Seguirem caminant.

Des del passat 9 de març vaig donant voltes als resultats que hem obtingut ERC a nivell nacional. Han estat uns dies per comentar la jugada amb aquelles persones de l'entorn, amb els companys i companyes d'ERC Castelldefels, amics, saludats, votants nous, antics i abstencionistes actius i passius... Desprès d'escoltar, llegir i dialogar tinc ganes d'escriure allò que vaig repetint últimament quan em pregunten pel poble, anant a escalar o a la muntanya amb els amics o en un dinar familiar, ... Que us ha passat? I ara què fareu?

Està clar que aquí no ens quedem, que no demanem que s'aturi el mon per baixar-ne, perquè ara més que mai cal seguir caminant. Això sí, després de reflexionar. Reflexionem lluny de lluites personalistes. Jo no sóc de cap corrent, bàndol o sector, com a molt sóc del Baix Llobregat Sud amb frontera amb el Garraf, tot i que sempre hi ha qui et situa aquí o allà, per allò que dius o per com escrius, fins i tot per com penses... Hi ha cops que sembla com si les persones no poguéssim tenir una visió pròpia de la realitat i que sempre ens hagin d'encasellar... un mal costum de la societat...

Tornem a la reflexió principal. Per mi les persones que son al capdavant d'un partit són eines de les que ens dotem els militants per representar el projecte comú que decidim tirar endavant. Quan aquestes persones deixen de representar el projecte, cal canviar-les per altres. Sempre cal anar renovant les persones que son el capdavant de les idees per deixar pas a d'altres i així entre tots i totes anar construint el projecte. En altres temps creia en messies, però ara ja m'he fet gran... Crec que hi ha moltes persones vàlides per ser diputats, consellers, regidors, presidents, secretaris generals.

A mi no em trobaran en aquestes lluites i crec que és millor que les deixem per més endavant, per quan toqui triar les persones que representen millor el rumb d'ERC. Per altra banda si que em trobaran en el debat de les idees i en aquest combat estic convençut que l'estratègia actual d'ERC no ha donat els resultats esperats i que cal modificar-la. Jo la vaig votar i la vaig assumir, assumeixo el camí seguit fins el proper congrés nacional. Calia provar si funcionaria, però jo crec que hem estat errant el camí. Això no vol dir que aposti per anar a l'altra riba del riu, com alguns companys i companyes pensen, o estàs aquí o estàs allà. Jo crec que hi ha moltes més possibilitats... i que cal actuar segons la força que representem. No em val dir que cal estar al govern per demostrar que som un partit en que es pot confiar, hi ha moltes maneres de guanyar-se la confiança del ciutadans. El que sí que crec és que hem perdut credibilitat des del govern.

Segur que des del govern hem fet molt bona feina, i que estem creant estructures d'estat, que estem fent coses que amb els altres no faríem o que estem fent coses que cap dels dos farien, però al carrer no hi ha la sensació que estem canviant les coses. No hi ha la sensació que ERC està millorant la vida de la ciutadania i que el projecte independentista és l'eina clau per avançar en la millora de la societat. La gent no té aquesta sensació i si la té és merit de la força majoritària. Amb tot això no vull dir que hem de sortir del govern, però sí que crec que hem de saber vendre la feina que fan els consellers i conselleres d'ERC i els motius perquè la fan i la seva importància en la construcció nacional i social.

Des del primer tripartit no estem construint un espai propi per arribar a ser l'esquerra nacional del nostre país. I això ho dic amb la reflexió no només dels mals resultats de les eleccions al congres de l'Estat espanyol, sinó dels resultats a les municipals i a les eleccions el parlament. No estem construint l'esquerra hegemònica que pugui dur el país cap un procés d'alliberament nacional i social. Sóc del parer que l'actual estratègia ens està portant a un principi de satel·lització del PSC i que ens pot portar a un situació similar en la qual està ICVEUiA. Correm el perill de convertir-nos per uns en la segona marca blanca del PSC i per altres en un partit que ha renunciat a trencar la baralla imposada. Hem perdut la frescor d'aquell partit que semblava que volia transformar el país i que un cop hem arribat el govern ens hem convertit en més del mateix.

Es pot estar el govern i seguir sent aquella ERC diferent, aquella ERC compromesa i coherent, no estic dient que la solució és marxar i trencar els compromisos adquirits, però sí que cal ser nosaltres mateixos i no donar aquesta imatge de submissió a la força amb més poder. No és incompatible ser partit de govern i ser el partit de la gent, de la coherència i que planta cara al carrer i a les institucions. La qüestió no és blanc o negre, no és Carod o Puigcercós, o Uriel o Carretero...

La qüestió és com recuperem la confiança i la credibilitat, com recuperem la frescor i aquell discurs polític que feia trempar que feia creure que ERC estava decidida a avançar en la construcció nacional i social, que feia creure que ERC no era cap germà petit del PSC ni de CIU....

L'independentisme és un projecte polític complex i viu. ERC és també un partit complexe i viu, un partit que, diguin el que diguin, és un exemple de democràcia participativa, amb els seus errors i els seus encerts, però és un partit on tots i totes podem dir la nostra, votar i decidir el nostre futur conjuntament. Per això crec que tot i el retrocés electoral, els militants d'ERC farem el possible per tornar a engrescar a la gent en el projecte independentista.

Estic convençut que després del congrés nacional, ERC seguira caminant amb més força, recuperarà l'espai perdut i estarà a punt per encapçalar la cursa cap a la construcció nacional i social del país. Sense renúncies i amb valentia, sense acomodaments i coratge, amb seny però sense oblidar la rauxa! Sent aquella ERC equidistant que obria escletxa en mig del desert, que il·lusionava a la gent i li feia somiar que altres maneres de fer política eren possibles i que els somnis en política també es podien fer realitat.

Fins a la victòria sempre!