Taga 2040
Ja som a casa, desprès de venir de fer la cursa del TAGA 2040, per mi va ser la meva primera cursa de muntanya l’any passat, ara ja fa un any que corro pel “monte”.... Avui l’Eva també s’ha animat i ha corregut, com la mes campiona ha fet 23km i 1350m de desnivell!! Jo he trigat 2:42:17 i això que l’any passat vaig fer 3:22:00!! L’Eva ha estat 4h per acabar la cursa. Cursa dura i amb molt bon temps, això que tenim por que fer un dia gris i amb pluja avui. També ens ha acompanya el nostre gran amic Xori, que esta fet un bèstia i ha fet 2:48 en la seva primera cursa de muntanya, jugant a casa, a Sant Joan de les abadesses!
Realment això de les curses de muntanya, és tot un experiència, apart de ser una competició esportiva, proves dures físicament i mentalment, crec que aportant molt a la vida quotidiana, l’esforç, la superació de tu mateix, afrontar un reptar, estimar la natura, respectar-la..... i si això es compartit amb l’Eva encara és més especial!
Ara la propera és el 2 d’octubre, la cursa del bandoler prop de Vic.
Info de les curses a la plana de la feec
Aiaiai... Eva i Esteve, no heu entès res.
ResponEliminaLa muntanya és el lloc on les obsessions del nostre món ens deixen en pau. Perquè portar-hi la competició? He d'anar a la muntanya a córrer per ser el més ràpid? Hi he d'anar a córrer per demostrar-me que ho puc fer, per superar-me, per veure que l'esforç té un premi? No. Jo vull anar a la muntanya a ser jo, tant petit com sóc, sense guanyar a ningú, ni guanyar-me a mi mateix.
Ep, Xavi. En aquesta vida tot es relatiu i tot depèn de com visquis tu les coses que facis. Però et poc assegura que el mon de les curses de muntanya no es una simple competició esportiva, almenys jo no ho visc així. A les curses tens l’oportunitat de portar l’esforç de superació propi a límits que logísticament no podries fer-ho sol. Son curses on realment competeixes amb tu mateix, l’ambient que es viu no es d’una competició pura i dura. A mi les curses m’ajuden a créixer i a afrontar aspectes de la vida.
ResponEliminaJo no en considero un atleta, si no que continu consideren que soc un muntanyenc que gaudeix corrent per la muntanya assolint cims i coneixen indrets nous, gaudint amb baixades verticals, amb sorra, amb pedres, herbes i pujades infernals... I a l’hora que corres alliberes la ment del mon que ens envolta i molts cops ordenes els calaixos.
Per mi no perd la màgia de la muntanya, pel fet que existeixi una classificació, fins i tot ajuda a platejar altres reptes mes difícils, altres cims i excursions, t’ajuda a tenir un bona condició física. Al igual que no et negaré que la superació de les teves fites persones amb comparació amb els tres companys i companyes es una part també motivadora. Això tampoc es pot negar.
Com tot, les sensacions de cada un de nosaltres, de com vius els esdeveniments que t’envolten es el mes important.