Com deia l'Eva a l'anterior post, aprofitant al pont de la diada nacional varem tornar a retrobar-nos amb la parets, amb el mon vertical. Feia temps que el teníem abandonat, una mica apartat per la saturació de activitats, curses, reunions, compromisos socials... però dilluns amb la gran companyia del nostre bon amic Rubens varem anar a escalar a la Mussara, un bonic indret de les muntanyes de Prades. Sempre és un bon lloc per tornar-se a cordar els peus de gat, encordar-se i retrobar el món de la verticalitat.
Cal dir que hi ha un reportatge que fa uns dies varem veure i que recomano molt a tots i totes els que ens llegiu. Tan per entendre una mica més que significa l'escalada per moltes persones (jo comparteixo 100% de les reflexions del protagonista del reportatge) com per tornar a retrobar les ganes i els somnis que poder havíem deixat al calaix.
Eva superen el petit sostre de V.
Rubens al pas de V+
Eva començant un via "estranya"...
Eva a punt d'un llançament????
Rubens els ultims metres d'una via molt estranya (V+ o 6c)
Esteve pujant la via Gargamel V+
Esteve pujant la via Gargamel V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada