diumenge, de setembre 02, 2012

La capital: l'Havana (Fins a la victòria sempre II)

Ciutat plena de contrastos i llums. Edificis majestuosos que conviuen amb d’altres a punt de caure i amb un to decadent que li dóna el seu encant. Cotxes dels 50 i 60 que circulen pels seus grans carrers i molta gent amunt i avall. Alguns venent, altres oferint taxi i molts altres fent vida normal, esperant l'autobús que va ple, anant a treballar, nens jugant (és època de vacances)... Arribem i fem les primeres voltes per la ciutat, l'entrada no va ser com l'any passat a Katmandú, aquí tot va ser molt més relaxat. Primeres impressions de la ciutat, seguim les indicacions de la guia i fem els primers carrers més turístics, els principals i a poc a poc i amb els dies ens perdem per les places i barris descobrint més racons i el dia a dia dels ciutadans de l'Havana. Ens topem amb el Carnaval de l'Havana ple de música i colors, visitem el mític "malecón" i la zona dels grans Hotels, amb l’espectacular Hotel Nacional. Música i cultura per tot arreu i molta gent amb ganes de parlar i de vendre't puros, de ser el teu taxista, de tocar-te una cançó a canvi d’alguna cosa o d’oferir-te un lloc per dormir o un restaurant. Sense molestar més del normal, és el que pateix un turista en aquest país que cada dia més viu de gent com nosaltres. A l'Havana respirem els aires de la revolució, visitem la plaça del mateix nom, el museu, i el tanc amb el que Comandat Fidel va lluitar a la Playa Giron 1961, les pintades murals i comencem a escoltar els cubans i cubanes com viuen ells el dia a dia. Dies de comprendre i d'aprendre al mateix temps que seguim fent llargues caminades per la ciutat, descobrint a cada pas algun apunt de la història del passat i del present. Els primers dies també fem una petita excursió a visitar les platges de l’Est de l'Havana on fem els primers banys a les aigües turqueses i a les platges de sorra blanca. Els últims dies per l'Havana anem a veure el “cañonazo” i ens sentim ja més part del paisatge diari d’aquesta ciutat acollidora i entenem molt més allò de: “no es lo mismo la Cuba de turismo que la Cuba para los residentes” Però ens segueix impressionant aquesta convivència entre els grans edificis colonials restaurats i les vivendes apunt d'ensorrar-se. Ens segueix transmetent un aire de romanticisme amb un punt de decadència al mateix moment que et fa pensar també el com ha de ser de complicat el dia a dia.

 Mil llocs, mil racons que ens han robat moltes imatges per recordar.

















































Cap comentari:

Publica un comentari