Només estem a dijous, i ja tinc la motxilla feta. D'aquí a tres dies torna a començar aquesta aventura de cada campament. Com que ja m'ha passat l'edat d'estar a l'Agrupament, m'hi deixen tornar per campaments a conduir la furgoneta.
Què n'espero, d'aquests campaments? Espero que em serveixin de repòs (ehemmm), tot i que sé que campaments és un no parar... Espero que em serveixin per conèixer una mica més els pioners, encara que amb alguns ja ens coneixem. Espero que em serveixin per seguir respirant agrupament, encara que sé bastant que mai he deixat de respirar-ne. Espero que em serveixin per renovar el compromís, amb els companys, amb l'agrupament, amb mi. I potser, fins i tot, en puc esperar que el Pol m'ensenyi a fer un escorreplats tan chachi com aquest.
Oooh... quina sort! :´-)
ResponEliminaDisfruta molt!