Avui som a la ciutat on hi ha les restes del Che, memorial i museu. Santa Clara, ciutat senzilla, però que guarda uns grans lligams amb la figura del Che.
Ja hem fet bona part del viatge (Habana - Viñales - Playa Larga - Cienaga de Zapata - Cienfuegos - Trinidad - Santa Clara). Ja queden menys dies i com sempre tot és massa curt!
Al final no anirem a Santiago de Cuba per la llarga distància que cal recórrer i els pocs dies que tenim.
Avui hem agafat un "taxi" a trinidad del 1951 tot i que fa 3 mesos que té motor nou! Hem punxat una roda i hem ajudat a tapar el forat clavant-hi un cargol. A Cuba són els reis del reciclatge!
Llarga conversa amb les persones que ens acullen a casa seva sobre els models socials, política, present i futur. Conversa agradable i més després de la visita al mausoleu del Che.
Te n'adones que ens calen referents per fer realitat el somni, ell va somiar, va lluitar i va aconseguir fer-ho realitat i després va morir intentant fer encara més gran la realitat. Ara els temps han canviat i la batalla és de les idees, dels projectes polítics... però cal no renunciar. Des d'aqui te n'adones que hem renunciat a massa per ben poc.
Recordo quan un antic alcalde de Castelldefels em deia que viatjant obriria els ulls i em trobaria que això de la indepéndencia no té cap sentit... Però al viatjar li ha tret la raó. Crec en tot el contrari, viatjant te n'adones que per ser respectat cal tenir un estat. Que quan ets un poble colonitzat vols ser un poble lliure. Que en la diversitat del món, el respecte, la fraternitat i solidaritat entre pobles hi ha la clau per fer un món més just i lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada