Paritat

Des de la tranquil·litat i consciència moral que ens dóna tenir un blog paritari, en el que més del 40% dels participants són dones, opino que aquest tema de la paritat és una noble causa abordada amb eines equivocades.

A mi em sembla que ni el "benvinguts i benvingudes siguin tots i totes els lectors i lectores", ni lleis que obliguin a posar algunes dones als consells d'administració d'empreses o les llistes electorals, com qui obliga a posar una saleta amb microones o cadires regulables en alçada aconseguiran incorporar la dona a la vida pública.

En canvi, em sembla que serien més útils accions com limitar els horaris de treball de manera que s'adaptin realment a la possibilitat de conciliar la vida laboral i familiar, facilitar que la maternitat no suposi haver de renunciar a una carrera professional ajustant els permisos de maternitat, promoure una estructura social de repartiment del treball que sigui realment igualitaria, treballar la coeducació a tots els nivells...

És més fàcil fer lleis i rentar-se'n les mans de la resta.

A Castelldefels, a les darreres eleccions municipals, hi havia tres dones que encapçalaven les llistes dels seus partits polítics. No tinc cap dubte que eren al capdavant perquè era qui més valia per fer aquesta feina. Però a partir d'aquesta llei es posarà en dubte. És aquesta dona l'alacaldable perquè és vàlida, o per complir la llei de la paritat?

Sí, cal que hi hagi molts canvis de mentalitat i que les dones accedeixin a la vida pública, als llocs de responsabilitat i a les sales on es prenen decisions. Però no per la porta del costat, com si no poguéssim equiparar-nos i ens haguessin de fer una entrada especial amb llocs reservats per suplir alguna cosa que sembla que no tenim. Pel que cal treballar no és perquè hi hagi el 40 o el 50% de dones en les llistes, sinó entre els militants. I això requereix un treball profund que sembla que no estem disposats a fer ara com ara.