Demà es la diada nacional de Catalunya, un dia que una part del poble de Catalunya viu intensament, tant pel record d’aquells que han deixat la vida lluitant per les llibertat col·lectives, com el mirall d’unitat popular que es construeix el voltant de la diada. Per aquells que seguim amb la seva lluita i volem dibuixar un horitzó de llibertat i justícia social, és un dia de reafirmació de que hi ha una part del poble que continua en moviment, lluitant, creant des de la base, des de les institucions, des del carrer un veritable corrent de canvi... Però demà no només ens hem de quedar aquí, perquè la independència no és cap final del trajecte, tot el contrari, i com he dit mil cops, per mi és el principi de la construcció nacional d’un model de país que s’allunyi de les discriminacions, de les desigualtats socials, de la manca de llibertats col·lectives i individuals, de la divisió de classes... i que al mateix temps sigui una peça important d’una transformació global de la política internacional.
No podem només aspirar a tenir un estat i prou, ser un estat capitalista dins d’aquest món, no és cap avanç. Hem de treballar per aconseguir un estat i un model de societat allunyat dels actuals models que imperen a la vella Europa i el la majoria del món. No podem separar els processos de l’alliberament nacional i l’alliberament social, si no només serem un país més, però format per persones presoneres d’un sistema capitalista que ens seguirà oprimint i ofegant... i continuarem sense ser persones lliures.
Perquè en el fons, per mi la independència és una eina de transformació social, una eina de construcció global d’un món molt més just i lliure, on tots els pobles siguem representats, i treballem conjuntament. No és cap eina de divisió.
Avui, demà i demà-passat seguiré lluitant per allò que somio i que crec que és possible si seguim destinat els nostres millors esforços, un any més cal seguir treballant en memòria dels companys i companyes que ja no hi són, però sobretot en benefici d’aquells que vindran!
El millor homenatge per tots i totes, és la victòria!
eiii.
ResponEliminadoncs h ha una cosa que no entenc. Com es possible que els politics que parlen de independencia tambe parlin dels calers, Impostos, sempre i com a punt unic, els calers. Capitalisme. No crec que els politics que volen la independencia vulguin fugir del capitalisme. Les politiques nacionalistes sempre han tingut com argument els calers, ja siguin proespanyolistes o procatalaniste, i al Quebec i a Alemanya i... fins i tot a USA a California... Calers... i el nacionalisme no el van inventar els burguesos ara fara anys i panys? calers?
Salut!
No dius res que no sigui mentida, simplement jo no soc partidari d'aquest polítics i de les seves polítiques, i com molts cops he dit per mi no la llibertat de la meva nació no és la finalitat.
ResponEliminaPeró soc conscient que per arribar a un punt de sortida cal sumar el màxim d'esforços possibles i després seguirem lluitant i treballant fins i tot poder des d'altres fronts...