La capital: l'Havana (Fins a la victòria sempre II)

Ciutat plena de contrastos i llums. Edificis majestuosos que conviuen amb d’altres a punt de caure i amb un to decadent que li dóna el seu encant. Cotxes dels 50 i 60 que circulen pels seus grans carrers i molta gent amunt i avall. Alguns venent, altres oferint taxi i molts altres fent vida normal, esperant l'autobús que va ple, anant a treballar, nens jugant (és època de vacances)... Arribem i fem les primeres voltes per la ciutat, l'entrada no va ser com l'any passat a Katmandú, aquí tot va ser molt més relaxat. Primeres impressions de la ciutat, seguim les indicacions de la guia i fem els primers carrers més turístics, els principals i a poc a poc i amb els dies ens perdem per les places i barris descobrint més racons i el dia a dia dels ciutadans de l'Havana. Ens topem amb el Carnaval de l'Havana ple de música i colors, visitem el mític "malecón" i la zona dels grans Hotels, amb l’espectacular Hotel Nacional. Música i cultura per tot arreu i molta gent amb ganes de parlar i de vendre't puros, de ser el teu taxista, de tocar-te una cançó a canvi d’alguna cosa o d’oferir-te un lloc per dormir o un restaurant. Sense molestar més del normal, és el que pateix un turista en aquest país que cada dia més viu de gent com nosaltres. A l'Havana respirem els aires de la revolució, visitem la plaça del mateix nom, el museu, i el tanc amb el que Comandat Fidel va lluitar a la Playa Giron 1961, les pintades murals i comencem a escoltar els cubans i cubanes com viuen ells el dia a dia. Dies de comprendre i d'aprendre al mateix temps que seguim fent llargues caminades per la ciutat, descobrint a cada pas algun apunt de la història del passat i del present. Els primers dies també fem una petita excursió a visitar les platges de l’Est de l'Havana on fem els primers banys a les aigües turqueses i a les platges de sorra blanca. Els últims dies per l'Havana anem a veure el “cañonazo” i ens sentim ja més part del paisatge diari d’aquesta ciutat acollidora i entenem molt més allò de: “no es lo mismo la Cuba de turismo que la Cuba para los residentes” Però ens segueix impressionant aquesta convivència entre els grans edificis colonials restaurats i les vivendes apunt d'ensorrar-se. Ens segueix transmetent un aire de romanticisme amb un punt de decadència al mateix moment que et fa pensar també el com ha de ser de complicat el dia a dia.

 Mil llocs, mil racons que ens han robat moltes imatges per recordar.

Ja a casa, (Fins a la victòria sempre I)

Prop de 2200 fotos, moltes pàgines en el meu diari de paper i alguns apunts al mòbil seran difícil de resumir. Els 17 dies per Cuba més els dos dies de viatge seran una mica complicats d’ordenar tot plegat en algunes entrades a la finestra.  
Un viatge amb tantes coses viscudes en tots els sentits: Natura, Política, Societat... Moltes converses amb molta gent, la facilitat de l'idioma ha ajudat molt a escoltar, preguntar i descobrir. Un viatge amb molts fotogrames d'una mateixa pel·lícula:
Llarg viatge en avió. Descobrir la capital del país amb tots els seus contrastos i colors. Anar cap un dels cors verds de l'illa: Viñales, amb el seu verd, les seves muntanyes (Mogotes). Després cap a la platja, la Bahía de Cochinos i la zona de la Ciénaga de Zapata on quedem impressionats per els seus espais naturals, la seva biodiversitat. De camí a Trinidad fem nit a Cienfuegos, una ciutat més ciutat i no tant romàntica, tot i el seu estil afrancesat. Arribem a Trinidad i quedem enamorats dels seus colors, del seus carrers, el seu entorn natural i de la seva platja més propera, la playa de Ancon. A Trinidad fem nous plans i refem el camí. Anem cap a Santa Clara ciutat que viu lligada a la figura del Che, ciutat on ara reposen les restes del Che. I de Santa Clara cap a les platges de Varadero, anem a la zona del poble fugint de la zona més turística i de ressorts. Així a voltes som els únics turistes en les platges plenes de cubans i cubanes que gaudeixen de les seves vacances d'estiu a la platja. Tornem  a l'Havana per fer nit i anar cap a l'illa de Cayo Largo del sur on passem dos dies de relax, platja i on podem contemplar una tortuga marina ponent els ous, una de les imatges de la natura, en viu, més espectaculars del viatge i de les que he vist fins ara. Després dels dies de relax cap a l'Havana un altre cop per fer nit i cap a l'aeroport per ja tornar cap a casa.

Habana

Habana

Habana

Malecon (Habana)

Viñales

Viñales

Bahía de Cochinos

Ciénaga de Zapata (Tocororo au nacional de Cuba)

Cienfuegos

Trinidad

Santa Clara

Varadero

Habana

Cayo Largo del Sur

Revolució, platja, mar, muntanya, natura...

Avui som a la ciutat on hi ha les restes del Che, memorial i museu. Santa Clara, ciutat senzilla, però que guarda uns grans lligams amb la figura del Che.
Ja hem fet bona part del viatge (Habana - Viñales - Playa Larga - Cienaga de Zapata - Cienfuegos - Trinidad - Santa Clara). Ja queden menys dies i com sempre tot és massa curt!
Al final no anirem a Santiago de Cuba per la llarga distància que cal recórrer i els pocs dies que tenim.
Avui hem agafat un "taxi" a trinidad del 1951 tot i que fa 3 mesos que té motor nou! Hem punxat una roda i hem ajudat a tapar el forat clavant-hi un cargol. A Cuba són els reis del reciclatge!
Llarga conversa amb les persones que ens acullen a casa seva sobre els models socials, política, present i futur. Conversa agradable i més després de la visita al mausoleu del Che.
Te n'adones que ens calen referents per fer realitat el somni, ell va somiar, va lluitar i va aconseguir fer-ho realitat i després va morir intentant fer encara més gran la realitat. Ara els temps han canviat i la batalla és de les idees, dels projectes polítics... però cal no renunciar. Des d'aqui te n'adones que hem renunciat a massa per ben poc.

Recordo quan un antic alcalde de Castelldefels em deia que viatjant obriria els ulls i em trobaria que això de la indepéndencia no té cap sentit... Però al viatjar li ha tret la raó. Crec en tot el contrari, viatjant te n'adones que per ser respectat cal tenir un estat. Que quan ets un poble colonitzat vols ser un poble lliure. Que en la diversitat del món, el respecte, la fraternitat i solidaritat entre pobles hi ha la clau per fer un món més just i lliure!

Des de la illa de terra vermella

Som a Cienfuegos, una ciutat en mig de Cuba, vora el mar del Carib.
Ja hem caminat pels carrers de l'Habana, les muntanyes i coves de Viñales, els camins de la Cienaga de Zapata i els carrers i malecon afrancesats de Cienfuegos. Ens hem banyat en platges de sorra blanca i aigues turqueses i hem fet snorkel en mig de milers de peixos de colors.
Hem viatjat en bicicletes, carro de cavall, autobusos, en un Chevrolet del 55, en un Ford del 54 i hem compartit amb 1 cuba i 4 autriacs un viatge d 600km amb un chevrolet del 56 de 8 places...
Ja porto 1000 fotos... La culpa son els centenars d'aus, reptils i mamifers que hem arribat a trobar. Sense oblidar cartells, pintades, murals i banderes que ens recorden que som en una terra vermella tant fisicament com politicament.

Hem escoltat, hem apres i compres una mica mes aquest pais complexe on el somni no es tant somni pero si que hi som mes aprop. La revolució els ha fet ser com son, pero esta clar que la ma del capitalisme fa massa ombra a l'illa i el seu sistema politic. Esta clar que, com diuen ells, tot es molt diferet vist des de la nostra posicio de turistes "capitalistes" i que la Cuba dels residents no pinta tant vermella.
Pero no tot es blanc o negre, hi ha molts matissos dels quals hem d'aprendre per fer-ho millor, per anar molt mes enlla amb el socialisme, fins a una veritable democratizacio i socialitzacio dels bens. Pero esta clar que jo em quedo amb el cami fet fins aqui, tot i que sigui dificil d'entendre, fins i tot per molts dels residents. Tot i les dificultats, som molt mes aprop de la justicia social, del benestar, d'una societat de valors que haurien de ser globals.
Moltes ratlles a la llibreta escrites, ara amb piles de sobres per no renunciar i amb la conviccio que si realment hi creiem i lluitem: Guanyarem!
Pero amb la conviccio que cal una revolta individual, ens cal creure i posar-nos a caminar lluny de la foscor del capitalisme, i amb aquesta revolta individual, vindra la col.lectiva!

Viva Cuba Libre!
Visca Catalunya lliure i socialista!