Mai por!

Al setembre hi ha qui comença col·leccions horteres (només cal veure els anuncis de la tele), i hi ha qui es compra una agenda que després no farà servir (jo, com que sóc així de moderna, vaig d'electrònica), i els altres, fem tots els bons propòsits que podem. Jo en tinc uns quants:
- nedar amb el Tito als matins.
- que el cossi de la roba bruta no arribi a estar ple.
- que les reunions d'Escoltes no saturin la meva agenda.
- tornar a escalar.

Per això aprofitant el pont, dilluns vam anar amb el Ruben (hola Rubén - és que llegeix el blog, encara que no comenta mai...) a la Mussara, a veure si tornem a agafar-li el cuquet.

Pel temps que fa que no ens posavem els peus de gat, déu n'hi dó, perquè vam fer set o vuit vies, encara que en dues em vaig rendir a la meitat després de provar varies vegades un pas sense èxit: cal anar-hi més sovint...! L'Esteve i el Rubén, en canvi, van fer més bon paper.

També ho diré: encara em dura l'entumida dels músculs dels braços i l'esquena, però m'encanta quan mous els braços i tot el cos fa crec crec, i penses, tinc ganes de tornar a la roca! :)

Per cert, la foto és una mica timo perquè no és d'aquest cap de setmana, i ni tan sols és a la Mussara, sinó que és la meva estimada via Pepi de Penya Ginesta. Però l'Esteve segur que penjarà les del cap de setmana tan aviat com pugui.