Dimarts 28 de febrer de 2006, 17.30 hores, Vol d'Iberia 6974 Madrid-Barcelona-El Caire. AENA i el Ministeri de Foment adverteixen a la seva publicitat sobre la nova terminal T-4: "Despegamos todos". A punt de tancar les portes, s'apropa per la pista, a la cua de l'avió, un cotxe d'estrangeria, i diversos passatgers veuen per les finestretes com a dins, policies de paisà i d'uniforme li claven cops de puny i de genoll a una persona. Amb alguns moviments molt ràpids pugen la persona colpejada, emmanillada i emmordassada, la tanquen ràpidament en una de les saletes de la part darrera de l'avió, i corren la cortina que l'oculta. La persona crida desesperada, però com té la boca segellada, solament se sent un grunyit angoixant i profund darrere la cortina. Sembla que, efectivament, a la T-4 ens enlairem tothom. Fins i tot els que no ho volen.
Ens aixequem dels nostres seients. El comandant ens impedeix apropar-nos a la persona colpejada, emmanillada, emmordassada i tancada, i ens demana que seiem. Darrera del comandant són els policies. Seguim de peu i acompanyem els crits de darrere la cortina amb els nostres. Finalment, el comandant demana a la policia que baixin la persona colpejada, emmanillada, emmordassada i tancada, perquè el passatge s'hi rebel·la. El comandant informa: es tractava d'un "no admès" a Espanya que el Ministeri de l'Interior pretenia traslladar a El Caire, Iberia és aliena a la situació, i, finalment, s'ha procedit a treure'l per garantir la "nostra seguretat".
El pitjor no va ser que un comandant d'Iberia, incòmode, reconvertís un ésser humà colpejat, emmanillat, emmordassat i tancat en un "no admès", i digués "seguretat" en lloc d' "humanitat". El pitjor va ser que gran part del passatge semblava disposat a volar fins a El Caire amb el so de fons dels crits avortats d'un ésser humà. I si no, els comentaris: "que el baixin, que ens donarà el viatge", "que els portin en avions especials". El 1996, Aznar tenia un problema i el va solucionar amb l'haloperidol. Avui ho solucionem amb pallisses, mordasses i cortines, però sobretot amb la complicitat, el silenci i la por de tothom.
Som membres de la Comissió d'Educació de la FCONGD que tornàvem d'unes jornades a Madrid on reflexionàvem sobre com convèncer la gent que un altre món és possible i necessari. L'experiència pràctica d'una repatriació salvatge ens alerta que la tasca és urgent. Mirar cap a un altre lloc ens val per a Abu Ghraib i Guantánamo, però, també per a la T-4 de Barajas?
Esther Asensi, Eduard Ballester I Montse Santolino
Membres de la Comissió d'Educació per al Desenvolupament de la Federació Catalana d'ONGD-FCONGD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada