Tornem a posar-nos el fulard...

Avui excursió de la unitat de Pioners de l'A.E Gripamons. El "comando d'antic" ens havíem compromès a ajudar-los, a portar-los a la muntanya i poc a poc anar aportant el nostre granet de sorra per poder contribuir en la nostre mesura en el retorn de l'escoltisme a Castelldefels.
Així que avui amb 8 Pioners i 3 Caps i 3 antics... ens em anat a fer una de les clàssiques... Castelldefels - Castell d'Eremprunyar. Sortim des del Castell, obrim el mapa i comencem... Pel camí anem descobrint el Garraf, les seves plantes, animals, els seus camins, els seus colors,etc... a l'hora que compartim viatja amb aquest nois i noies que poc a poc, crec que van encenen la flama de l'escoltisme dins seu... I com si tornes uns quants anys enrere tot tornar a ser com sempre, arribar el castell, descoberta, dinar i una activitat per prepara el projecte dels pioners per aquests campaments de primavera que aniran participara a la Murga un projecte d'Escoltes Catalans. I ara a casa, amb bones sensacions, de haver retrobat un part important de la meva vida. D'haver compartit part d'un viatja amb un nois i noies amb ganes, compromís i il·lusió per escapar-se d'allà on la societat vol portar els joves, de revelar-se i no voler deixar-se endur per la massa...
Molta sort! i ja sabeu que Sempre apunt! per fer-vos un cop de ma!

Descobrint...

Cel i Castell el fons.

Descoberta del Castell.

Pioners!

A l'Ermita.

En plena activitat.

La unitat de Pioners i els "Antics"

Avui ja sabran com fer anar el mapa ;)

No era aixo...

Ho sento, però no em puc estar d'escriure i plasmar la meva indignació per l'actitud dels mossos ahir, tant al matí com al vespre... lluny del que seria una actitud d'un cos de policia democràtic i més propera a aquell de la nit franquista o els mateixos que han substituït....
No entraré a valorar Bolonya i fins i tot estic allunyat de les protestes dels estudiants i les seves demandes... Però no és acceptable i és totalment rebutjable l'actitud dels mossos d'esquadra. No va ser un desallotjament, sino la utilització de la violència gratuïtament... Violència d'estat contra una reivindicació pacifica, les imatges i els vídeos parlant per si sols.
Tot plegat em recorda temps passats on les esquerres ens posàvem les mans al cap i demanàvem la dimissió de la delegada del govern. Encara recordo les rodes de premsa dels partits després de l'actuació policial en les manifestacions contra la Europa del Capital... i més concretament la del Sr. Herrera .. i ara tot es repeteix o fins i tot les fan més grosses i tothom callat... La policia segueix torturant, reprimint i s'allunya de qualsevol model "democràtic" de policia... i està clar que si els mossos el que estan fent és actuar d'esquenes al conseller, aquí hi ha molts responsables, (cap de l'operatiu, caps, etc...) que haurien de ser destituïts si realment això fos una democràcia... i si no és així el Sr. Saura hauria de fer un pensament...
Tota la meva solidaritat amb els ferits i aquells que han patit agressions, aquells que han patit el terrorisme d'estat. A mi no em trobaran defensant allò indefensable... ni em quedaré callat... que ara i sempre la violència d'estat, la violència gratuïta i desmesurada no haurien de formar part de cap eina d'un país democràtic i socialment just.

Matins...

Ahir el mati, vaig decidir anar a estirar les cames. Aquesta nova situació em permet escapar-me pels voltants de casa... La meva sorpresa es que ahir em vaig trobar més gent que mai pels camins del Garraf... unes 8 persones amb BTT i uns quants caminants... Tot i així una bona volta, Castelldefels cap a la Morella, cim de les Agudes i cap a la clota i baixar pel camí del castellers de l'Eremprunyar...
Ahir tb vaig descobrir que des de fa uns mesos han tornat a emetre en directe des del niu de les àligues cuabarrades del parc natural del Garraf... ja han posat dos ous..

Vista Panoramica des del la basse dels pla de les dues basses.

Flors el pla de les basses.

Fites.

Garraf i les seves formes.

Fent Camí cap a les Agudes.

Les formes que donant nom al cim de les Agudes.

