Costabona, 2464m

Diumenge, 7.30 del matí quedem a Sant Boi, i emprenem el viatge cap al Ripollès. Cap a les 9 comencem a caminar, després d'haver menjat els pertinents croissants a Llanars.
Des d'on hem deixat el cotxe, a la pista que surt de la carretera d'Ull de Ter, comencem el camí, que puja fort per dins el bosc.Màrius! Ja no tenim edat per estar remenant formiguers!!
Tot i que el cel està enteranyinat i hi ha una mena de calitja, la vista imponent del Bastiments ens acompanya tota l'excursió. Com podeu veure, encara falta perquè puguem treure els esquís de muntanya...
Arribant al coll, fa un vent!!! Des que hem deixat el bosc, tot el paisatge és groc i sec.
Ja arribant al cim per la carena.
A l'avant-cim...
I cim!! Hem trigat unes tres horetes, tot xerrant, i pujant tranquil·lament. Al cim hi fa molt de vent, i ens arrecerem per dinar pa amb formatges i fuet.
Fins la propera sortida!

Exercim per transformar!

Companys i companyes, segueixi-ho anima'n a tots els lectors i lectores a adherir-se a la plataforma sobirania i progrés. Crec que per arrancar acords i compromisos de la classe política catalana, cal pressionar des de la societat civil, des de la ciutadania, no hem de fugir dels deures que també tenim, no nomes tenim dret a queixar-nos si no que també tenim el deure d'actuar, parlar i escriure sempre es molt més senzill que comprometre's i actuar coherentment. No nomes parlo d'aquesta iniciativa, ni tampoc que sigui obligatori adherir-se, tothom es lliure, el que vull dir es que vivim en una societat massa acostumada a queixar-se sense actuar que reivindiquem el dret a replica però no exercir el deure a passar a l'acció a actuar.
Amb l'adhesió a incitaves com aquestes es demostra el veritable compromís personal i col·lectiu per arribar algun dia a ser un país normal, el veritable front nacional el farem el ciutadans i ciutadanes que somiem en un país lliure i just. Jo animo a tots i totes a adherir-se i a treballar sense pensar en els colors, sigles, banderes i eslògans... Caminant és com es construeix un país i la seva societat. Cal demostrar l'existència d'una majoria social que vol una sobirania plena, cal demostrar-lo des del carrer. No ens limitem ha anar votar, tenim més força que un simple vot cada quatre anys.

Nomes el poble ens farà lliures.

El passat 4 d’octubre va néixer la Plataforma Sobirania i Progrés amb l’objectiu d’impulsar des de la societat civil el projecte sobiranista perquè esdevingui majoritari. De moment, estan fent una recollida de signatures a través de la pàgina: http://www.sobiraniaiprogres.cat/ on ja han aconseguit més de 6000 adhesions.
Un cop arribin a les 10000 adhesions, pensen promoure els següents punts:
1. La Iniciativa Legislativa Popular al Parlament de Catalunya per fer un referèndum d'autodeterminació
2. L'Objecció Fiscal a l'Estat espanyol per aconseguir que la Generalitat recapti tots els nostres impostos i posi fi a l'espoli fiscal
3. La internacionalització del procés cap a la sobirania dels Països Catalans i el suport d'altres nacions. Us adjuntem el manifest de la Plataforma.

Per més informació o per si us voleu adherir: http://www.sobiraniaiprogres.cat/.

Avui he aprovat!

Ja tinc el Carnet de Moto GRAN!!Però tot i així trobo que això del carnet de moto es un robatori i una loteria! crec que ens estalviaria temps pagant pel carnet un preu establert i que tinguessin que fer un mínim d'hores de practiques en circuit de circulació. No crec que el fet de passar 5m per unes planxes sense tocar-les sigui un merit per tenir el permís... i que dir si decideixes no fer-ho per lliure i pagar la teòrica per l'Autoescola!
Doncs res, un motero(novell) més!

Marxa educativa

Perdoneu la insistència en el tema de la Marxa. Aquest text l'he enviat a alguna ràdio i diaris, només perquè després que ens diguessin que no venien a cobrir la notícia perquè en cap de setmana hi ha poca gent, em va fer una ràbia tremenda veure que la mani dels surfistes sí que sortia al TN vespre de diumenge... Ho reconec, va ser per ràbia, i no tinc res contra els surfistes, però ténen molta barra (les teles, no els surfistes). Com a mínim que admetin que no vénen per criteris de mercat i audiència.

Dissabte passat, 18 de novembre, al centre de Barcelona, més de 2000 persones d’agrupaments escoltes i esplais de la ciutat es reunien per reivindicar més reconeixement per l’associacionisme educatiu. És el que vam anomenar la “Marxa Educativa” (http://www.cjb.org/marxaeducativa/).

Tal com diu el manifest de la Marxa, la infància i la joventut són etapes molt importants en la formació de la persona, i és en el si de les nostres entitats on s´ofereix a infants i joves un espai de convivència necessari per tal que puguin créixer i desenvolupar-se com a persones autònomes, conscients, responsables i compromeses amb el seu entorn.

Entenem l´associacionisme educatiu com una eina complementària en el conjunt d´agents educatius, tots ells necessaris per ajudar infants i joves a fer front als reptes i canvis socials. Cal un treball conjunt en l´àmbit de l´educació on existeixi coordinació entre els diferents ens educatius. És per això que cal fomentar l´educació no formal donant-li el valor que es mereix, garantint el bon funcionament de les entitats i el reconeixement de la tasca educativa que des de fa cent anys duem a terme a la nostra ciutat: una tasca de gran valor social que fomenta la participació.

Massa sovint aquestes entitats, que funcionen gràcies a la tasca voluntària dels educadors i educadores, troben impediments per a la realització de la seva tasca, i en molts pocs casos facilitats. Accedir a locals adequats, tenir accés a una formació gratuïta i continuada, obtenir permisos sense haver de fer infinita burocràcia, obtenir beques per als infants i joves amb especials necessitats econòmiques... són algunes de les demandes que aquestes entitats fan a les administracions.

L’endemà mateix, el diumenge, unes 700 persones, practicants de surf, es manifestaven contra un projecte d’espigons perquè aquest deixarà sense onades el litoral barceloní.

Sense voler qüestionar la idoneïtat d’aquesta reivindicació del col·lectiu surfista, em pregunto si la cobertura mediàtica que van rebre una i altra acció per part dels mitjans públics es correspon realment a la importància social que té l’associacionisme educatiu enfront els practicants de surf.

Gairebé segur que la manifestació de practicants del surf té més mercat, i resulta una notícia més entretinguda. És més vistosa, i més original. Però crec que els mitjans públics tenen la responsabilitat de ponderar també quina és la importància social que tenen les notícies.

