Arribo cap a les 9:45 a l'aparcament de la Vall de Campquerdós. Aqui hi ha un petit Aparcament on nomes hi ha una autocaravana. Des d'aqui agafo la pista que poc a poc va pujant. Sempre seguin les marques de GR-7. La lluna no deu tenir son i em fa companyia durant bona part del camí. El camí va pujant poc a poc, primer per una pista ampla i despres ja per un corriol. Un vall molt solitati on nomes em trobo amb caballs, vacas, marmotes i forçe ocells... son els companys d'avui de l'excursió.
Despres d'un parell d'hores i aprop dela Portella Blanca, (pas entre Catalunya i França) deixo el GR-7 i grio cap el Nort-Oest Seguint un cami fresat que pasa vora l'Estany negre de les passaderes i des d'aqui vaig cap el coll dels isards ja per la carana cap el Pic Negre d'Envalira 2825m. Des del cim em pesnso si anar cap el pic de la Font Negre i baixar directe des d'alla a buscar el camí de pujada, pero el final desideixo tornar per no liar-me, ja que desconec la zona, I deixar aquest cim per una propera visita. La baixada sota un sol de justicia...
Al final cap a les 16:00h torno a l'aparcament amb 1320m de desnivell positiu i 6:15h de marxar... una bonica excursió per una vall poc transitada i amb unes vistes a la vassant nord de les muntanyes de la Cerdanya molt boniques... Amb les piles recarregades.
Primer tram de les pistes.
Qui ens marca el camí, la lluna o les marques?
La lluna em mig del cel Blau.
Cavall.
Marmota... sense por (La foto esta feta a 5m)
Companys de Viatge.
Vista des del coll dels isards d'Estany negre de les passaderes i la vassant nord dels arodonit cims de la Cerdanya.
Les dues puntes del Pic Negre d'Envalira (l'esquerra el cim principal)
Cim!
Un altre company de viatge.
Panoramica des de l'Estany negre de les passaderes on es pot contemplar el a l'esquerra el Puigpedrós i a l'esquerra el pic de camp colomer (Tallat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada