Això és la motxilla, el matí abans de sortir de casa. La bandera enganxada és la d'Eslovènia, molts ja sabeu per què.
dimecres, de novembre 07, 2007
Volar al Marroc
Com que tinc moltes fotos, anirem a pams.
Això és la motxilla, el matí abans de sortir de casa. La bandera enganxada és la d'Eslovènia, molts ja sabeu per què.
El vol arribava a Casablanca a les 1o de la nit. Un taxi de preu abusiu però què hi vols fer, ens porta fins al centre de Casablanca, on dormim a l'Hotel Central. Vaig prometre al Berber que el regentava que en parlaria bé a internet, perquè hi vam estar molt còmodes. De manera que si aneu a Casablanca, ja sabeu: Hotel Central.
L'endemà vam agafar el tren fins a Rabat. Allí ens vam trobar amb la Zalwa, i vam anar en autobús fins a casa seva. Des del seu balcó a Salé "La nova", es veu tot Rabat. Evidentment, això no és Rabat, sinó quatre cases. A Salé, que és com un "poble" al costat de Rabat, hi viu un milió de persones.
Abans de sortir a fer una volta, fem un te. Després sortireu. El que passa que el te va acompanyat de milions de pastissos i pastes i melmelades i dolços. Vulguis o no.
I el sol es va pondre darrere Rabat aquell primer vespre amb la família de la Zalwa, que ens va acollir com si fóssim de la família i ens va tractar com a princeses.
Això és la motxilla, el matí abans de sortir de casa. La bandera enganxada és la d'Eslovènia, molts ja sabeu per què.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Oooh quina envegeta (sana)!
ResponEliminaSegur que la Amina va plorar quan vau marxar, oi? ;)
mésmésméees!
I el que encara us queda per veure... (o per explicar). Morocco és un constant descobriment: des d'Essaouira fins a Merzouga, des de Tanger a Tinghir; Fez, Meknés, Ifrane y Er-Rachidia.
ResponEliminaInshalah!
Tomamos nota, eva, del hotel y de las vistas. ¡Maaaaaaaaaaadre mía!
ResponEliminaViscaaaa!!!
ResponEliminaElena!! L'Amina no va plorar,si més no, no davant nostre:P Pobreta! Que maca que és!!
Quines fotos més boniques!!! Si és que estàs feta una artista ja ho saps!!!
Petonssss
Ualaaaaa! quina meravella de viatge i de reportatge gràfic. Com ja han dit...quina enveja!
ResponElimina