La Gallina Pelada, 2.317m

Fa un parell d'anys ens vam acostar cap aquest cim poc conegut perquè volíem veure el recorregut de la marató de Berga. Aquest cap de setmana hi hem tornat, i de nou, els paisatges del Berguedà ens han captivat.

A les 9.30 comencem a caminar, hem deixat el cotxe molt a prop del poble abandonat de Peguera, a la pista recentment asfaltada que va de Vallcebre a Rasos de Peguera (crec, perquè l'Esteve ens va fer un lio amb les pistes i les carreteres noves, de les que al final només vam saber que calia anar per la Font del Coix, tot i que al final no hi vam passar).

Som el Pere, el Màrius, l'Esteve i jo.


Enfilem el camí dels Bons Homes, que és un GR marcat amb la creu Occitana, perquè és el camí que van fer els Càtars en la seva fugida cap a Occitània.
El Roc Gran d'en Farrús. Veiem, amb l'assessorament geològic d'en Marius, com les colonitzacions de fongs o bacteris en funció de l'aigua disponible en cada part de la roca dóna unes tonalitats grises o taronges a la roca.
Ara, quan la pujada va per sota la roca per aquesta tartera sense treva, ja no veiem res...!
A mida que pugem, la vista és fantàstica. Al final treu el nas el Cadí, tot i que l'Esteve ens intenta enganyar, ÉS EL CADÍ.
Els tres intrèpids a la carena, amb el Pedraforca de fons.
La carena que va fer anar de corcoll el pobre Pere...I cim!!

Ja de baixada, però per una altra banda. Aquí es veu el refugi, tancat en aquestes dates, i molt poca neu. El cim arrodonit que es veu a la foto és del que venim, la Gallina Pelada, i el rocós al fons, el Pedraforca.
Un isard la mar de xafarder, que ens va acompanyar un tros, fins que va decidir arrencar a córrer i en deu segons era fora de la vista.
I ja al cotxe, no sé per què l'Esteve té aquesta mania de fer-me fotos quan m'estic posant els mitjons, o els peus de gat, o les botes... Fantàstica excursió, d'una mica més de sis hores, i recorregut circular. Una més al sac!