dimarts, de desembre 03, 2013

II Marxa Calellenca del Montnegre (01/12/13)

Ja feia uns dies que la Marta estava implicada en l'organització de la II Marxa Calellenca del Montnegre, fins i tot jo havia participat en el disseny de la samarreta i gravat part del recorregut. L'any passat ja vaig sortir un dia a entrenar per la muntanya seguint els rastres de la primera edició i vaig pensar que en la segona edició intentaria participar. És una Marxa organitzada per l'agrupament escolta i l'associació amics escoltes de Calella on la majoria de gent fa la marxa caminant ja que no és cap cursa o competició. Però aprofitant els avituallaments, el marcatge i que algunes persones també la farien corrent vaig decidir, després de donar moltes voltes i de mirar que pogués tenir temps suficient per després d’anar a l'actuació de Castells que tenia a Sant Vicenç dels Horts, em vaig decidir a participar.
Així que a les 8:45 baixo a la plaça del Bunyol, recollim la targeta de pas i cap a les nou sortim prop de 160 participants (tot i que alguns havien sortit prèviament sense esperar l'hora oficial de sortida). Sortim riera amunt amb un ritme prou tranquil i ràpidament veig que som pocs els que la fem corrent i fins el segon quilòmetre de pista vaig al capdavant seguit per un grup de corredors. Poc a poc em passen un parell que van a un bon ritme i amb el tercer i quart faig fins el coll de l'Era d'en Móra. Aquí enfilem un nou camí "dels Escoltes" que han obert, òbviament, els Escoltes, recuperant un traçat antic que així evita creuar la carretera que puja de Calella a Hortsavinya. El camí puja sense treva, passa per un petit túnel per sota la carretera i enfila per la riera fins a l'antiga masia de Ca l'Estolt on hi ha el primer avituallament. He patit un pèl en la primera pujada dura, així que la segona pujada després de l'avituallament l'agafo amb més tranquil·litat i començo a tenir un bon ritme. El camí des de Ca l'Estolt segueix pujant pel camí "de bast" fins la pista que marca l'inici de la primera baixada, una baixada per gaudir per terreny prou tou que la fa molt ràpida. Baixem fins prop del coll de Sant Andreu i remuntem una mica de desnivell per una pista per tornar a agafar un corriol a ma esquerra que baixar a buscar Can Torrentó, una casa que van descobrir l'agrupament escolta d'un antic veïnat que hi havia a la zona. La baixada és molt maca, tècnica però molt i molt maca pel tipus de terreny i pel bosc per on baixa. El corriol baixa fins la casa i va a trobar la pista que puja de cal Capità fins al coll de Sant Andreu. Una pista que és pot fer a un ritme suau i que ràpidament em porta fins al coll de Sant Andreu, on hi ha el segon avituallament. Aquí les noies de l’avituallament em comenten que els 3 primers han passat sense pujar a Sant Andreu de l'Arboceda, però jo decideixo anar amunt per fer tot el recorregut llarg. Així que pujo fins a Sant Andreu, una ermita que ha comprat l'agrupament i que estan recuperant. Passo per la senyera de Sant Andreu i segueixo pujant fins a Can xic Dalmau per baixar fins la carretera/pista de Hortsavinyà. En arribar a la pista veig que puc apretar aquests últims quilòmetres, així que intento tornar a posar-me a bon ritme, passo un altre cop pel collet de Sant Andreu i segueixo per la pista ampla fins el coll, on veig que vaig per sota de 5 minuts el quilòmetre. Baixo fins el coll de l'Era d'en Móra on trobo el tercer avituallament, menjo un parell de talls de taronja i segueixo pel PR-146 fins gairebé sota el turó de les guilles per agafar un petit corriol, que ja em conec molt, que baixa ràpid i per un terreny divertit entre un bonic bosc d'alzines i camps fins la zona de cases de la riera de la "Minerva". Tot i no ser competitiva miro si em segueix algú i sabent que només queden 2 quilòmetres segueixo buscant un ritme prou viu fins arribar a la font de Sant Quirze, punt final de la Marxa.
Al final 1:20h per fer els prop de 14km (el GPS marca 13.9) i prop de 550m de desnivell, tot i no tenir classificació arribo el quart. Agafo la samarreta groga amb el meu disseny! (que fa molta il·lusió) i cap a casa a fer la dutxa i cap a Sant Vicenç a fer Castells. De camí a casa truco a la Marta per saber per on va i comentar-li que he gaudit molt. Una bonica marxa per indrets molt macos del Montnegre, que cada dia conec més i que comença a fer la competència al meu Garraf. Una marxa que combina molt bé la cultura i el patrimoni humà amb les muntanyes del Montnegre i posa en valor la feina feta per l'Agrupament escolta i dels Amics Escoltes en la conservació de camins i el patrimoni cultural i natural del seu entorn. Això si, em caldrà tornar a anar amb més calma per conèixer alguns dels indrets per on he passat massa ràpid.
Un deu per l'organització, tant en el marcatge com en els avituallaments. El proper any tornarem!



Plaça del Bunyol

Collet de Sant Andreu

Samarreta 

1 comentari:

  1. Un molt bon resum de tot el recorregut! Als qui l'organitzem ens fa il·lusió saber que els participants heu gaudit de la jornada i del paisatge, que, al cap i a la fi, és l'objectiu principal d'una activitat com aquesta :-)

    Ens veiem l'any que ve!

    ResponElimina