Aquests són dies de molta feina. Dies en què l'Esteve està amunt i avall, amb la preparació del material de campanya, la preparació de la paradeta de Sant Jordi, reunions amb
agents socials, reunions més i més variades... I en que jo estic avall i amunt amb la preparació de la jornada de treball "
Economia, agricultura i desenvolupament" (si a algú li interessa, esteu convidats!), amb els concerts i els assajos de la coral i les reunions d'escoltes...
Doncs són dies en què tenim la finestra una mica descuidada. Esperem que aviat li poguem tornar a donar la vidilla habitual, mentrestant... Us poso una foto (tàctica resultona i que costa poc temps). És del dia que vam pujar a les Penyes Altes del Moixeró, i vol dir que amb l'esforç de formigueta, i el dia a dia, mica en mica s'aconsegueixen grans coses! Com per exemple l'Esteve al consistori, però d'això ja en parlarem al juny ;) jeje.
Eva!
ResponEliminaSegur que l'esforç val la pena, per mi és com caminar muntanya amunt ( com al 30 anys 30 cims), que la pujada em va costar molt, a mi sobretot, i cansa, i pensava en fer mitja volta, però quan hi arribes ets la persona més feliç del món;)
Tu ja ho saps del campes d'estiu:P
Petons granssss!!!
jeje, sí que recordo l'esforç dels campaments d'estiu!!
ResponEliminapetons grans per a tu també.
Ei!
ResponEliminaCom ha anat la jornada? M'hagués encantat ser-hi, però avui al matí era el meu últim dia de feina (síii!), així que començo el pont (al menys laboralment parlant) una mica abans :D
Brindo pels esforços de formigueta, els que més valen!!