Diumenge naixia un nou estat al món. El parlament democràtic de Kosovo proclamava la independència unilateralment. Així naixia un nou país, que esta sent reconegut pels grans estats de la Unió Europea, però no per l'Estat espanyol. Tacticisme i oportunisme del govern de ZP? Ràpidament el senyor Moratinos va córrer a la reunió dels ministres d'afers exteriors d'Europa a aturar el reconeixement de Kosovo i a fer una declaració demanant que el cas de Kosovo és únic i que no cal moure les fronteres. Quines presses i quins nervis. Jo em pregunto de què tenen por els senyors del PSOE. Amb aquesta acció no estan legitimant les paraules de Putin dient que l'estat espanyol també hauria de deixar ser lliures aquells que ho demanen?
Som davant d'una demostració més que els senyors i senyores del PSOE continuen sent vassalls dels dictàmens del PP amb els temes territorials. Però tampoc ens deixem enganyar, que si estiguessim lluny de les eleccions, tant el PP com el PSOE s'hagués alineat amb França, Alemanya, Itàlia, Estats Units... perquè si és tant il·legítima la independència de Kosovo, què hi fa l'exèrcit espanyol desplegat a la zona, què fan espanyols i espanyoles a Kosovo ajudant a construir el nou país sota la tutela de la delegació europea?
Aquí davant del 9 de març ningú s'atreveix a legitimar una independència amb la consequent atac de l'altra banda. Quina manera més miserable de fer política i d'enganyar a la gent i està clar que això va de vassalls. I com no, els vassalls del PSOE a Catalunya també amb la boca ben tancada, ara seria un bon moment per presentar una moció al Parlament de Catalunya reconeixent l'Estat de Kosovo i portant un delegat de Catalunya allà.
Catalunya ha d'internacionalitzar el conflicte, ja que en l'actual món globalitzat es la base per aconseguir l'alliberament nacional.
La meva benvinguda el nou Estat!
Bueno, Esteve, polémica entrada sí señor. A ver, que yo sepa, los que se dicen españoles de Cataluña aún no han echado de sus casas a los catalanes y catalanas de Cataluña. Aún no ha habido un grupo paramilitar que sacara de sus casas a la gente sólo por el hecho de ser catalán y les quemara el hogar y las pertenencias. Tampoco ha habido intereses estadounidenses que promocionen un bombardeo sobre el Manzanares ni Rusia se siente en la obligación de mandar sus viajos tanques a Barcelona para defender a la población a aquéllos que se dicen españoles de Cataluña. Vamos, que la comparación no la veo yo por muchos sitios.
ResponEliminaNo creo que el reconocimiento-no reconocimiento de Kosova tenga mucho que ver con las elecciones. Más bien creo que tiene que ver con el hecho de que, lógicamente, las esferas del Estado hacen cuentas y se dicen "coño, que éstos la han declarado independiente por su cuenta... a ver si se envalentonan los nuestros." Creo que cualquier Estado que se precie hará todo lo posible para evitar que un cacho de su territorio se vaya por ahí a su gusto. Vamos, es de cajón, también lo haría un hipotético estado catalán en el caso de que, digamos, Tarragona decidiera investirse de soberanía propia ¿no? En otro caso, España no sería ya "represora", sino directamente imbécil.
Hay más puntos que abordas en la entrada, pero previendo que tendré que hablar de ellos en un futuro post en mi blog, y viendo que este comentario ya se está alargando sobremanera sólo plantearé un dilema. Si Cataluña reconoce a Kosova -suponiendo que tal acto tuviera validez en el Derecho Internacional, que no la tiene- y que los kosovares y los catalanes se hicieran muy amiguitos ¿crees que Kosova seguiría fiel a esa amistad en caso de que España se planteara reconocerle?
Nada más. Pido disculpas otra vez por este largo comentario, pero es que la cuestión, como se ve, me llega muy de cerca. Eso sí, antes de irme agradecer que plantees tantas cosas en una sola entrada. Da gusto que a uno le hagan pensar.
SALUD.