dilluns, de febrer 08, 2016

Trail de Rocacorba 2016 (20km i 800 positius)

Per tercer any consecutiu diumenge 7 de febre participava el Trail de Rocacorba, una cursa que va molt be per començar la temporada de curses de muntanya i sobretot que a mi m'he agrada molt pel tipus de recorregut, l'indret on és fa l'organització. A més si afegeixes la pluja i el fang, fan del trail Rocacorba una gran cursa.
El Recorregut és explosiu, 3km de un fals pla, per després trobar un mur de 5km on guanyes 800m de desnivell fins arribar el cim del Rocacorba, i iniciar un descens de prop de 12 quilometres, amb alguna petita rampa i tornar els 3 últims quilometres, de l'inici, per prema les dents un altre cop en el fals pla. Un cursa de puja i baixar amb una baixada tècnica, per un bonic bosc prop d'una riera. Per mi una de les cursa amb tots els ingredients d'una bona cursa de muntanya i amb la filosofia de pujar un cim i baixar. Sense grans xifres de quilometres i desnivells que sembla que és el que cada cop està més de moda.
Així que diumenge cap a Canet d'Adri amb en Marc, el company de quilometres d'aquests darrers anys. Sortim a les 7:30 de l'Alt Maresme amb una fina pluja que esperem que aviat deixi pas el sol i les temperatures agradables d'aquest hivern primaveral. Arribem a Canet d'Adri i més pluja, més núvols i una boira que cobreix el cim del Rocacorba. Recollida de dorsals, canviar-nos, prepara material i cap a la sortida sota una fina pluja que ens fa sortir amb l'impermeable.
3,2,1 i gas a fons, tinc bones sensacions i en noto que torno a tenir aquella espurna de velocitat d'anys anteriors, així que intento anar fort en aquest 3km per poder evitar els taps dels corriols de la pujada. Tot i sortir ràpid, veig que la gent cada dia corre més i tot i anar a un ritma elevat hi ha força corredors que van més ràpids. Arribo be el corriol de pujada i aquí ja em trobo els primers taps, ja que el corriol puja pel dret i cal ajudar-se amb en les mans en algun petit pas. El ritma de pujada és alt, però els taps em permet recupera i fins i tot avançar algun corredor. El primer quilometres de la pujada son molt drets i cal conservar pota fins arribar dalt del primer cim de la carena, on ja es poden contemplar unes grans vistes entre la boira. Després de passar la Roca de Mascaró el corriol és una combinació de seguir pujant pel dret amb petites baixades entre arbres i rocs per sobre d'una bonica cinglera amb un bon pati! Aquí cal regular i anar amb compte i tenir present que és un tram llarg fins el cim i que cal dosificar be la pota. En aquest darrer tram de la pujada veig que puc augmentar el ritma i intento anar més ràpid i corre els petits plans i trams de petita baixada que en porten fins trobar el castell de Rocacorba i iniciar el descens, agafo un parell de talls de taronges en l'avituallament i cap baix. Primer un tram de pista que fa més pujada que baixada fins trobar el corriol on iniciem el veritable decens. Com en conec el recorregut, ser que el primer tram baixar molt i amb algun tram molt tècnic. Decideixo no anar massa ràpid i conservar pota per poder tenir gas en els quilometres de després. En el tram tècnic em trobo amb un bon grapat de corredors que fan difícil l'avançament i que no ajuden gaire a ser avançats.
Una de les coses que cada cop noto més en les curses de muntanya és que poc a poc és perd aquell bon ambient entre corredors, deixar passar si venen ràpid per darrera, facilitar els avançaments, ajudar, ser conscient de les limitacions de cada un i tenir esportivitat, no embrutar la muntanya... cada cop veig més atletes corrent per les muntanyes, que muntanyencs corrent pels cims. Però això donaria per una bona entrada...
Després del tram tècnic, una petita pista i un petit corriol amb fulla que tapa les roques del terra i que ens porta fins una pista vora al riera on toca donar una volta més el puny de gas i baixar ràpid sense frenar les cames per no carregar els genolls! Em trobo be i amb prou pota per anar poc a poc incrementant el ritma i anar atrapant corredors que tinc pel davant. Després de la pista entrem en un corriol que va per un bonic bosc molt verd i humit, amb una constant pluja fina que fa que tots els rocs estiguin mullats i on cal vigilar. El corriol és molt divertit i gaudeixo molt fins i tot les petites pujades les faig a ritma fins arribar al darrer avituallament i on empalmem amb els 3 quilometres de fals pla fins l'arribada. Aquest ultim tram arribo amb el darrer cartutx de gas, que havia guardat ja que era conscient que si arribes molt tocat de pota aquest darrers tres quilometres pots patir molt. Així que a ritma i cap baix sense baixar el ritma fins arribar a la meta amb un temps de 2:10:38h baixant 14 minuts els temps de l'any passat i amb molt bones sensacions, content amb la cursa feta!

Una cursa molt recomanable on també hi ha la distancia de 30km i una modalitat de 38km en parelles. Així que esperem que aquesta cursa i amb les bones sensacions sigui l'inici d'un bona temporada de fer el cabra per la muntanya, ara que poc a poc la vida familiar permet poc a poc tornar a entrenar amb més regularitat.

Ruta a Wikiloc gravada amb l'APP de Wikiloc:








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada