Aquest any la Diada Nacional m'ha deixat molt bons records i sensacions, he tornat a fer castells, dos pilars de quatre, en els que feia de segon, un descarregat a Sant Boi (davant la tomba de Rafael de Casanoves) i l'altre només carregat, a Castelldefels, a l'ofrena floral al monument a la senyera. Feia molt de temps que no feia castells i el segon pilar m'ha costat més defensar-lo, però el millor de tot és que després d'un any d'aturada per manca gent tornem a intentar tirar la colla de castells endavant...
Després de l'ofrena, cap a Barcelona, dinar amb els companys i companyes de partit, discutir sobre el futur i el present de com avançar cap a l'alliberament nacional i com retrobar camins perduts. Després del dinar, cap a la plaça Urquinaona, a la manifestació unitària de l'esquerra independentista. Tota, des d'aquella que es declara revolucionaria i socialista fins l'esquerra independentista que forma part del govern.
Amunt i avall fent fotos, retrobant vells amics, recordant batalletes i batalles i intentant solucionar allò més immediat que ens envolta. Amunt i avall ja que per mi hi pocs enemics i podria dir que pocs adversaris des de la primera pancarta fins l'última. Perquè jo em considero independentista i socialista i no crec en les lluites estèrils que fan més mal al moviment independentista que bé, no entenc les escridassades i les empentes entre uns i els altres, no entenc els insults....
Jo soc del parer que si algun dia volem guanyar hem d'anar plegats fins la sortida, fins l'autodeterminació. El millor homenatge que podem fer a tots i totes els homes i dones que han lluitat per les llibertats és la unitat que ens portarà a la primera de les victòries...
Escoltar els parlaments i cantar els segadors al Fossar, passar per la fira d'entitats i retrobar amics i amigues d'escoltes, parlar de tot i de res al mateix temps que escoltar què passa a l'altra banda del món. Parlar ja no nomes de com transformar el nostre petit país, sino també fer un salt i mirar tot el món en el seu conjunt però sense abandonar la lluita diària des de casa perquè el camí més fàcil es desentendre's del més proper per alliberar consciències.
Ballar una estoneta al ritmes d'Obrint Pas i cap a casa que ja es tard i la jornada ha estat llarga.
Això si, amb la convicció que cal seguir lluitant i treballant, des de tots els fronts, socials, polítics, econòmics, institucionals, des del carrer... per poder algun dia canviar el més proper i el més llunyà. Amb al convicció que és possible i que només cal seguir treballant i lluitant per allò en que creus.
La diada serveix per carregar piles i adonar-te que hi ha molta gent que amb mes o menys complicitat també comparteix part del somni.
Després de l'ofrena, cap a Barcelona, dinar amb els companys i companyes de partit, discutir sobre el futur i el present de com avançar cap a l'alliberament nacional i com retrobar camins perduts. Després del dinar, cap a la plaça Urquinaona, a la manifestació unitària de l'esquerra independentista. Tota, des d'aquella que es declara revolucionaria i socialista fins l'esquerra independentista que forma part del govern.
Amunt i avall fent fotos, retrobant vells amics, recordant batalletes i batalles i intentant solucionar allò més immediat que ens envolta. Amunt i avall ja que per mi hi pocs enemics i podria dir que pocs adversaris des de la primera pancarta fins l'última. Perquè jo em considero independentista i socialista i no crec en les lluites estèrils que fan més mal al moviment independentista que bé, no entenc les escridassades i les empentes entre uns i els altres, no entenc els insults....
Jo soc del parer que si algun dia volem guanyar hem d'anar plegats fins la sortida, fins l'autodeterminació. El millor homenatge que podem fer a tots i totes els homes i dones que han lluitat per les llibertats és la unitat que ens portarà a la primera de les victòries...
Escoltar els parlaments i cantar els segadors al Fossar, passar per la fira d'entitats i retrobar amics i amigues d'escoltes, parlar de tot i de res al mateix temps que escoltar què passa a l'altra banda del món. Parlar ja no nomes de com transformar el nostre petit país, sino també fer un salt i mirar tot el món en el seu conjunt però sense abandonar la lluita diària des de casa perquè el camí més fàcil es desentendre's del més proper per alliberar consciències.
Ballar una estoneta al ritmes d'Obrint Pas i cap a casa que ja es tard i la jornada ha estat llarga.
Això si, amb la convicció que cal seguir lluitant i treballant, des de tots els fronts, socials, polítics, econòmics, institucionals, des del carrer... per poder algun dia canviar el més proper i el més llunyà. Amb al convicció que és possible i que només cal seguir treballant i lluitant per allò en que creus.
La diada serveix per carregar piles i adonar-te que hi ha molta gent que amb mes o menys complicitat també comparteix part del somni.
La lluita continua!
Ofrena Floral a Castelldefels.
Ofrena Floral a Castelldefels.
Carod-Rovira miting despres del dinar d'ERC.
Capçalera ERC.
Capçalera unitaria d'esquerra independentista.
Capçalera unitaria d'esquerra independentista.
Manifestació (després diran que som 4 gats)
Imatges Fossar.
300 anys d'ocupació, 300 anys de resistencia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada