Revolta permanent (I)

Potser és hora de canviar el terme de revolta global, el títol que faig servir per algunes de les meves entrades més divertides, llegides i comentades, pel de revolta permanent, l'Eva ahir, després d'escoltar la cançó de Revolta permanent de l'ultim disc de mesclat em va fer pensar en aquest canvi i crec que té raó.

Revolta Permanent (I)

Crec que defineix molt més l'opció del que escriu aquestes entrades, que sóc del parer que sempre s'ha d'estar amb atent i apunt pel combat diari. Ja que si realment volem transformar, dinamitar el nostre entorn per poder construir després, hem d'estar amb un actitud de revolta diària, sense fer de la revolució el nostre transport de vida o tornar-nos uns romàntic de la revolució. Hem de ser activista permanent, això si fugint dels estereotips que ens encasella dins de la casella dels alteratius, antisistema, etc...

Hem de ser crítics al mateix temps que constructius, viure conscientment i actuar coherentment, a la nostra vida diària i quotidiana, la feina, a la universitat, al carrer, a l'associació, etc... per intentar cada dia escapar del seu tauler de joc. Està clar que sense una actitud de revolta permanent no podrem assolir part del camí i només serem unes peces més del seu tauler de joc. Aquelles peces que ja estan comptades i són necessàries i que aquells que dominen, ara per ara, el joc, fan servir per establir un correcte equilibri.

Però si passem de les paraules al fets, dels adhesius a les actituds de coherència, podrem trencar l'equilibri abans de que tinguin temps de reiniciar el sistema... Perquè nosaltres també tenim la nostra Trinity!