No vaig poder atrapar cap papallons, en el moment que pitjava el boto de la camara, elles batien les ales...

Treballant...

La crisi en la pròpia pell...

A voltes parlem des d'un punt de vista allunyat de les problemàtiques o ens fem un idees sobre un tema després de llegir, escoltar, etc... i fins i tot molts cops juguem a posar-nos en el lloc d'aquells que tenen les problemàtiques i opinem i donem els nostres punts de vista i solucions...
Està clar que la crisi la patim tots i totes, alguns amb més grau i d'altres en menys, però tots i totes o la gran majoria som potencialment víctimes del sistema polític - econòmic que en aquests moments ens està ofegant.

El passat dijous, la meva empresa ens comunicava als 5 treballadors que en una setmana signaríem el nostre acomiadament. L'empresa segueix amb els 4 socis, però l'única mesura que hi ha per conservar l'empresa és acomiadar els seus treballadors i superar aquesta crisis com puguin. No estem parlant de cap fàbrica ni de cap gran empresa... però sí d'un sector de petites empreses que es dediquen al disseny de màquines lligades a l'automoció i que degut a la crisi que afecta el sector de l'automòbil ho estem passant molt malament... Massa cops es parla de SEAT o NISSAN, etc... pero hi molta, moltíssima gent que depèn d'aquesta gran empresa de capital estranger que els seus centres de decisió estan lluny i només miren on portar la producció per seguir amb els seus beneficis, sense mirar el cost social que això comporta...

Ara, després de 10 anys de treballar, em sento estrany i una mica descol·locat... Però sobretot impotent i defraudat amb aquesta globalitat que cada dia ens porta cap a una situació insostenible, ja els que em coneixeu sabeu que el meu discurs no és fruit de la situació actual, mai he comprès com pot ser que siguem esclaus del capital, que abaixem el cap i seguim caminant tot i tenir el precipici, sempre, tot i els bons temps que he tingut a la meva feina, sempre he estat allà quan els companys i companyes de lluita em demanen solidaritat.... Ara sóc part d'aquesta massa que cada dia és més gran d'aturats i aturades amb ganes de treballar...
i encara em sento més defraudat i emprenyat amb la classe política, amb aquells que ens han de fer sortir del pou i que s'omplen la boca parlant de potenciar al país una política de centres d'investigació, de producte de valor afegit, de conservar els centres de disseny, investigació i desenvolupament, etc... i les úniques mesures que prenen és ajudar aquells que ens han ofegat, i encara em fa més mal quan tot plegat ho diuen partits que s'anomenen d'esquerres...

Amb aquesta crisi es demostra que tenim un teixit productiu massa lligat a les inversions estrangeres, que seguim sent un país de serveis, de mà d'obra barata i poca cosa més. Que no som competitius dins del mercat global i que això de la globalització del comerç i del capital és un gran engany del capital que els ha esclatat a les mans. Perquè pel camí de la globalització s'han deixat el fet de globalitzar els drets dels treballadors i treballadores, el seu benestar, la construcció de l'estat del benestar, etc...

I tot això només acaba de començar, però qui té assegurada la cadira i el menjar està incapacitat per solucionar la problemàtica de la ciutadania. I la nostra classe política ho està, i segueix anant a dormir amb tota la tranquil·litat del món, perquè això no va amb ells, perquè la gran majoria viu allunyada de la realitat social del país. Viu en el seu món...

I seguiran esperant fins que algun dia la gran majoria comencem a passar gana i decidim que fins aquí hem arribat. Perquè ja triguem a reivindicar els nostres drets... però seguim immersos i encadenats al capital, els bancs i caixes... Però espero que aviat comencem a trencar les cadenes i ens plantem i diguem que ja n'hi ha prou que siguem sent els mateixos els que acabem pagant els plats dels sopars suculents que tenen banquers, polítics i els grans empresaris!

i avui delta del llobregat...

Avui sortida el costat de casa... feia temps que no visitava la reserva natural del delta del Llobregat. Com sempre vaig visitar el Remolar-filipinas.
Avui feia un bon dia, càlid i tranquil... d'ocells i aus poquetes... però diverses.
Aquí us deixo amb algunes de les fotos i el que crec que son, tot i que hi ha un que espero que algú ens comenti quina especie és...
I ja sabeu, els que sou d'aquí aprop, amb un cop de cotxe es descobreix un indret el costat de l'aeroport que sembla mentida les aus encara faci parada en aquest indret. Raó que encara reforçar més la raó que teníem els que defensàvem i lluitàvem per salvar aquest espai...

Martinet Blanc

Bacadell Comú

?

Fotja Vulgar

Corb marí

Polla d'aigua

Bernat Pescaire

Encara falta una mica de nitidesa.. però crec que això ja es qüestió de una bona lent...

Nova campanya dels grocs!

Jo sóc dels Grocs, i tu?

És divendres. Són les nou del vespre. Agafo la camisa i la faixa. El meu marit i els meus fills agafen la camisa i la faixa. Sortim. Avui és dia d’assaig.
Arribem al local, saludem i ens posem les faixes. Els nois es descalcen.
Arriba més gent. Homes, dones, nois, noies, nens, nenes. Alguns es col·loquen les faixes, d’altres, a més, es descalcen. I d’altres s’ho miren i peten la xerrada.
Arriba la tècnica: el cap de colla, el segon cap de colla, el cap de pinyes i els caps de canalla.
Comença l’assaig. Nois i noies i nens i nenes practiquen pilars a la paret. El cap de colla prova troncs per un futur castell de set i crida tothom a fer pinya. Es fan proves per aixecar un castell exclusivament de dones. S’assagen les pinyes. Es fa pujar la canalla. S’aixequen castells. De tant en tant n’hi ha un que cau, però ningú no es fa res. S’aixequen pilars. A la pinya, de vegades, es xerra massa, i el cap de colla demana silenci.
Acaba l’assaig. És tard i hi ha gana. El cap de colla ens recorda que el proper cap de setmana tenim sortida. Ens acomiadem i tornem cap a casa.
Estem desfets. Després de tota una setmana de feina i d’escola, d’encàrrecs i de futbol, de maldecaps i de mil històries, és divendres i nosaltres, per postres, hem tingut assaig de castells. Són les onze i no hem sopat. Escalfem unes pizzes i, mentre les devorem, comentem la jugada. Al meu marit li fa mal l’espatlla esquerra. El meu fill petit, que fa de “dosos”, està esgotat perquè ha hagut de pujar a tots els castells. El meu fill gran fa poc que assaja i, per poc que faci, acaba sempre cruixit. Jo he fet de baixos en el castell de dones i em sento tan xafada que hom diria que l’he aguantat jo tota sola, el castell.
La setmana vinent tenim sortida. Ho hem de dir a la família i als amics, a veure si aconseguim prou gent per fer pinya. I el proper divendres, uf!, l’assaig serà més llarg.
Ens mirem i somriem. Ens morim de ganes que arribi divendres! Perquè anirem al local i saludarem els amics i els preguntarem com els ha anat la setmana. Perquè plorarem de riure quan un dels castellers que hi ha a quarts, que sempre es descuida el cinturó, es quedi en calçotets quan pugi l’enxaneta. Perquè quan “fem pinya” comprendrem, millor que ningú, tot el sentit de l’expressió. Perquè organitzarem un sopar, o una festa, o una sortida, amb qualsevol excusa. Perquè ens emocionarem quan aconseguim aixecar aquell castell que tant ens costa. Perquè ens sentirem molt propers els uns dels altres. Perquè ens sentirem especials.
El meu marit, els meus fills i jo arribarem a casa esgotats, però satisfets, perquè haurem estat junts fent quelcom que ens agrada i que ens uneix.

I tu, vols ser dels Grocs?
http://castellerscastelldefels.blogspot.com/

Visita al Delta de l'Ebre

Diumenge, tot i que no sona el despertador... aviat soc esmorzant i decidint que faig. Així que com tinc ganes de fer fotos a bitxos, decideixo anar cap el Delta de l'Ebre. No he estat mai, tot i que sempre he sentit parlar molt be. Així que cap allà baixo. una mati amunt i avall per la zona sud de la delta, la punta de la banya, la tancada, l'illa de buda... realment em vaig gaudir molt de l'indret, per tornar amb més temps i passar un bon cap de setmana, que segur que hi han molts racons per descobrir i poder veure els arrossars amb aigua i creixent.

Amb un temps de gosos..

Dissabte cap a Andorra, intenció fer un corredor el roc dels isards. Així que a les 5:30h del matí cap a Andorra amb el Cèsar. Tot i els pronòstics de bon temps quan hem passat la frontera i de camí cap el coll de pimorents ens trobem que hi ha núvols baixos i neva tímidament, però els cartells de la carreteres diuen que el coll esta tancat... Així que no tenim sort... i ens viem obligats a canviar de plans. Així que el final decidir anar cap a la zona de Cambre d'Ase. Allà les condicions no son tampoc molt bones... a l'aparcament neva, però ja que hi som decidim anar fent... Anem pujant per la pista d'esqui fins que cap els 2000m decidim tornar el cotxe, molta neu tova, segueix nevant i tot el circ del cambre d'ase esta tapat... Ara tinc mono de muntanya!! sort que tindrem neu per estona!!

Inici per una pista d'esqui.

Cèsar.

Jo amb el circ de Cambre d'ase(derrera la boira) el fons.

Condicions del circ de Cambre d'ase.

10.000 a Brussel·les

Avui hauria de marxar cap a Brussel·les, a la manifestació dels 10.000 catalans i catalanes pel dret a decidir. Peró el final no ha pogut ser. Tot i així demà és una bon dia per fer quelcom per la independència del nostre petit país i per tots i totes els que ens quedem pel territori hi han diferents iniciatives per donar suport els nostres companys i companyes que han anat a Brussel·les a demanar un dret que ha de ser inalienable dels pobles, el seu dret a decidir el seu futur amb llibertat.

Així a més a més de penjar la senyera, l'estelada el balco durant tot el dia 7 de març o fins i tot els nostres blocs, web, fotologs, facebook, etc... també hi hauran concentracions arreu dels Països catalans.

Concentració a BCN a les 11h a la plaça Sant Jaume

Quan encara el sol no s'ha anat a dormir...

Avui amb un cel blau, (tot i que no es veu del tot en les fotos) hi havia la lluna... que resisteix el vent que fa aquí baix. Així que com és habitual en aquesta finestra, avui que feia una cara bonica, he plantat el trípode el balco de casa i he disparat varies vagades, he retallat les fotos i he penjat les que més m'han agradat... Fins la propera lluna plena!

i li diuen democracia...

Avui dia trist. Ahir el PP tornava a guanyar a Galícia, tornava a guanyar amb majoria absoluta. Tornar la dreta. Però a diferencia Euskadi, allà cap gallec i gallega es va quedar sense poder votar la seva opció política.. Així que és el que la majoria del poble gallec ha volgut.
Però no podem dir el mateix d'Euskadi, unes eleccions on part de la població tenia negat el dret de participació, prop de 100.000 bascos i basques no varen poder anar exercir el seu dret a vot. I per mi aquestes eleccions han estat un circ que arriba desprès d'una estratègia dels partits d' obediència espanyolista. Per desallotjar els nacionalistes bascos del poder l'única opció que tenia el PSOE amb el PP era il·legalitzant una part de la població. (Comparativa)
Un circ més semblant allò que succeïa en la llarga nit de la dictadura que en allò que ara anomenant democràcia. A Euskadi s'ha posat de manifest que la democràcia de l'Estat espanyol és dèbil, molt dèbil i que els poders judicials no son poder independents, no nomes amb el tema Euskadi s'ha pogut comprar, si no que cada dia més hi ha més demostracions.. Perquè cal que ens fem la gran preguntar de perquè fa 4 anys amb la llei de partits ja en funcionament es deixes presentar a l'esquerra abertzale i ara no? o perquè es va deixar alguns municipis i altres no?
Així des d'avui hi ha raó més per dubtar de la credibilitat democràtica d'això que anomenant espanya, de la divisió de poders... i en fa pensar més en una "dictatoba" que en un govern democràtic.
Una raó més per seguir treballant i lluitant per construir un model de societat i polític alternatiu a l'actual, on les paraules llibertat, democràcia, participació, honestedat, compromís, etc tinguin el valor que ha de tenir.

Font imatge (Vilaweb)