Des d’ahir a la tarda que tinc una sensació estranya. No ens mereixem una espectacle com al viscut aquest dies al parlament de Catalunya.
Ara no buscaré culpables, crec que aquí tothom ha jugat el seu joc i cap partit s’ha parat a pensar que hi ha un país, una gent, uns sentiments i una colla de persones que lluita cada dia barri a barri per aconseguir algun dia poder ser una nació plena. Jo nomes demano compromís, coherència i dignitat per intentem construir un projecte de país real, lliure i just.
divendres, de març 30, 2007
No era això, companys i companyes no era aixo...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
fa molts dies que el Parlament i Catalunya està fent passos enrera. Hem renunciat a ser un país, hem decidit (jo no, per cert) ser una regió més d'Espanya (com Murcia, o la Rioja).
ResponEliminaEn un país normal, amb un parlament normal, el que a passar implicaria una crisi de govern gravíssima. En la nostra regió, no ha passat res.
És el lema del bon governant: Obediència i anar tirant!! (polonia dixit)
País, com deia en Forges...