Catalunya no és Kosovo.

Primer de tot, m'agrada que els meus post almenys facin pensar i reflexionar algú. Hi ha cops que crec que ningú els llegeix,...jejeje. Així que torno amb la qüestió de la independència de Kosovo per respondre i ampliar el comentari d'el situacionista del post anterior.

Després dels aclariments, em sembla que veiem la situació des de dos òptiques diferents. Jo en cap moment estic comparant la situació de Kosovo i Catalunya. Cap nació sense estat d'Europa o del món és igual que cap altra, la situació d'Irlanda no és la mateixa que la d'Euskadi, la situació en el seu moment de Lituània, Estònia o Letònia no és la mateixa que la de Catalunya o la d'Eslovènia, Montenegro o Escòcia per dir algunes de les nacions sense estat que han estat lluitant o segueixen lluitant per esdevenir pobles lliures.
Tots els processos d'independència són diferents, això sí, crec que ens hem d'anar fixant en tots per anar aprenent i avançant.

Jo, en el cas de Kosovo, em fixo en com després d'aconseguir una majoria al parlament es declara la independència, fan servir el dret d'autodeterminació, el fet que els pobles tenim el dret de decidir el futur amb llibertat. Això és el que ha fet finalment Kosovo, el seu parlament escollit democràticament ha declarat la independència.

Està clar que no tothom els dóna recolzament gratuïtament i que segur que hi ha qui ho fa per motius estratègics i polítics. Però això no li treu legitimitat a la decisió d'un poble i els seus representants. Doncs per a mi és totalment democràtic com ho seria en el cas que Tarragona o la Cerdanya o fins i tot Sòria o Cadis proclamessin la seva independència.

En un societat lliure tots tenim el dret de decidir individualment o col·lectivament el nostre futur. Fins i tot jo segueixo apostant per construir un món sense fronteres on tothom sigui respectat, on els pobles, les seves cultures, la seva llengua no siguin perseguits, un món de pobles lliures que conviuen entre ells amb respecte i solidaritat, i crec que la independència és l'eina per arribar a construir un món millor. Però això ja donaria per parlar en un altre post.

Seguim amb la qüestió de les proclamacions d'independència per part dels territoris com Tarragona, Berga, etc... Si això passés dins d'un hipotètic (i esperem que algun dia real) estat republicà català, caldria reflexionar el per què de la decisió del col·lectiu de persones que ha decidit independitzar-se , què s'està fent malament en la continua construcció de la nació i caminar per donar les eines per construir un nació on totes les diversitats i tots els territoris que els conformen es sentin acollits, estimats i que tant la seva pròpia cultura o llengua, economia, solidaritat i desenvolupament social es correspongui amb el que ells aporten al Tot (com pot ser el cas de la Vall d'Aran). Que se sentin part d'un nació que no exclou, s'aprofita o espolia a ningú.

Segueixo pensant que no reconeixement de Kosovo per part d'Espanya es tàctic. Sempre han estat segurs, almenys en públic, que no guanyaríem cap referèndum d'autodeterminació. Així que no caldria tenir por, com no té por, sembla ser, França que també té independentistes al seu territori o Itàlia o el Regne Unit... Per això continuo pensant que es més un tacticisme, ja que és conscient que al final, Espanya es veurà obligada al reconeixement per no quedar-se sola.

Encara que si fos la por a les independències de les nacions sense estat que hi ha a la península ibèrica, voldria dir que cada dia estem més aprop, que cada dia som més!

Per una altra banda, veure banderes espanyoles a les manifestacions dels Serbis hauria de fer mal aquells que s'emboliquen amb ella, o poder es senten a gust? Però ZP no es pot permetre ara donar el vistiplau... perquè això seria crear una tensió contraria els seus interessos, que afavoriria el camp contrari i les coses ja estan prou ajustades per fer aventures.

El tema del reconeixement de Kosovo per part del Parlament de Catalunya és més un pas per ajudar a visualitzar el conflicte català al món que per buscar països aliats, però és una manera d'aixecar el dit per anar dient que som aquí.

Un altre cop moltes gràcies pel debat, crec que és la millor manera d'anar creixent, d'anar coneixent totes els punts i totes les visions.