"Ha dit que, amb la reunió amb Batasuna, complia el contracte social a què va arribar amb la ciutadania quan va fer la declaració d'investidura i quan va definir les línies de treball fonamentals del govern basc, en què deixava clar que parlaria amb totes les formacions polítiques basques per a resoldrre el conflicte. També ha dit que el procés obert contra ell vulnera el seu dret fonamental de fer política, i ha dit que l'acció política del president basc es pot controlar, però que s'ha de fer en una seu parlamentària i no pas en una de penal." Font: www.vilaweb.com

Modestament, tot el meu suport.

Una majoria per la independència

Aquest dies ha sortit a la llum critiques a l’estratègia d’esquerra. Crec que per analitzar l’estratègia d’esquerra és molt interessant fer una ullada aquest dos articles (I) (II) publicats el diari avui el passat cap de setmana, escrit per Xavier Vendrell, (Vicesecretari general de coordinació interna d’ERC)

Jo no em considero un home de partit, però crec que cal seguir sumant, discutint i sent crítics per construir un futur en llibertat, però amb compromís cap el projecte independentista. Tenim diferencies i segur que no compartim el 100% les estratègies per assolir la llibertat col·lectiva, però si realment volem veurà algun dia la llibertat dels Països catalans cal seguir treballant colze amb colze, conjuntament per fer cada dia més gran el moviment independentista. I no calen renuncia a res!

Ser que és difícil per a molts comprendre el paper que esta fent esquerra el govern , per mi també, però crec que estem caminant endavant...

Puig de Pasturia (2675m)

El passat Dissabte 27 amb L’Uri i el Xori varem fer una excursioneta per la vall de coma de l’orri. Així cap a les 7 del mati passo a buscar l’Uri per Rubí i desprès cap a Sant Joan de les Abadesses a buscar l’altre company d’excursió.

Tot i els avisos de les grans nevades... aquí no hi ha neu! El material de hivern encara haurà d’espera uns dies...

Sortim de l’aparcament i anem vall amunt, un camí que va pujant poc a poc, però constant. Fa un dia sense núvols però amb un vent de collons que fa incrementar la sensació de fred! Les ultimes rampes fins el coll, l’Uri ens fa suar una mica. Des del coll contemplem al cara sud del Bestiments, que aquestes alçades de gener fa una mica pena per la manca de neu. Des del coll enfilem la cresta dels cims de l’orri fins arribar el Puig de Pasturia 2675m. un vent que incrementa el fred ens fa treure el “moquillo” i congelar-nos les mans.

El cim foto i cap el cotxe pel mateix camí. Parada a Sant Pau de Seguries i anem a ca l’aurora a omplir la panxa i cap a casa.

Un excursió maca, solitària i en molt bona companyia! Uns grans amics!

Cara Sud del Bestiments

Carena dels cims de la coma de l'orri

La neu i el vent.

Cim!

Toreneules (2711m) acompanyat dels isard.

El passat diumenge vaig anar a fer el cim dels toreneules. L'Eva malaltona no em va poder acompanyat. Així que vaig decidir fer una excursió que també fos entrenament per les curses de muntanya. Cap a les 9h del matí ja soc a Queralbs, a l’aparcament de la centra de Daió, d’aquí segueixo el camí cap a coma de Vaca, un cop el refugi agafo la vall de la foto i cap el fons. una vall molt solitària on vaig poder contemplar un centenar d’isard. Un dia nuvolat, però agradable per l’excursió. Al cap de 3h ja soc el cim i no estava sol, 3 isard en van acompanyar al cim durant 20 minuts de silenci que va fer que s’apropessin molt, gairebé per tocar-los... Faig 100 fotos els isard i cap a Núria per l’altre vessant que havia pujat. La baixada entre al boira fins arribar el santuari, sort que la neu i el dia no acompanyaven i regnava una agradable solitud per Núria. Un cop a Núria, cap a baixada a tota llet fins la central de Daio, per un camí que mai havia fet de baixada. Un excursió maca i solitària...

i en números: 5:30h total, 1700m de desnivell positiu amb 21km de recorregut..

10.000 visites a la finestra...

Avui he mirat el marcador de visites i ja tenim 10.079... ufff encara que crec que això enganya molt... 5000 son nostres, 2000 de la família i la resta d’algun amic i amiga que ens llegeixi algun cop el dia...

Gracies a tots i totes per obrir la finestra durant algun moment del dia... fins la propera!

Antisistema? Jo sí!

Ara resulta que no pots dedicar-te a la política "oficial" si et consideres antisistema. (Amb aquesta afirnació no estic defensant a l’Imma Mayol, que quedi clar.)

Aquí crec que hi ha gran confusió amb el mot, però si antisistema vol dir estar contra del sistema capitalista, jo sóc antisitema. Si antisistema vol dir no estar d’acord amb aquesta democràcia, jo soc antitistema... tot això per mi és compatible amb lluitar des del dintre del sistema per transformar la societat i plantejar un sistema polític i econòmic diferent. O aquells que pensem així ens hauríem de dir "altresistema".

Un altre debat és valorar si aquells que diuen ser antisistemes treballen per una altre món possible. Jo aquí no jutjaré a ningú, però nomes dic que hi ha qui molts cops es posa samarretes amb eslògans per quedar be a les fotos i tenir contents a amics, amigues, coneguts i conegudes del partit.

Jo reivindico que aquells que pensem que una altre món és possible i ho fem des de la crítica al sistema actual establert, també tenim lloc dins del sistema polític actual i fins i tot dins de certs partits politics. Si no com podem lluitar per transformar-lo, des del monte o des del passeig de Gracia trencat aparadors i cabines telefòniques? poder és el que pretenen aquells defensors del sistema, que hi hagi veus crítiques que fan servir la violència com a única eina per lluitar. És més fàcil atemorir a la ciutadania dels canvis si aquells que propugnen un canvi en l'ordre establert són tillats de terroristes, violents...

Plaers efímers

Gust: la primera mossegada de la torrada del matí, quan he sopat poc i em llevo amb gana.
Olfacte: l'olor de la fàbrica de xocolata de Viladecans quan passo per l'autopista a la matinada (no sé per què, però és a la matinada i no una altra hora que fa una olor especial...)
Tacte: el tremolor del manillar de la moto quan l'encenc.
Oïda: una melodia que m'és molt familiar just el milisegon abans de reconèixer-la, quan em poso a taral·lejar.
Vista: la portada d'un llibre que m'hagi agradat molt (en una llibreria, a casa un amic, o algú que el llegeix al tren)

L'Aina va fer un post que titulava "Amb els cinc sentits", i una mica copiat, faig el meu. Hi ha coses que t'agraden infinit, com ara el cel blau d'aquell blau que fa esgarrifar de tan blau, o llegir un bon poema, o sentir música, pujar muntanyes, o la veu d'un amic. Però jo em refereixo a aquells instants, que zas!, quan te'n vols adonar ja ha passat, però que cada vegada sents que t'han fet somriure sense adonar-te'n.
Foto: un altre dels plaers efímers és no tocar a terra.

Per la Pau i el Diàleg.

Neix una iniciativa social i ciutadana per donar suport al procés de PAU a Euskadi. Crec que és bàsic que la ciutadania s'organitzi per pressionar els seus polítics, que com s'ha demostrat, sembla ser que no volen sortir del pou on s'han ficat. Tot i que vull felicitar els últims moviments del PSOE, que marquen una petita tendència a separar-se de l'estratègia del PP. Està clar que cal seguir treballant per la PAU. Però no vindrà mai sense el diàleg, sense afrontar que hi ha un veritable problema polític de fons, l'autodeterminació d'Euskadi. Per aixo em sembla important la convocatòria per al proper diumenge 28 de gener a les 12h, la concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Teniu més informació: web de la campanya
Aquesta campanya i moltes altres em porten a la reflexió següent: som un poble que destina molts esforços a treballar per les lluites d'altres pobles i tenim abandonada la nostra... i també hi ha sectors polítics i de al societat civil que viuen emmirallats pel conflicte basc, pel poble basc, i que abans mouran un dit per ells que per la llibertat del seu poble. Globalitzant aquest comportament, poder algun dia calgui reflexionar perquè ens belluguem pels altres i mai per nosaltres mateixos, amb això no vull dir que deixem de ser solidaris i compromesos amb les lluites d'arreu del mon i contra aquest sistema capitalista, però hi ha vagades que em sembla que per molts i moltes és més fàcil lluitar per lluites llunyanes que comprometre's amb transformar el nostre entorn immediat... tot i lluitar contra el mateix enemic.
Bon cap de setmana!

Quin espectacle!

Ahir vaig estar escoltant per la radio el debat al congrés de l'estat espanyol. Quin espectacle! Al final em va quedar la sensació que hi ha persones i partits interessats en que ETA segueixi matant. Hi ha qui viu gràcies a ETA i vol retornar al poder a cop de les bombes d'ETA. Crec que el PP ahir va fer el primer acte de campanya, ja ha començat el seu atac frontal, pensant en les properes eleccions espanyoles. Només li va faltar demanar la dimissió del president espanyol.
Però el PSOE no és prou valent, el PSOE hauria de plantar-se i buscar la unitat sense el PP, que ja la té, i avançar en el procés de construcció de la pau. Si el PP s'exclou d'un pacte unitari, que s'excloguin, però comencem a caminar. Però el PSOE no vol intentar-ho sol per por a perdre el poder, ja ha comprovat que a l'oposició fa molt i molt de fred. Crec que el gran problema del PSOE es la seva por a arriscar. Com no va arriscar en defensar un model d'estat diferent al del PP, com no ha arriscat en marcar una política antiterrorista diferent... segueixen fent de gregari de la dreta mes rància, de la dreta que encara viu a la caverna en els temes nacionals... Quina vergonya de polítics...

Penyes Altes del Moixeró, 2.260m

Dissabte vam sortir d'excursió (quines ganes en teníem!!), i el lloc escollit va ser el Berguedà, Penyes Altes del Moixeró. Les Penyes és un cim no massa alt, com gairebé tota la zona, però que m'agrada molt perquè de petita hi vam fer un parell d'excursions molt boniques. Fa tres anys o quatre, amb l'Esteve ho vam intentar, però en arribar al coll estavem destrossats i no vam fer cim. En canvi vam fer tota una volta fins a la Font del Faig i el Refugi Sant Jordi.
Aquest cop, desestimàvem ja d'entrada anar fins la Font del Faig, però estem decidits a fer cim!

Sortim de Gréixer, un agregat de cases que de manera generosa se l'anomena "poble", en aquesta foto es veu la teulada de les cases a la dreta, i la carena de la muntanya que volem pujar. El cim és el munt de roques més central.
Passades les cases de Gréixer, entrem en un bosc de pins, més aviat sec, i tot i l'ombra i les dates hi fa calor. Aviat anem en màniga curta. Al cap de poc, l'imponent Pedraforca ens saluda des de la seva cara nord. Com veieu, de neu res de res.

Enfilem la canal de la Serp, entre la fullaraca. Rellisca i és molt dret, però jo ja m'ho sé que després ve l'odiosa tartera, i encara em semblen bones les fulles (ara, per baixar... vaig tenir molt males paraules per elles).
I l'esperada tartera. Puja per sota les impressionants parets, rellisca i fa molta calor. Sort que duem prou aigua, en aquestes èpoques no penses que et deshidrataràs tant!!
A mida que pugem, l'anticicló que tenim a sobre ens regala aquestes vistes: fins i tot es veu el Tibidabo! A la foto no es distingeix molt bé, però si l'amplieu una mica i mireu a l'esquerra de tot, la darrera carena que es veu... s'hi distingueix el Tibidabo i la Torre de Collserola!
Per fi s'acaba la tartera, trobem els prats, molt secs també, i ja veiem el coll. Quan siguem allà només faltaran 200m i cim!
Un cop al coll, mengem el pa amb xocolata que duem, ja es veu tota la carena rocosa que mena cap al cim.
Des del coll, les vistes ja són privilegiades, el Cadí, amb poquíssima neu, i ja s'intueix part de la Cerdanya.
A la carena, a punt d'arribar al cim. Paisatge d'agost!
I el cim, per fi.

Impressionant vista de Montserrat des del cim, olé pel fotògraf!
La cerdanya, la Tossa Plana, ... pelat pelat! De moment hem comprovat que ara per ara no treurem els esquís.
Fantàstica excursió! vam estar-hi 6h30, i al final em moria de ganes d'arribar ja al cotxe... uff, cal que no perdem la forma física!! hehe... però el sol i l'aire que demanava jo dijous van ser suficients per carregar les piles.

Ciència?

Faig un curs en el que es parla de medi ambient. Ahir la noia que feia la classe parlava de canvi climàtic, i feia referència al fet que el més probable és que amb l'escalfament del planeta vingui un augment del nivell del mar, degut principalment a la fusió del gel del planeta. Bé, puntualitzava, encara que això és una mica relatiu, perquè "hi ha una teoria" que diu que si poses un glaçó en un got d'aigua, quan el glaçó es fongui no farà pujar el nivell d'aigua.
El principi d'Arquímedes, vaig apuntar. Ah, clar, tenim una física! Ens ho pots aclarir?

Sostinc que el coneixement científic no està valorat en la societat. Vull dir, encara que hom no sigui historiador, si diu que no sap què va ser la Revolució Francesa està mal vist, perquè forma part de la cultura general. Però si hom no sap què és el principi d'Arquímedes, es comprèn. Per què el principi d'Arquímedes, o la velocitat de la llum no formen part de la cultura general? (aquí hi ha un guiño als meus companys de Trívial de cap d'any que no em van donar el quesito perquè vaig dir que la velocitat de la llum és 300.000km/s i a la targeta hi deia km/h). Per què em fa més vergonya reconèixer que no sé la data de la guerra d'independència dels USA que no pas l'edat estimada de la Terra?

Què en penseu?

Aire i sol

Tinc moltes ganes de marxar d'excursió. Llàstima que ara per ara no podrà ser com aquesta. De moment no hi ha gens de neu, i per tant, sembla que no podrem treure la pols dels esquís... encara. Canvi climàtic? Escalfament global? Tant me fa, però tinc ganes de sortir!!!!

Govern d’esquerres, Govern d’esquerres...

Avui he tingut un altre mostra de quina és l’eina més útil que el conseller d’esquerres de debò esta fent servir contra l'okupació: la repressió! Si aquell que diu ser d’esquerres de debò i defensar la justícia social, aquell que esta en coalició amb els comunistes i diu defensar una societat més justa, si aquell del bon rotllo, si aquell que en el Polònia es diu BIOSAURA.

La conselleria d’interior ha decidit tira pel dret i esta fen més desallotjaments de cases i centres socials okupats que els últims anys de la Sr. Tura. Tot per por i per demostra que ell farà complir la llei, tot per fer-se respectar en les reunions de govern i guanyar-se la confiança del PSC-PSOE i del poder.

La coherència ja fa temps que no sap on esta i sembla decidit acabar amb l'okupació a cop de porra.

Aquesta és la política d’interior d’un govern d’esquerres? la reprensió es la seva solució? on esta el diàleg i la solució dels conflictes per la via pacifica? on estan les alternatives el problema del habitatge o a la manca d’espai culturals, de trobada....?

La resposta a tot això ens porta on sempre, a la por d’enfrontar-se els poders i a la facilitat de seguir sent el súbdit d’una cort de capitalistes. És molt més fàcil no aixecar el cap ni la veu davant l’amo que enfrontar-se a ell per transformar la societat...

Tot el meu suport a la gent de Kan Mireia!

Qui sembra la misèria, recull la ràbia!

engrunes...

Mai no seré del sector moderat de res, no estic aquí per perdre el temps, ni perquè m’agradin els extrems...

Hi ha cops que he dubtat si havia fet be en votar No a l’estatut. Sempre dubto que poder el vot nul hagués representat més la meva opció, com independentista i socialista. Però amics i amigues... cada dia que passa ho tinc més clar! Aquest estatut és més del mateix, continuem sent un colla de regionalistes que van a Madrid a demanar permís amb el cap cot. Aquest estatut és de fira, una llei orgànica aprovada pel poble de Catalunya que el govern de l’estat espanyol fa servir per rentar-se el cul quan visita els lavabos de la Moncloa. Encara riuen....

L’últim episodi d’aquesta obra de teatre és la reunió Montilla&ZP en que presumptament han començat a parlar del desplegament del nou estatut. Sembla ser que el punt del finançament comença a patir retards com el de l’AVE, sembla que vindrà molt més enllà del 2009... i si perden el govern de Madrid? L’Estatut no blinda res de res...

No es poden fotre la culpa entre ells, tant el PSC-PSOE, CIU o ICVEUiA van dir SÍ a aquesta farsa d’estatut. Ens han enganyat.... i el conte continua.

A mi no em serveixen excuses, tots els que van dir SÍ defensen el mateix model de preàmbul, el mateix model de regió d’espanya. Per mi l’única solució és començar a caminar sols. Si volem millorar la societat, la qualitat de vida de les persones, construir un veritable estat del benestar, un veritable estat just i solidari, hem de ser un país del món.

Cal avançar cap a l'autarquia, amb la diplomàcia de la rebel.lia.

Camí estroncat

Ara fa uns dies que ETA ha decidit trencar l’alto al foc permanent que havia anunciat el passat 24 de març del 2006. L’esperança de pau a Euskadi s’ha estroncat. Primer de tot, vull condemnar la mort dels dos equatorians, per mi està clar que els seus únics culpables són els membres d’ETA que van posar la bomba. Ja no estem en temps de guerra, cap mort ha de ser el preu que calgui pagar per arribar a aconseguir la Pau d’un poble, per aconseguir la independència d’un nació. Però tampoc puc estar-me de dir que com a espectador del procés de pau d’Euskal Herria no puc entendre el paper passiu del PSOE i en conseqüència del Govern de l’estat espanyol. Crec que aquest factor fa entendre el punt on som ara. L’estat espanyol i francès han seguit reprimint, empresonant i perseguint els membres d’ETA. L’estat espanyol no ha fet res visible en favor de la solució del conflicte. Cap gest cap a l’esquerra abertzale i en favor de la seva incorporació a la vida política basca. No ha derogat la llei de partits, no ha fet cap gest en favor de l’acostament dels presos/es politics/es. ETA el passat 24 de març va fet el primer pas per arribar a la pau i encara esperem, 10 mesos després, algun pas visible de l’estat espanyol.
Estic totalment convençut que el PSOE no ha marcat una política decidida per solucionar el conflicte basc per por al PP. El PSOE està mirant més en tornar a governar l’estat espanyol i que la negociació amb ETA no li passi factura, que a fer una política valenta per arribar a un escenari de pau. Una altra mostra que tot allò del “talante” de ZP és una cortina de fum.
Amb tot això no vull dir que el PSOE sigui el culpable de les morts ni estic intentant justificar la bomba d'ETA a la T4. Tinc clar, com deia al principi que només hi ha uns culpables. Però el PSOE no ha estat a l’alçada i no ha fet res per evitar-ho. PSOE viu acomplexat i atemorit pel PP, per la por a pedre el poder.
ZP m’ha tornat a enganyar i m’ha defraudat per segon cop.
Ara tornem a estar al cap de carrer i amb l’esperança que es torni a obrir la llum de la llibertat i la Pau

Adéu a Carles Fontseré.

M’acabo d’assabentar que el cartellista Carles Fontseré ha mort. Jo no el coneixia personalment, nomes l’havia vist en algun acte de la comissió de la dignitat. Ell com molts altres havia estat espoliats per l’exèrcit espanyol feixista desprès de la guerra civil. Part dels seus cartells de propaganda política havien estat confiscats i empresonats a Salamanca (Espanya). Encara avui el seus cartells no han arribat a Catalunya.

Nomes poc dir, que en sap molt de greu la pèrdua de gent com ell, de lluitadors que han dedicat part de la seva vida a lluitar per les llibertats col·lectives i individuals. Artistes, creadors, actors amb tant compromís mancant en el nostre país.

Últim cim del 2006

Ja que l’últim dia de l’any érem a Tor, un poble del Baix Empordà, vam decidir anar a fer el cim més alt de les Alberes, el Puig Neulós, de 1256m.
Una excursió que va ser molt maca, prop de 5:15h de recorregut circular, amb unes vistes increïbles i amb uns arbres espectaculars. Un indret solitari i poc castigat per la mà de l’home.
L’excursió té sortida al Castell de Requesens que per 2€ es pot visitar. També es pot acompanyar l’excursió amb visita a alguns dels dolmens que hi ha a la zona.
Des del cim, ocupat per unes antenes de telecomunicacions i de l’exèrcit, es pot contemplar una vista espectacular del massís del Canigó, Garrotxa, l'Empordà i de l’altre Catalunya, l'ocupada per l’estat Francès.

Una excursió molt recomanable per acabar l’any!

Vista de la vall del Castell de Requesens

L'Eva va fer el mico dalt d’un gran faig

Massís del Canigó amb molt poca neu.

Cim del Puig Neulós amb la seva gran fita.