Balaïtus 3144m per la Gran diagonal -Pirineus'12 (V)- 20/07/2012

Ens aixequem a les 6 per sortir aviat cap el cim. Al final triem la pujada per la Gran Diagonal tot i que el camí sigui un pel més llarg amb un mica més de desnivell. Sortim cap a la presa de l’embassament per agafar el camí que, fent alguns pujades i baixades, ens porta fins els Ibons de Arriel. Per aquest camí trobem els primers isards que veiem en tots aquests dies pel Pirineu. Fem algunes fotos tot i que ens agafen desprevinguts. A punt d’arribar al camí que puja directament des l’aparcament de l’”asador” i als Ibons de arriel trobem un marmota que sembla que està prou acostumada a la gent, així ens deixa fer-li fotos i apropar-nos-hi. Aquí seguim el camí entre els ibons, amb la única informació d’uns PDF que portem al mòbil que havíem creat del llibre dels 3000 Pirineu. Les explicacions no són molt explícites i sense mapes dubtem una mica però ens deixem guiar per intuïció.

A l’Estany d'Arriel Alto ens trobem un noi que ens indica el camí, sembla que anem bé. Des de l'estany d'Arriel Alto  pugem, ja sense treva, fins un petit ibon "Gorg helado" i fins l’inici de la Gran Diagonal. La Gran diagonal és una feixa que travessa tota la vessant nord de la paret del Balaïtus. Des de baix tens la sensació que serà impossible pujar per allà però un cop hi ets tot és molt més fàcil dins de estar en un terreny d’alta muntanya on cal fer servir les mans i vigilar on poses els peus. A l’entrada de la Gran Diagonal trobem la petita cabana "Abrigo Michaud" que ens indica que som en el bon camí. La canal puja per un terreny inestable tot i que les ressenyes i llibres sempre el pintaven molt pitjor. La primera meitat de la gran diagonal és una canal que cada cop es fa més gran. Un cop a la meitat de la canal es tanca un mica més i es fa més evident la dificultat. Pugem fins la cota 3066m i aquí fem una mica de voltes buscant les fites de pujada fins al cim, pugem, baixem i no acabem de trobar el camí clar, l’últim tram de la grimpada dels últims 80m. Jo no em trobo del tot bé, així que després de mirar i mirar la Marta decideix seguir unes fites que no són prou clares mentre jo l’espero. Puja resseguint algunes fites i buscant la part més fàcil de la paret. La Marta arriba al cim fa algunes fotos i baixa fins on sóc jo. Baixem per la Gran Diagonal, la cova i ara em comptes d’anar cap a l’ibon "gorg Helado" anem cap al coll de wallon i baixem cap als Ibons de Arriel i resseguim el curs del riu que baixa sense treva fins a mig camí de pujada al refugi. Parem a l'inici de la Fageda per dinar i seguim fins l’aparcament.

Ja és divendres i fent càlculs sembla que arribarem a l’hora per l’assaig de castells. El camí de tornada cap a casa, vaig donant voltes amb el regust amarg de no haver pujat fins dalt del cim. Amb moltes ganes de tornar i repassant el calendari per mirar quan em puc escapar per tornar...

La zona ens ha agradat molt; muntanyes, rius, estanys... una zona sense tanta massificació i solitària en les zones altes. Potser va ser el dia que varem triar, però no varem trobar ningú des dels estanys cap al cim, ni a la pujada ni a la baixada. Això si, molts excursionistes fins els estanys i el refugi.

Uns dies pel Pirineu més allunyat de casa, que sempre serveix per recarregar les piles i conèixer nous llocs, noves muntanyes, noves històries i fins i tot una mica més a nosaltres mateixos.