La feina que fan els agrupaments escoltes i els esplais és una tasca silenciosa i gairebé mai reconeguda, bona mostra d’una joventut compromesa i participativa, i és una feina de cabdal importància per a la vertebració social del país. Per això, per una vegada que en comptes de fer la feina de manera silenciosa, vam decidir sortir al carrer i fer-nos sentir, necessitem que la societat ens escolti, i per a això cal el compromís també dels mitjans públics, que deixant de banda els criteris d’audiència i de mercat es facin ressò de les nostres reivindicacions, propostes i activitats.

Segurament, si en comptes d’una Marxa Educativa haguéssim convocat un botellón, hauríem rebut molta més atenció.

Massis de l'Aneto

Panoràmica des del cim del tuc de mulleres del massís Aneto. Aquí també es pot comprovar les petites mides del glaciar... efectes de l'escalfament de la Terra?

Marxa Educativa

Doncs dissabte, després de tota la feinada de mesos i mesos, es va fer la Marxa. Quin pes m'he tret del damunt!
Va ser un exitàs, va venir moltíssima gent, les activitats van funcionar perfectament, els nens i caps es van divertir, els pares van participar, alguns mitjans se'n van fer ressò, vam sortir als diaris i a algunes ràdios... I ara toca esperar per recollir els fruits del treball, tot i que som conscients que el treball realment important és el que es fa dia a dia i setmana a setmana.
En fi, aquest ha estat un cap de setmana esgotador, però molt gratificant. Després de tota la feina, quan reculls èxits t'animes a continuar treballant.

Per convicció!

En els darrers mesos, i molt intensament les darreres setmanes, he estat treballant conjuntament amb tot de gent d'altres associacions educatives en la Marxa Educativa.
La Marxa és una idea que es va gestar fa uns mesos en el sí de les entitats que formen part del Consell de la Joventut de Barcelona, i té com a objectiu principal reivindicar el paper educatiu que fan els agrupaments escoltes i esplais de la ciutat. Jo participo en el grup de treball d'organització de la Marxa en representació d'Escoltes Catalans.
La Marxa és un seguit de reivindicacions: reconeixement, espais i finançament, per tal de garantir, promoure i millorar la tasca que aquestes associacions fan per l'educació en valors, pel foment de la participació i la formació d'una ciutadania activa. La Marxa és una acció puntual per al proper dissabte, 18 de novembre, de sortir tots al carrer (infants i joves, caps, monitors, pares, mares i tothom que s'hi vulgui afegir) i fer una marxa reivindicativa. Però més enllà de l'acció concreta i puntual de visualització del que és l'associacionisme educatiu, és un moment de fer públiques aquestes reivindicacions, d'obtenir recolzament social (això és un guiño perquè us adheriu al manifest que hi ha a la web), de sortir als mitjans de comunicació i obtenir un cert ressò de les activitats que fem dia a dia, de manera voluntària i silenciosa, constant i perseverant.

Crec que la feina que fan els caps dels agrupaments d'educar, compartir amb els nens i de construir mica en mica el projecte educatiu des de la seva base, qüestionant, participant, comprometent-se, divertint-se... és una eina de transformació de la societat. Lluiten amb el seu compromís cada dia contra l'apalanque, contra l'individualisme, contra el conformisme.
D'una manera potser més indirecta, estic contenta de seguir treballant pel mateix somni, de seguir compartint campaments quan em deixen, i de continuar formant part d'un grup d'inconformistes.
(I ara no vull aquí tot de comentaris en plan lacrimògens rollo Dani, eh!! que ja sabeu que sóc molt sensible) Pioners a Eslovènia, Juliol del 2002. Falta el Roger, que devia fer la foto. Algú recorda el nom de l'estació de tren? Crec que ens hi vam estar tot un dia.

Manifestació tanquem meeting point

El passat dia 11 varem participar en la manifestació contra el meeting point (salo immobiliari a BCN). La manifestació va transcorre amb total normalitat tot i el fort dispositiu de gossos de Saura. Quedar clar a qui defensant i protegeixen els polítics i quins son els interessos que cal protegir per sobre dels drets els ciutadans i ciutadanes.

Cal globalitzar la resistència i la denuncia i fer-la més extensiva i contundent. Cal fer explotar la bombolla immobiliària amb totes les eines possibles i cada dia ser més els que sortim a reivindicar el dret a una vivenda digna i que ens deixin de robar, que ens deixin de xuclar la sang, bancs, caixes, inversors i especuladors.

Cal mobilitzar-se el màxim possible, de forma autònoma i col·lectiva, cal seguir okupant i alliberant els espais buits. Cal denunciar els especuladors i els polítics còmplices. Amb la vivenda cal una política intervencionista per atura l'actual situació. Cal regular el preu del sòl i el preu de mercat dels habitatges. Cal sancionar econòmicament l'especulació...Cal que d'una puta vagada tinguem uns polítics valents que s'enfrontin els poders econòmics i els diguin que ja ni ha prou.

Cal seguir dient prou!

Montserrat, corriols, canals, escales i màgic.

Montserrat màgic...Diumenge un altre cursa, però aquesta tenia una alguna cosa d'especial. Cap a les 8h del mati arribem a Monistrol de Montserrat, el cavall bernat i companyia s'intueixen entre la boira. Cap a les 9:30 es dona la sortida de la 1 cursa de Montserrat nord, 26km i 1450m de desnivell positiu. Com a cabres comencem a pujant pel camí de la Matagalls-montserrat, agafa el camí de l'aigua i ràpidament som el monestir. D'aquí seguim enfilant les escales de sant Jeroni i a l'alçada de sant Benet agafem el GR que ens portar cap pla de trinitats. Aquí arriba la primera baixem que ens porta el camí de l'arrel, baixada tècnica en que gaudeixo com un nen!! Seguim pel camí de l'arrel fins a Santa Cecília passant per sota de paret de l'aeri, diables... fins trobar la canal de de sant Jeroni! quina pujada! Aquí ja vaig cansadet! i començo a notar els kilòmetres. Desprès de la canal un ultim tram d'escales i ja el cim de Montserrat, cobert de boira, faig la volta a la rosa dels vents i avall que fa baixada. El segon tram més divertit i tècnic, la baixada per la canal de patriarques: impressionat!! (si no fos per les baixes tècniques no faria aquestes curses) tornem a santa Cecília i aquí començo a patir de la panxa i del km 20 el 23 en costar seguir un ritma tot i que és baixada. A l'ultim avituallament un galeta sembla que en fa recuperar i baixo els 3 últims kilòmetres per pista fins a la plaça de la font de Monistrol. 3:01:56h d'una cursa maca, tècnica i màgica... esperem que el proper any estigui dins del circuit de FEEC de curses de muntanya.
Avui tornem els entrenaments que diumenge correm a casa (Garraf) la penúltima prova del circuit Català de curses de muntanya.a seguir gaudit dels km i el "monte"

Es riuen de nosaltres a la cara

Dissabte 11 d'Octubre:
10h: pl. Països Catalans: esmorzar i trobada de persones, col·lectius i plataformes en defensa del territori i contra l'especulació (porta la teva exposició i material per difondre).
12h: sortida de la manifestació cap el meeting point, vine d'executiu agressiu, despistem-los!

Entensa de progrés, una nova oportunitat.

Després d’uns dies de reflexió, deixo de mirar per la finestra el paisatge que ens ha quedat dibuixat i faig el meu modest anàlisi.

Crec que el nou pacte de progrés ha estat la millor opció que podia fer ERC, tant a nivell de país com de partit. Valorant passat, present i futur és la millor fórmula per fer avançar el projecte independentista i la millora del país.

Esquerra és un partit independentista que treballa per governar aquest país i portar-lo cap a l’alliberament nacional i social. Cal recordar l’aposta d’ERC per arribar a ser algun dia l’esquerra nacional predominant. ERC pretén trencar el bipartidisme actual i convertir-se en el partit gran de les esquerres. No som cap comparsa ni contrafort de ningú.

Per altra banda, crec que no podem basar el nostre vot en decisions personalistes. Quan votem, crec jo, hem de votar per un projecte polític. Ens pot agradar més o menys qui l’encapçali, però hem de ser conscients que votem una ideologia, un projecte de país i hem de tindre confiança que amb el nostre vot s’intentarà fer el màxim per avançar cap el projecte polític en que dipositem la nostre confiança. Votem: per cares o per projectes? per pactes i futurs presidents o per les polítiques que volem que ens governin? Jo sincerament voto per un model de país, sigui quin sigui la persona que ocupi la presidència.

Independència o dependència?

Després del 1 de Novembre hem deixat clar que cap de les dues forces majoritàries, PSC i CIU volen anar més enllà del marc estatuari. També s’ha demostrat que l'independentisme no ha estat la força més votada, encara que hi hagi qui ara vulgui donar la visió que amb CIU avançarem cap a nous horitzons de llibertat col·lectiva. Si fos així, per què van pactar al 1995 i 1999 amb el PP?, perque van pactar un estatut a la baixa? I tinc una llarga llista de preguntes… Cal deixar clar que hi ha diferències entre aquells que diuen ser nacionalistes i aquells que som independentistes. El nacionalsime diuen defensar els interesos de Catalunya però sense molestar els nostres estimats veïns d’espanya, sense trencar amb espanya, sense emancipar-nos, sempre en benefici dels interesos d’uns quants. Els independentistes desitgem marxar d’espanya i construri un nació plena, lliure i justa. Construir des de l'autogovern un model de país diferent a l’actual. Companys no som el mateix, no somiem el mateix, no dibuixem amb els mateixos colors el futur de la nostre nació.

Que ningu pensi que el PSC o CIU ens faran lliures. Totes dues forçes politiques s’han venut el pais a parceles, uns des dels Ajuntaments i els altres des del govern quan l’han tingut. Alguns per complaura els interesus d’estat espanyol i d’altres per complaura els interesus del capital, la burgesia i la familia.

Aixi doncs amb la situació actual, l’aposta d’esquerra, és la més coharent, tant per millora la qualitat de vida dels ciutadans i ciutdanes com per avançar amb el proces d’alliberació nacional. L’independentisme ha trencat amb un tabú, els independentistes, els que hem estat tillats de xenòfobs i d’odiar i anar en contra dels espanyols ara hem donat una lliçor i hem fet president a una persona no nascuda a Catalunya, a un Andalus. Qui pot dir ara que l’independentisme es un projecte excloent i xenofob? I que ningu s’enganyi no ha estat per cadires o cotxes oficials, ja que un pacte amb CIU ens hagués donat moltes més cadires i molts més cotxes. Ha estat per ideologia, per coherencia politica.

Hem fet que el PSC ara per ara trenqui pacificament amb el PSOE i que els seus dirigents començin a fer un petit gir cap al catalanisme. El fracàs del PSC a cinturó vermell els ha fet reflexionar que no ha funcionat el seu comportament d’espanyolització de la politica catalana. Tambe els ha ajudat l’entrada de ciutadans, que els ha alliberat de la càrega d’espanyolitat i antinacionalista que duien a sobre. Sabem que correm el risc de tornar a ser maltractats, calumniats i expulsats pel PSC, pero aquest cop hem apres i som concients del ric.

CIU també ha demostrat quina era la seva aposta, ja que primer va optar per pactar amb el PSC que amb ERC, una demostració més del servilisme del nacionalisme català que no vol trencar amb espanya. Per Zaplana, Bono, ZP Mas era el seu candidat. CIU ens ha tornat a demostrar que eran ells els que volien recuperar el poder a tot preu. I ells han de fer una reflexior sobre el seu paper i perque la ciutadania no els ha donat prou poder per governar. Ells tampoc han sabut mobilitzar el seu electorat i s’han dedicat a trencar tot tipus de ponts ideeologics i politics amb l’esquerra independentista. I ara intenten donar-nos lliçons. No, companys i companyes de CIU, així no es construeix un país. CIU tampoc va dir mai amb qui pactaria i si el PSC hagues fet cas al PSOE ara hi hauria un pacte CIU-PSC. Els votans del CIU, pressuptament, tambe haguesin estat enganyats no?

Camí de futur:

S’esta construint un govern fort, que segur que cometra errors, som humans. Pero com som perseverants ho intentarem fer el millor possible. S’ha apostat per cosntruir un govern que segueixi amb les politiques socials que es van començar ara farà 3 anys. S'ha apostat per seguir avançant en la millorar de la qualitat de vida de tots i totes. S’ha apostat per fer politiques d’esquerres i per mi si que existeixen les esquerres i les dretes. Existeix la diferencia entre beneficiar els més rics i traballar pels més desafavorits. Exisiteix la diferencia entre donar xecs i garantir una escola, una sanitat i una vivenda de qualitat per tots i totes i així un llarg exemple de fets que per mi demostran que existeix l'esquerra i la dreta... han caigut els murs pero no s’han enterat les ideeologies.

Som en un camí llarg, que segur que hi ha persones que van votar ERC, que ara per ara no acaben de veure clar. Jo nomes puc dir-vos, com independentista i socialista que aquest cami ens apropa en l’allibermaent nacional i social, que aquest camí és complicat perque no tenim cap company de viatge que vulgui avançar amb nosaltres. Pero el podrem fer si tenim la força de la gent que entengui que no som aquí pel poder, que no som aquí per ambició personal, si no que som aquí per construir una pais més lliure i just, perque tenim un projecte de societat i pais que volem fer realitat i avui per avui crec que nomes podem avançar en el projecte independetista amb el pacte amb PSC i ICVEUiA.

estava equivocat...

Poder vaig fer una aposta molt arriscada en escriure el que pensava, que hi hauria un pacte CIU+PSC-PSOE. Ahir al vespre la meva teoria perdia tota credibilitat. Com tot i totes sabeu, jo sóc militant d'ERC, però avui estic desconcertat i força confús. Després del dia 1 de Novembre he meditat molt sobre quin es el paper que ERC hauria de jugar en la formació d'un nou govern. Tenim un paper difícil i sincerament ara necessito seure davant de la finestra i reflexionar sobre el camí... Ho sento aquells que espereu una defensa aferrissada del tripartit, ho sento aquells espereu una defensa amb dents i ungles del front nacionalista... prenc un dies de treva de bon temps per reflexionar... Almenys per mi, per sobre de tot esta el país i la seva gent.

Cavallers de muntanya

Segons sembla, el cap de setmana ha estat mogudet políticament. La finestra pronosticava erròniament sobre els pactes, però ja se sap, qui té boca s'equivoca.
La finestra va planejar ja fa temps una excursió per aquest cap de setmana al Tuc de Mulleres. Després de tres mesos del fracassat (per la pluja, eh!) intent del grup d'El Pi de les Corts, ara, reforçats amb l'Esteve, intentàvem de nou assolir el 3000. I la veritat és que el temps va acompanyar, i de quina manera!

Ha costat molt fer la selecció de fotografies, ja que moltes eren molt xules, o bé representaven moments molt especials de l'excursió, ja que n'hi va haver molts... però aquí hi ha el que finalment he decidit mostrar a través de la finestra.

Impressionant vista de la vall, la boca sud del túnel de Viella al fons, i el camí que voreja la falda de la muntanya.

El camí és força planer, intercalat amb alguns trams en que cal superar graons de la vall, com aquest, pel costat d'unes cascades precioses.

Passades dues hores i mitja arribem a la vora del refugi, i dinem un bon pà amb tomàquet amb pernil i formatge. Impagable!!

Un cop al refugi, va caient la boira i la temperatura baixa en picat... quan es va començar a fer fosc estavem a 0º. El refugi és petit, però s'hi està força bé.

Com que fa molt de fred, ens passem la tarda menjant i jugant al UNO a dins el refugi. La foto enganya molt ja que el flash pinta un ambient a l'interior del refu molt diferent al que hi havia: en realitat no es distingia el blau del verd, i el Pablo no parava de fer trampes.

Ens llevem quan encara és de nit, i les primeres llums del dia regalen imatges com aquesta.

Com que som uns tardons, esmorzem i no sortim fins que ja és dia clar, tot i que el sol encara no s'ha llevat. El cel és d'un blau intens i no hi ha ni un núvol! Fa un fred que pela.

El dia es va aixecant i va arribant la calor...

El que deia: la calor. Cada 30 minuts, parada tècnica a treure una mica més de roba...

A 100 metres del cim cal fer la darrera grimpada fins al coll. Déu n'hi dó, com cal pujar! És l'únic tram amb una mica de dificultat de l'ascensió.

Un cop al coll, resseguim la carena. El camí en realitat va per la cara nord, però ens mantenim a la carena, encara que sigui una mica més dificultós avançar, per mantenir-nos al sol. Les roques de la cara nord fan mal a les mans de tan fredes!

L'Aneto al fons, i l'Esteve superant un petit graó de la carena.

I cim!! El Pablo i el Pol fan el seu primer 3000, i ja són cavallers de muntanya. Escrivim missatges als companys que no han vingut, fem les fotos i fem un mos.

Des del cim tenim vistes precioses de l'Aneto, el Vallibierna, els Bessiberris... A la foto, la gelera de l'Aneto. Proper objectiu? el Pol diu que tant de bo.

Ja baixant, el sol pica fort, i tenim ganes d'arribar al refugi.

Recollim totes les coses i emprenem el camí de baixada, cap al cotxe, on hi tenim el dinar...

La tornada se'ns fa llarga (a mi sobretot perquè les botes em fan molt mal!), anem callats, però contents. Un cop al cotxe decidim en comptes de cuinar, anar a menjar uns entrepans a Vilallé. Fa molt fred perquè ha marxat el sol!

De tornada, converses sobre escoltisme, sobre política, sobre l'agrupament... fins que un missatge ens anuncia que tenim tripartit, i ens torna de cop i volta a la realitat i la quotidianitat... Però el bon gust de boca dels moments compartits, de l'esforç, del fred, dels riures i la companyonia ens acompanya fins el moment d'anar a dormir.

Cada dia sembla més clar...

Aquells que ens demaneu (a ERC) per activa i per passiva no fer president a Montilla, aquells que s'han dedicat a dir que el tripartit ja estava signat, aquells que sempre ens diuen que hem de fer i com ens hem de comportar? o que diu que fen montilla president espanyolitzem Catalunya...que ho sembla això?:
"Josep Antoni Duran i Lleida ha reconegut avui que CiU prioritza l'assoliment d'un acord amb el PSC, però ha insistit que no hi havia pas cap compromís previ amb José Luis Rodríguez Zapatero en aquest sentit. Duran ho ha dit el mateix dia que s'engega el procés negociador, amb una reunió entre Artur Mas i José Montilla. " (Vilaweb)
Companys i companyes, poder no estem tan equivocats aquells que defensem que Mas va pactar un estatut a la baixar a canvi del govern de la generalitat... però que no s'enganyi ningú, a mi això ja en be, ja que demostrara que son el mateix, que tenen els mateixos interessos i que esquerra es l'única alternativa creïble aquesta farsa de sociovegencia. posar sobre la taula el que ERC hem defensat durant tant i tant temps...
Poder m'equivoqui... en màxim 30 tindrem la resposta... però ara per ara olora a sociovergencia.

Tuc de mulleres, 3010m

Segon intent de El Pi de les Corts al Tuc de Mulleres, aquest cap de setmana.

Després de l'experiència de l'agost, en la que dir que vam acabar mullats fins als calçotets és dir poc, per fi hem pogut reunir ànims per tornar-ho a intentar. Aquest cop portem reforços, l'Esteve, i el contingent del Pi que hem pogut reunir ha quedat mermat per l'escassa disponibilitat de cotxes. Tot i així, els valents Pablo, Pol, Joan i Esteve, i jo, que no sóc valenta, farem en dues etapes l'ascenció, dormint al refugi lliure que hi ha a 2.300m (com que el fred no arriba, l'anem a buscar...!)

A veure si aquest cop sí que fem el cim!! Serà el meu 13è 3.000, potser per això se'm resisteix...

i ja som a dia 2...

Estar clar que nomes van anar a les urnes un 56% del cens, per a mi es la dada més preocupant. No crec que sigui bo fugir d'estudi i no preocupar-se per el 44% de la ciutadania que no va anar a votar i pels prop de 60.000 vots en blanc (Ciutadans ha tret 3 escons amb 89.000 vots) Així cal fer una reflexion i acompanyar-la d'accions per potenciar la participació. No es bo tenir una abstenció tant alta, això manifesta la debilitat de la democràcia i el descrèdit de la classe política. Aquesta alta abstenció ajuda a l'entrada el parlament de forces de caire populistes i amb discurs incendiari i lluny de la realitat.
I ara a cap on caminarem? amb els resultats actuals tenim un mapa molt obert. I com sempre ERC te un paper difícil, però el que tenim clar, és que nosaltres posarem el projecte d'esquerres i catalanista sobre la taula d'aquells partits que ens truquin per parlar i des d'aquest punt començarem a treballar per aconseguir formar govern en els punts que creim importants pel país i la seva gent. Estar clar que fem el que fem hi haurà qui ens critiqui. Res nou per nosaltres, ja que desprès de tot el que hem passat, hem resistit i hem aguantat. Això posar de manifest que la gestió d'ERC es prou avalada per bona part del seu electorat i que hi ha qui intentar manipular i difondre una imatge lluny de la realitat.Cal que tothom reflexioni i analitzi quin és el paper que ha jugat en el tripartit. El PSC ha estat el que més ha perdut en aquestes eleccions, crec que és hora que algú més que ERC faci autocrítica. ERC poder no ho ha fet tant malament com deien... poder també els companys de viatge provoca-ban el soroll...
Però jo crec que el final es dibuixara la "sociovergencia", espero que no facin gaire teatre i fem aviat el tema, que la gent no esta per punyetes i ERC a pica pedres i a créixer.

P.D: ep, avui dijous a 20h vaig a la tertulià de radio Castelldefels a fer valoració dels resultats, si algú ho vol escoltar per Internet aquí teniu la web.

Justícia i Pau

Com cada any, Justícia i Pau fa públic el seu informe sobre la despesa militar a l'estat espanyol.

Llegeixo esgarrifada que aquesta despesa per a l'any 2007 està previst que siguin més de 17.000 milions d'euros, que vol dir més de 47 milions d'euros per cada dia. A més, del total de les inversions de l'estat, el 32% seran inversions militars. El trenta-dos per cent!! més de 3.000 milions d'euros.

Justament ahir es va presentar l'informe de la FAO "L'estat de la inseguretat alimentaria al món al 2006". La quantitat de persones amb malnutrició augmenta any rere any.

Un altre món és possible, i aquest no és el camí.

Siguem valents!

A poques hores que s’acabi la campanya, a poques hores que comenci el dia de reflexió, crec que es moment per fer l’últim apunt d’aquesta campanya i demanar els lectors i lectores d’aquesta petita finestra el Vot per ERC.

D’aquí a 40h aprox. sabrem la configuració del nou parlament de Catalunya, sabrem si el nostre país segueix sent patrimoni de dos o si realment creix la majoria social que estar farta de jugar el mateix joc. Cal trencar amb la tendència de dividir el país en convergents o socialistes, entre dretes i esquerres sucursalistes i caminar cap un projecte creïble de transformació, un projecte d’esquerres, catalanista i república.

Jo sempre he viscut sota el mateix regim, el regim de la sociovergencia, els Ajuntaments i a la Generalitat, per això crec que cal trencar i rebel·lar-se pacíficament. Ells son els culpables del estat del país, tan PSC-PSOE+(ICVEUiA) com CIU ens han portat on som. Que ningú s’equivoqui, no marxant o tancant les empreses per al gestió d’ERC el govern, no tenim falta de habitatge per la gestió d’ERC el Govern, no tenim una sanitat dèbil, un ensenyament insuficient, precarietat laboral, més pobresa, menys seguretat, dèficits en infraestructures i transport,.... per 2 anys i mig d’ERC el Govern... ells han remenat les cireres i han portat des dels Ajuntaments i la Generalitat el país a una situació de debilitat econòmica i precarietat social.

Estar clar que hem comes errors, però hem après i des d’allà on hem pogut hem demostrat per quin model de país i societat apostem.

A tots i totes els que desitgeu un país més lliure i just, a tots i totes els que esteu farts de politics que no compleixen el que diuen, a tot i totes els que somieu que un altre mon i país és possible us demano que el proper dia 1 de novembre aneu a Votar a ERC. I ho dic amb la confiança que no us defraudarem. Però el mateix temps també demano a tots i totes els que ens voteu, paciència per anar creixent, per que amb 23 escons no poden canviar el sistema establert, però si que ho podem fer amb 68, per això el camí és llarg i cal confiar en aquella única força política que no és depenen de ningú, que no es ven a cap altre força política, que lluitar i treballa amb convicció, que no renuncia els ideals, que sap dir No quan s’ha de dir NO, que no és cap crossa de cap altre partit, que s’equivoca i ho reconeix, que te un projecte propi de país. Que sempre ha defensat Catalunya i la seva gent.

Som com som, i entre tu i jo i la resta podem canviar el país que ens han deixat aquells que s’han dedicat a fer sucursalisme i a vendre a peces.

Quan sembla que tot estar perdut.

Ahir el ple de L'Ajuntament de Castelldefels tenia en el seu ordre del dia la modificació en 13 punts del PGM*. Modificacions que pretenia convertir punts de la ciutat de zona verda a zona urbanitzable i a la inversa. Entre totes aquestes agressions, hi havia una que afectava uns terrenys de bosc, proper el nostre castell, de prop de 20.000m2. Terrenys que es parteixen la seva propietat entre VERTIX, l'Ajuntament i petits propietaris. Cal recordar que VERTIX és una empresa amb molt bones relacions i tracta en tots els municipis on governa el PSC-PSOE. Els veïns amb el suport de l'assemblea de joves i la casa okupada elrabart fa temps que es van organitzar per oposar-se el pla urbanístic que havien acordat l'Ajuntament i vertix, un pla que trinxava els terrenys amb la pertinent agressió el medi natural. L'Ajuntament tenia la voluntat de tira endavant el projecte tot i l'oposició dels veïns i veïnes que en 5 dies havien recollit 1200 signatures contraries el projecte. Aquí es demostra la prepotència del Sr.Alcalde.
Però tot es possible: L'Ajuntament on governa'n PSC+CIU i ICVEUiA(els ecologistes de debò) ahir va retira de l'ordre del dia del ple municipal el punt. Això representa una petita victorià de tots aquells que han lluitat i han treballat per aconseguir-ho, les reivindicacions no s'han acabat ja que tot s'ha aplaçat, però s'ha aconseguit aturar el primer cop. Això demostra que el monstre del capital i dels interessos polítics no és sagrat, que amb unitat i esforç es poden aturar les agressions dels polítics i dels poders econòmics. Som conscients que és una lluita llarga i cansada, però fets com el d'ahir ens demostra la necessitat de lluitar i treballar, fins i tot en allò que per molts son utopies o projectes en que no es pot fer res hipotèticament, fins i tot quan ens afrontem a el mostre el podem fer caure. Fets com el d'ahir han de servir per encoratjar-nos en seguir el combat. El camí es llarg i desprès d'aquest vindrà un altre i un altre fins a la victorià final! Des d'aquesta petit finestra, vull felicitar a tots i totes els que heu fet possible aturar la maquina especuladora i destructora de PSC-VERTIX i desemmascara aquells que es fan dir ecologistes de debò i s'han venut el nostre poble!

Cap agressió sense resposta! Ni un pas enredera!
La lluita continua!
Salvem Can vinader, Volem un parc!

*PGM:(Pla General Metropolità, que es el pla que marcar les característiques dels terrenys, si es pot urbanitzar i com).

Vallibierna (post endarrerit)

El 12-14 d'octubre vam ser a Benasque acampats al càmping Aneto. Un dels dies vam passejar per la vall d'Estós i l'altre dia vam intentar el Vallibierna.
Aquí en presentem algunes imatges:

Aquest és l'aspecte que oferien les valls del Pirineu, quins colors de tardor!!

L'intent al Vallibierna. Abans d'arribar on s'aparca el cotxe, trobem pel camí la Laura i el seu cunyat, que també van a intentar un 3000. Els pugem, ja que ells havien decidit aparcar a mig camí pel mal estat de la pista.
El camí va pujant tranquil·lament. Aquí es veu el riu que ve del llac de Llusàs, i el Rusell i Margalida al fons.
Després de deixar la desviació del camí que va a Llusàs, trobem uns llacs que ens cal vorejar per l'esquerra. Passat els llacs ja cal enfilar cap a la dreta, cosa que nosaltres no vam fer, i per això no vam arribar al Vallibierna.
Sinó que vam arribar a aquest coll tan bonic i tan lluny del Vallibierna.
Això sí, des del coll tenim una bonica vista del Russell i la zona de Llusàs. Em passo tota l'estona explicant una excursió que hi vam fer fa temps (eh, Fonte...).
I mi-te'l! El Vallibierna. Casi l'encertem, eh, Esteve? òsti, que lluny.
Però fem un cim que està per allà, que l'hem buscat als mapes i no té nom. Vaya. I ara què posem a la senyera?
El camí de tornada, els mateixos llacs (i oju! és aquí la desviació!!!)
I ja arribant al cotxe, imponents vistes del cim no aconseguit... Un altre dia serà!

i si... tot esta al sac i ben lligat?

Tinc la sensació que en aquestes eleccions hi ha gat amagat. Que hi ha un parell de personatges i els seus acòlits que ens estan enganyant. Tinc la sensació que el PSC-PSOE i CIU ja tenen decidit que faran desprès del 2 de Nov. Tinc la sensació que aquells que demanen explicacions a ERC sobre a qui farem president després hauran d'abaixar el cap i preguntar-se des de quan hi havia pactada la sociovergencia.
Crec que la jugada és clara i cada cop que el super "ZP" visita Catalunya i obre la boca ho deixa més clar. A ZP no l'interessa cap pacte amb ERC ja que es un pacte que no beneficia gens la seva imatge a Espanya i encara faria més difícil guanyar a Espanya. També és cert que molts sectors del PSc tampoc volen un pacte amb ERC i prefereixen abstenir-se i arribar a acords puntuals amb CiU. Montilla ho te clar, no vol reeditar un tripartit. En tot aquest mapa polític hi ha qui nomes fa de comparsa, quin trist paper aquells que s'anomenam l'esquerra intel·ligent i estan massa nerviosos tot i la seva pujada, poder ells tenen clar que perdran el cotxe oficial i la cadira.
Per l'altra banda CIU camina en aquestes eleccions com si tot estigués ja guanyat, com si fos veritat que entre retallada i retallada a l'estatut, ell i ZP a la Moncloa haguessin decidit el futur de Catalunya...

Tot això em porta a on sempre, tornem a tenir una situació en que ens seguira tenint lligats a espanya. Seguirem pidolant com hem fet SEMPRE i seguirem cridant i queixan-nos que som maltractats per espanya, que no ens entenent, que ens roben. Seguirem amb la mateixa cantarella de sempre, perquè hi ha qui esta gaudint molt i fa de la cançó el seu programa polític.

Si realment volem transformar, canviar, alliberar-nos, viure millor. Cal apostar per ERC i fer que cada cop hi haguí més escons disposats a canviar i millorar veritablement aquest petit país. La pregunta es, hi ha algú disposat a pactar amb nosaltres i canviar tot això?

Som com som.

Hi ha massa cops que es diu que ERC ha perdut pel camí l'independentisme, el republicanisme i la radicalitat. Crec que és un valoració errònia. ERC el que ha fet es millora l'estratègia de cercar una majoria social que faci possible el trencament amb espanya. ja que des del 15% o 20% de la població no podem democràticament trencar amb espanya. El missatge estrictament independentista ha d'evolucionar per fer créixer la massa del independentisme social. Així doncs per convença a la dona que ven fruit el mercat, cal fer-li veure quin és el model social i polític del independentisme. Però això no vol dir renunciar a res, tot el contrari. S'ha demostrat que des de la confrontació continua amb una espanya "democràtica" l'independentisme no creix, però si que creix quan parlem de peatges, de infraestructures, de salut, d'educació, de dèficit fiscal...
Jo Considero que tots i totes els independentistes, sobiranistes, gent d'esquerres, etc... hem de fer un esforç i buscar camins conjunts i no dedicar-nos a atacar uns companys de viatge, poder anem a parades diferents, però una part del trajecte l'hem de fer junts.
Per un altre banda, jo crec que més que aprendre o emmirallar-nos amb líders històrics, cal reivindicar el compromís de la gent anònima d'aquells anys que van apostar per una partit que era una unitat de moltes forces polítiques. Aquests compromís i superació de diferencies va fer que un dia el president Macià proclames l'estat Català. Cal aprendre molt del passat.
I tornant els nostres temps, cal fer Pinya. Jo no comparteixo el 100% el discurs d'ERC,hi ha cops que m'emprenyo i no comparteixo les declaracions dels dirigents del partit, però ara per ara és l'única eina viable dins de l'independentisme que faci avançar el vaixell, l'única eina prou forta que pot ser motor de transformació social. Si algun dia arribem a port, ja ens barallarem que farem a terra ferma, però mai podrem arribar a port sense les aportacions de totes les sensibilitats i visions, sense el compromís de tots i totes els homes i les dones que volen un futur millor i més lliure. No parlem de sigles, si no d'un projecte polític, un projecte de país que entre tots i totes hem de fer fort.

If you wanna have a good time...

Quan necessito una mica d'energia, de vegades la trec d'aquí... M'encanta aquesta cançó!

Avui marxo cap a Roma a una trobada internacional d'escoltes que fan de representants de la seva associació als consells de joventut nacionals dels seus països.
Fins diumenge!!

Per qui fan campanya?

Aquesta és una campanya d'un partit amb vocació d'esdevenir una opció majoritària i de fer extensiu el seu model de país i de govern?
Tant se valdria que directament demanessin el vot pels socialistes.

qui serà president?

El Xavi en feia una proposta en el post anterior. La proposta-exercici és escriure ara el possible post que publicaria a la finestra el dia desprès d’un hipotètic pacte PSC+ERC, en que òbviament seria president Montilla. Difícil reptar...

Aquest pacte és possible segons les enquestes. Encara que les enquestes també diuen que CIU guanyarà per una majoria amplia i contundent i si això també fos així crec que no seria bo per l’estabilitat del país un contragovern de concentració massa ajustat i fins i tot de dubtable credibilitat política. Per si fugim de les enquestes i tornem a la realitat, no podem descartar cap possibilitat totes son democràtiques en el sintema establert.

També cal tenir clar que per sobre de les persones i sigles hi ha el pacte d’un projecte polític i és aquest punt el que marcarà a qui esquerra donarà suport a la presidència de la Generalitat.

Així més que importar-me com es dirà el proper president, és quin serà el model pactat de país. Uns amb 23 anys i altres amb 3 ja ens ho deixat clar pel model que apostant.

Tornant a l’exercici de política ficció. Hi ha moltes variables en la resolució de l’exercici que s’han proposa. No seguiré fugint de la repte que en llaçava el xavi i vaig el gra:

Esquerra tornar el govern amb d’il·lusió renovada i amb l’aprenentatge d’aquest últims 3 anys.

Esquerra ha tornat a tenir la clau per formar govern i ha acabat pactant un acord de govern per aquest propers 4 anys. Esquerra en aquestes eleccions va posar sobre la taula el seu projecte polític, les seves propostes, les seves idees per transformar el país.

Ara hem establert un pacte, que millora en escreix el pacte del tinell. Si esquerra tornar a ser en el govern és en bona part degut a que els seu soci de govern ha acaptat el contracte amb la ciutadania a que esquerra ens varem comprometre, s’ha fet un pacte de govern amb marcat caràcter d’esquerres i catalanista, un pacte que tornar a ser un pas més en la construcció social i nacional d’aquest país. Si esquerra ha donat els ses vots per formar un govern estable és degut a que s’ha aconseguit un pacte que farà avançar el país i la seva gent en els tres gran eixos en que vessàvem el nostre programa electoral:

-En la millora de les politiques socials,

-En les politiques educatives i culturals,

-En les politiques econòmiques, de desenvolupament i de planificació territorial,

-En politiques institucionals de cooperació i de seguretat.

Per això no importar tan el nom d’aquí hem fet president, si no de quin és l’horitzó que es dibuixar pels propers anys. Nosaltres creiem en un projecte polític de transformació social, per això avanç de noms, cognoms i sigles hem posat sobre la taula les idees i des d’aquest punt hem treballat pel país, oblidant les sigles dels companys de viatge i els noms i cognoms. Aquesta és l’aposta d’esquerra i esquerra no ha dubtat de pactar amb aquells que han acceptat part de les nostres propostes. Esquerra es la garantia de transformació social i nacional. Cap de les dues opcions possibles que teníem ens farà lliures i ens farà avançar, però amb nosaltres el govern podrem anant fent camí.

Estar clar que en cap moment he nombrat a Montilla ni Mas, aquest post pot ser escrit indistintament per un eventual pacte amb uns o ham els altres. Però estic segur que aquest és el post que escriuria desprès de que esquerra entres a governar. No m’he importar amb qui pactar, tots dos ens han demostrat sobradament quin es el seu paper que tenen a l’auca i sincerament cap dels dos és un bon company de viatge. Jo ho tinc clar, esquerra ha de ser prou forta per no renunciar a res i aquesta força nomes li poden donar els vots de tots i totes que confien amb el projecte polític que representar esquerra i esquerra no pot pactar a qualsevol preu, si ningú ens vol acompanyar en el viatge, a l’oposició a picar pedra i a seguir treballant per construir.

És aquesta la seva alternativa?

Avui al comprar el diari he vist que regalaven un vídeo amb el títol de CONFIDENCIAL.CAT. Sempre ens diuen que no podem criticar o opinar si no tenim coneixement de causa. Doncs així que m’he tragat els prop de 55 minuts, d’aquest “documental”.

I desprès del relaxa per Benasc, ha vingut d’emprenyada davant del DVD:

Crec que hi ha manera i maneres de donar una visió de la realitat, crec que hi ha mil maneres valides de fer política, que hi ha mil maneres de desprestigiar i carregar contra un contrincant polític, de criticar la seva feina, etc.. Però no crec que la menar que ha triat CIU sigui una manera honesta, com tampoc ho va ser la campanya del PSC-PSOE amb l’estatut.

No es pot representar una alternativa real si nomes anem a destruir, si diem mentiders i ens dediquem a interpretar la realitat com a nosaltres en vingui be. Crec que l’únic que buscar el vídeo és convertir els adversaris politics en enemics, ja no contrincants politics, si no enemics. Un partit que les enquestes el situant amb una majoria prou amplia no pot fer servir eines dignes de la COPE, ABC o MUNDO. En política no tot si val i jo en pregunto: és aquest el model de política el que representar CIU. Es aquest DVD el que ens posa sobre la taula com alternativa el tripartit? Aquesta actitud no es l’actitud en defensar d’un país i la seva gent, com diuen que pretén. Aquest vídeo és un atac d’un animal malferit, amb ganes de recuperar el poder perdut democràticament. Hi ha qui encara, desprès de 3 anys, no ha paït no governar, com els seus vells amics d’Espanya.

Aquest vídeo no ajuda gens a crear ponts entre el nacionalisme i d’independentisme d ‘esquerres i menys encara ajuda a recupera un bona imatge de la classe política, imatge danyada gracies a totes les sigles.

CIU s’ha equivocat molt i estar ajudant a fer més llargues les distancies. Amb la mentiders, els insults i la manipulació no es construeix cap projecte polític creïble. CIU fa que aquells que vulguin apostar per un govern nacionalista i d’esquerres desprès del 1 de novembre ho tinguin difícil.

Estar clar quines posicions pren cadascun en la línea de sortida d’aquesta cursa que començar aquesta mitja nit. Tornem estar en un moment clau de la historia d’aquest petit país, i el que si tinc clar és que no hi ha cap company de curses que poguí representar un aliat per construir plegats un futur més digna, just i lliure per tots i totes. I també m’han deixat clar que pels dos “grans” partits, nomes és una cursa pel poder i les cadires.

No ens deixem enganyar!

1 de Novembre...

Comença la campanya, també a la finestra. Esta clar que afrontem una campanya força interessant. El que sembla que més preocupa a la gent és quines forces polítiques formaran govern després del 1 de Nov?
la finestra marxa de pont, així que fins la tornada tampoc començarà la campanya, però aquí deixem les dues ultimes enquestes. Enquestes fetes per dos poders mediàtics que tenen també el seu color.

Equesta de "el Periodico" (11/10/06)
PSC 40-41 (42) CIU 52-53 (46) ERC 18-19 (23) PPC 12-13 (15) ICVEUiA 10-11 (9)

Enquesta de RAC-1 (09/10/06)
PSC 37 (42) CIU 52 (46) ERC 20-21 (23) PPC 13-14 (15) ICVEUiA 12-13 (9)

Amb () l'actual repartiment de diputats i diputades.

Se'ns pinxen a sobre i ens diuen que plou!

Ara resulta que BCN es una ciutat sense llei, que sembla governada pels anomenats "antisistema" i "okupes"... Ens diuen que no es pot fer la cimera de l'habitatge per no poder garantir la seguretat. En quin mon viuen? Tots i totes els que ens declarem dissidents d'aquest sistema: estem farts de la reprensió policial, estem farts del control social que s'aplica a Karcelona. Estem farts de desallotjaments, detencions i maltractaments a les comissaries. Quan ha calgut ens han demostrat la força de les armes de la seva democràcia, quan ha calgut han creat ells mateixos aldarulls, han criminalitzat la dissidència, han fortificat els espais de reunió d'alguns, han retallat llibertats col·lectives i individuals i ara ens diuen que no poden garantir la seguretat i no faran la cimera europea pel habitatge programada per aquest dies a BCN.
Un altre cop ens volen enganyar i fugir d'estudi, està clar que això es una sortida endavant per no afrontar el veritable problema de l'habitatge. També mirem el canto positiu, es una petita victòria de la gent que es mobilitzar pacíficament per el dret a l'habitatge. Peró també és una maniobra per criminalitzar i intentar silenciar els milers de joves i no tan joves que reivindiquem el dret a tenir una casa digna. No volen afrontar el problema i fins i tot ja tenen por de fer teatre amb les seves cimeres. Estan lligats de mans i peus pels poders econòmics. Tenen por d'afrontar-se al capitalisme, tenen por de perdre la cadira ja que son els poder econòmics els que mantenen a la majoria de partits polítics en els poder. No ens deixem enganyar més i fem: el proper dia 16 a les 17h siguem molts i moltes a la convocatòria de l'asseguda popular per l'habitatge a la Zona universitària de BCN. tot i que no vinguin, crec que es molt important seguir lluitant.

+ info: assemblea popular

post interesant al bloc de la trama polaca.

Catalunya 2 Euskadi 2(+1)

Ahir vaig assistir al partit entre Catalunya i Euskadi. Una festa, un partit de futbol interessant, encara que és més aviat un dia per reivindicar el dret de tenir seleccions esportives pròpies. Espero que algun dia siguem un país normal i tinguem el dret de competir oficialment, que puguem anar al futbol a gaudir i emocionar-nos pel que passa el terreny de joc.
Som una país abocat a la reivindicació nacional, però que sembla que estiguem molt bé ancorats en la reivindicació i que no tinguem ganes d'anar més enllà. Hi ha un majoria política que viu d'aquesta reivindicació constant i que no té cap intenció de superar-la.
Tornem al partit..
Ahir també era especial pel contrincant, una nació sense estat com la catalana. El resultat va ser d'empat, però ells encara ens guanyen, porten molts més gols acumulats en el camí de la llibertat i això no es basquisme, sinó enveja pura i dura.
Ells tenen uns polítics, que estiguem d'acord o no amb el seu ideari, pensen més en el seu país i en la seva gent que en les sigles, tenen una societat compromesa i sense por de dir les coses pel seu nom i que treballen amb convicció, tenen un massa social independentista molt important. Estar clar que no podem assimilar realitats, però si que podem demanar als nostres polítics, ara a les portes d'unes eleccions, que per una vegada no pensin tant en ells i pensin en nosaltres, pensin en construir un país més lliure i just i es deixin de debats estèrils i superats, que ens diguin que faran a partir del dia 1 de novembre, però amb convicció i realisme. Que ens parlin dels seus projectes polítics i deixin el mercadeig de propostes i contrapropostes...
Cal superar baralles de sigles i fer pinya, (com a les fotos dels castells) per construir, superem el passat i d'una vegada per totes avancem.

Cap de setmana!

Buffff....
realment necessito un descans!!
Avui he assistit a una Jornada de treball sobre models de producció agroalimentària Nord-Sud. Ha estat molt curiós veure una taula "rodona" formada per un representant internacional de Nestlé, un directiu del grup Borges, un representant de Via Campesina, un representant del Moviment de camperols sense terra, un de Veterinaris sense Fronteres, un d'Unió de Pagesos i un de la Xarxa de consum Solidari. Entre el públic, gent d'Unió de Pagesos, gent d'universitats (tal que jo), pagesos i productors, gent d'ONG...
El millor de la jornada ha estat que després que les multinacionals juguessin al joc defensiu de dir el fútbol es así, i que les ONG i demés defensessin la sobirania alimentaria i nous (nous?) models productius basats en les necessitats alimentàries i no les econòmiques, un pagès que estava entre el públic, amb aquell sentit de l'humor i de la realitat de la gent de la terra, ha preguntat "Sí, bueno, però jo ara quan torni a casa meva, què he de fer?". El millor de tot és que ningú no ho sap, tot i la seguretat amb la que han parlat tots els que eren a la taula.
Un altre món és possible, el que passa és que no sabem com es fa. El que està clar és que calen més debats d'aquesta mena. Vull dir, que massa sovint ens limitem a debatre entre els que ja estem d'acord, i això porta a pocs llocs.

Prou d'atacs, que ens deixin jugar en pau!

L'estat judicial espanyol prohibeix el vídeo de la plataforma pro seleccions catalanes!! en quin cony de democràcia vivim??
De que tenen por? de la veritat?
Aquest vídeo manifesta una veritat i no ens enganyem ni fugim d'estudi, no es prohibeix per l'aparició de nens i nenes, es prohibeix per raons polítiques. Si fos com diuen ells per D'Utilització de nens i nenes hi hauria pocs anuncis a la tele i els diaris, fins i tot el PP va fer servir també nens i nenes contra l'estatut...
Ara cal que el proper dia 8 d'octubre siguem molts els que ens trèiem la samarreta per les seleccions en el partit contra euskal herrira.

Que ens deixin en Pau!