30 segons menys....

Ahir varem rebre la visita a Castelldefels de Joan Tardà, el numero 2 de la llista per BCN al Congrés de l'Estat Espanyol. Va ser un acte senzill amb poca assistència, però un acte del qual vaig sortir més motivat del que vaig entrar. Una bona carregada de piles.

Després de l'acte varem anar a penjar pancartes amb dos companys del partit i per acabar el dia em vaig empassar l'última part del debat-monòlegs de ZP-Rajoy.
Està clar que aquestes no són les eleccions que més em motiven, però no podem deixar d'alçar el dit i seguir dient prou. Ja ho va dir Lluís Companys: "Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres" i d'aquest nosaltres no anem sobrats. Hem de ser conscients del numero que significa aquest "nosaltres".

També soc conscient de que hi ha molts que han perdut la confiança en ERC, hi ha més d'un que s'apropa per la finestra i fa un cop d'ull, però és vital per l'independentisme, fins i tot per l'extraparlamentari, que ERC sigui forta a Madrid. Ni els vassalls d'ICVEUiA, ni els germans de sang del PSOE, ni aquells que ja van vendre Catalunya 8 anys són garantia per seguir obrint camí.

L'independentisme no pot tornar a les trinxeres ja que seria recular de les posicions d'on hem arribat. Segur que podríem estar en altres condicions, o haver-hi arribat d'altres maneres, però no és moment per abaixar el cap.

Ahir en Joan Tardà deia que érem un sol exercit, que la gent d'esquerra havien de fer tots els papers de l'auca, ja que al mateix temps que obrir l'escletxa anem a construir, a la rereguarda, un futur en llibertat i justícia social.

La reflexió del Joan em va fer pensar que te molta raó, no podem abandonar el combat, és el que voldrien molts. Segur que ens estem empassant molts gripaus, però estic convençut que estem avançant.

Hem de ser molts diputats i diputades independentistes a Madrid per poder marcar l'agenda, per poder defensar els interessos de Catalunya, el nou finançament que tanta falta ens fa i començar a preparar el camí per un futur referèndum d'autodeterminació.

Això ja no hi ha qui ho pari!