És d'aquelles tardes que m'asseuria amb música tranquil·la al balancí que em va regalar la Iolanda i miraria fotos. Alternativament, tocaria a la guitarra les cançons que sé de memòria memoríssima de tants cops com les he cantat, o abraçaria a qualsevol persona que tingués a la vora. Vull dir que estic mandrosa.Acabo d'acabar una feina bastant pesada (tot i que en moments divertida, mira que he rigut) que em tenia atrapada des de fa uns dies, i en lloc de marxar cap a casa, miro per la finestra del despatx, i veig com cauen els minuts. Quines poques ganes d'agafar la bici i pedalar muntanya amunt fins a casa.
Demà serà un altre dia. Vaig a fer alguna de les tres coses que faria en una tarda com la d'avui.
Em penso que no llegeixes el blog, però... Felicitats, Pau!!!!
Que bonica la foto!!!
ResponEliminaÉs que sovint, quan acabes de fer moltes coses després d'un dia molt llarg, per tard que sigui, no tens ganes d'anar a casa, i tens ganes de passejar, o simplement de no fer res.
Són els moment aquests els que fan els moment especials: com diu l'Albert Om: la felicitat és l'interval entre que s'acaben les obres del pis de sota i comencen les del pis de dalt;)
Tenim pendent un sopar!!
Petons grans!!
Anna, que bonica la foto... jo crec que la deuries fer tu o l'Elena. A mi també m'agrada molt, la quietud i el moviment.
ResponEliminaVinga, aquest sopar!
això vol dir que ja no estàs estressada?
ResponEliminao sí però ara "menys"?
(la pregunta és: ja parles pel gtalk? ;))
Parlo!
ResponEliminaSí, de vegades, quan sóc al despatx, llegeixo el vostre bloc a veure què expliqueu i com us van les coses... què foteu els findes... Així sé de vosaltres...
ResponEliminauna abraçada als dos! i Gràcies!
hace mucho tiempo nosotros nos reuniamos en un local de ensayo para grupos y oíamos tocar jam sesssions de rock o blues... bueno, yo preparaba bebidas, porque no sé tocar música.
ResponEliminaPues pásame una birra, canichu! Alguna petición? ;)
ResponEliminaPau, quina sorpresa veure't per aquí. Petonets.