dimecres, de març 22, 2006

I tornem...


semblar ser que hi ha qui encara no ha perdut el rumb. El primer “No” de 3 que queden (Congres, Senat i Referèndum) ja s’ha fet realitat. Poder de tots és el menys compromès i ja estava cantat. Ara esperem que segueixin amb la coherència i el compromís adquirit. Els atacs ja son aqui, igualar PP i ERC, amenaçar amb trencar el tripartit, però des del meu punt de vista hem d’aguantar fins la celebració del Referèndum, sempre ens poden fer fora avanç!, però cal aguantar fins la data que siguem cridats a les urnes, data que pot significar un canvi de rumb amb la política catalana. Podem fer un pas endavant per esdevenir un Estat o reafirmar el pas cap a seguir sent un regió més de l’espanya de Bono i Acebes, una cosa m’ha quedat clara desprès d’aquest mesos: que no existeix l’espanya plural que ens han volgut vendre ZP i companyia!

1 comentari:

  1. La Vanguardia 23 de març 2006

    "Carod manifiesta que no ve a ERC pidiendo el NO en el referendum"

    No és per aigualir l'optimisme, però hi ha 200 membres d'ERC que van en cotxe oficial i que no semblen disposats a tornar a agafar el metro.

    ResponElimina