fa llarga i feixuga la baixada. Arribo al poble i faig els últims carreres, que amb els aplaudiments de la gent es fan molt més suportables. Així que amb 2:17:05 arribo, al vuitanta de prop de 340 cansat i amb les cames com pedres. Un pel desmotivat pel rendiment, sempre vols anar amb el pedal del gas a fons i gaudir, i avui hem patit massa i he gaudit poc, però també hem acabat prou be per arribar en les condicions que he arribat...
Així que ara espero tornar a recuperar les sensacions i la rutina d'entrenament que tinc moltes ganes de celebrar les 100 curses acabades! Diumenge amb l'Ascens a Sant Sandurni ja sumant 98 les curses acabades des del 2004 quan vaig fer per primer cop la cursa del Taga.
Propera parada, primer la meva primera mitja marató d'asfalt, al final m'he decidit a fer una mitja d'asfalt el proper 30 de Març a Calella Mitja costa Barcelona-Maresme i el 6 d'abril tornar a la muntanya amb la mitja de la Romànic Extrem per la Vall de Bianya i amb moltes ganes de 4 de Maig tornar a trepitjar el cap de creus amb la seva màgica Marató de muntanya amb l'al·licient d'acabar-la després que l'any passat no vaig poder fer-ho.
Fotos d'Agnès Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada