Aquest dies de semana santa hem estat per Euskal Herria. Hem estat en un camping prop de la frontera ficticia entre allo que els espanyols anomenen Navarra i Pais Basc, un poble a 30km de Iruña. Un poble tranquil i amb gran activitat politica...
Hem passat uns dies per la part del sud de la serra d'Aralar, en uns boscos impresionants poc castigats per la mà del home. Dies per fer de tot una mica, caminar entre Dolmens, visitar Zegama (possiblement torni si aconsegueixo un dorsal per fer una de les millors maratons de muntanya que es celebran el setembre alla), visitar Donosti... però sobre tot uns dies per descansar i fugir una mica del ritme que portem ultimament.
Aixo si, ja que diumenge es celebraba l'Aberri Eguna varem assisitir a la marxa unitària que anava d'Irun a Hendaya. Marxa que en va tornar a demostrar que es possible una unitat entre nacionalistes, independentistes i que a Euskal Herria hi ha un poble que esta en moviment...
Aixo si, ja que diumenge es celebraba l'Aberri Eguna varem assisitir a la marxa unitària que anava d'Irun a Hendaya. Marxa que en va tornar a demostrar que es possible una unitat entre nacionalistes, independentistes i que a Euskal Herria hi ha un poble que esta en moviment...
Frontera ficticia..., frontera ficticia?, pero, no son també fronteres ficticies les que n'hi ha entre catalunya i valència? entre navarra i rioja o aragó, o entre catalunya i aragó, i entre pais basc i burgos i entre andalucia i extremadura, entre portugal i galicia, entre França i catalunya??????, jo personalment no crec en les fronteres politíques o ficticies..., pero si el nostre somni es fer desapareixer unes fronteres politiques i crear d'altres estem fotuts...
ResponEliminaSalut!!!
Bones Antonio!
ResponEliminaBenvingut a la finestra! doncs si, clar que existeixen moltes fronteres fictícies. Per mi quan hi ha una frontera que separa dos pobles culturalment iguals, lingusticament iguals, etc... i que per la força de les armes son separats per mi, aquestes fronteres prenen una caràcter de ficticis pel fet de ser imposades.
Jo tampoc defenso crear més murs, més fronteres, però cal que tots els pobles siguin respectats, que es respecti el dret a decidir dels pobles a ser lliures i amb viure i conviure amb la resta de pobles del mon.
Per mi la independència, tot i sembla un procés de crear mur és un procés de enderrocar-los i de que els pobles decideixin lliurament la seva solidaritat i relació amb els pobles del conjunt del mon. Hi ha fronteres ara mateix que em negant i no reconeixen el conjunt del meu poble, els drets i deures que tenim con ciutadans d'un mon no son respectat ni reconeguts.
com va le precampanya?
ResponEliminaPer mi, el meu poble es la meva gent, i per desgracia, no conec a tota la gent que viu a catalunya, i per tant no tinc ni idea si tota la gent que m’envolta te la mateixa cultura que jo i altres costums, i lo de impossar fronteres..., no es lo mateix que uns imposin crear fronteres que no tota la gent vol?. Perque si no tota la gent vol es pot considerar imposar? Per mi, es molt dificil diferencia entre uns i altres en el tema de imposar fronteres. Tendria que acabar la antiga idea de diferenciar entre els bons i el dolents. N’hi ha interessos de poder per una banda e interessos de poder per l’altre banda, i per desgracia el bandos utilitzen els sentiments per fer gran el seu grup i en mig queda la gent que no permet que juguin amb els seus sentiments.
una abraçada company
massa feina em precampanya... i massas nervis...
ResponElimina