Tornar de campaments

I tornar abans d'hora!

Hem passat tres dies a Gósol, tres dies bastant durs i sobretot molt mullats. Des del primer dia ha estat nevant i plovent, i tant els nens com els caps han passat hores cansades, de decepció en veure que no es podia fer res del que portaven tant de temps preparant, i que finalment ens decidíem a tornar en veure que el temps no milloraria.

La darrera nit l'hem passat a l'església de Gósol, on el mossèn Ramon en ha obert les portes i tot el que ens ha calgut per aixoplugar 70 persones, inclòs poder cuinar, poder escalfar els més petits a l'estufa, i poder assecar una mica les botes i la roba.

I finalment, els pares han vingut a buscar els nens, hem desmuntat el campament, i hem tornat cap a casa. Ahir em vaig passar el dia sota la pluja carregant caixes de menjar, tendes mullades
i estris d'acampada, amb la resta de companys. Per una banda és decebedor. Si és trist el dia de desmuntar el campament, imagineu-vos si a sobre ho has de fer abans d'hora... i si és cansat i pesat, imagineu-vos fer-ho entre 5 o 6 persones i sota la pluja constant!!

De tot el que n'esperava, d'aquests campaments, la veritat és que no m'ho he pas endut tot, però que tampoc em puc queixar. Tenir l'oportunitat de compartir amb els companys els moments bons és fantàstic, però compartir també els dolents és encara millor. Veure com la pressió, les discussions, i les decisions difícils han apretat, i com els companys han respost. Conèixer-nos una mica millor, entre nosaltres, però també cada un a un mateix. Trobar una mica més el nostre lloc.

El pitjor, és que vaig marxar amb la sensació que són els meus darrers campaments. El millor és que per altres, han sigut els primers, i això vol dir que El Pi de Les Corts continua fort i fent una bona feina.

A tots els que heu compartit amb mi aquests bons moments i també els dolents al llarg de tota la meva vida al Pi, gràcies.
(on us vau fer aquesta foto??? que xulo... quan va ser? esteu molt guapus)