Diada Castellera de Festa Major d'Hivern.

Som una de les colles que més allarga la temporada ja que tenim, en la primera setmana de desembre, l'actuació a casa nostra de la Festa Major d'Hivern. Portàvem molts assajos amb molta feina, amb moltes ganes de fer-ho molt bé. Sempre és especial aquesta actuació per ser l'última de la temporada i voler sempre portar els millors castells. Així que havíem treballat per poder dur el 3 i 4 de set, i fins i tot havíem fet algun assaig de 5. Els assajos havien anat prou bé, tots menys el de l'últim dimecres que les coses no va anar massa bé. Però teníem moltes ganes de tornar a fer el 4d7 i recuperar el 3d7. Així que després del cercavila i els pilars d'entrada i sortida de la Verge anem cap a davant de l'ajuntament. Actuem amb els amics de Begues i ens acompanyen també els castellers de Viladecans i gent de diverses colles, com Rubí, bordegassos...
Comencem amb els pilars de benvinguda de les colles i després muntem la pinya del 4d7, la mida és prou bona i tirem amunt, el castell va bé, es col·loquen dosos però l'aixecadora a l'entrada de dosos decideix baixar i desmuntem el castell, hi tornem, ja que tenim moltes ganes i la seguretat que el volem fer. Muntem pinya i tornem a la feina, aquest segon quatre d'inici no té la mida correcta i poc a poc es deforma i el decidim desmuntar. El quatre es resisteix però no volem deixar de provar el tres ja que en els assajos havia anat molt i molt bé. Muntem pinya, segons amunt i amb bona mida el castell es comporta igual que els assajos, però amb l'aixecador a l'alçada de quarts li cau la faixa s'embolica i baixem. Crec que el 3d7 el teníem per descarregar i segur que el primer 4d7 també hagués estat descarregat... però així són els castells i així és la canalla! Però el que queda clar és que aquest any hem arribat amb molt bona forma a la festa major d'hivern! Com que la diada ja era prou lenta, decidim anar pel 5d6 que tot i no tenir unes mides gaires ortodoxes el descarreguem, el 3r de la temporada de 4 cops que l'hem portat a plaça i el primer que faig jo de segon. Després, com a últim castell decidim fer un 2d6 per finalitzar la diada, un 2d6 que és el setè de la temporada i el vuitè consecutiu que fem des de la festa major de hivern de l'any passat que el tornàvem a descarregar. Fem pilars al balcó on puja tota la canalla i cap al local, amb un sensació estranya de saber que podem, que els tenim però que avui no ens han sortit, potser si haguéssim tingut una diada més una setmana després haguessin arribat el fruits.
Però també contents que com a reserva dels castells de set hem fet castells de gamma alta de sis amb prou solvència i que acabem una temporada que és exitosa a nivell dels nostres números, que hem guanyat la batalla de tenir prou canalla per poder descarregar castells a les places i que hem descarregat 28 castells que comparat amb el 2008 (7) 2009 (9) 2010(5) i 2011(10) és una gran evolució. Només hem caigut un cop després de carregar un 3d6 i hem fet 6x4d6 4x3d6 4x4d6a 3x3d6a 3x5d6 7x2d6 2xP5 carregats i vàrem descarregar un 4d7. A més a més hem fet tres intents desmuntats de 4d7 i un id de 3d7 amb els 88 pilars descarregats de quatre! Tot i els ànims de després de l'actuació, crec que hem d'estar orgullosos de la feina feta, dels resultats i d'haver millorat molt tècnicament tant en els troncs com en les pinyes. Hem millorat en molts aspectes que segur que ens ajudaran a recollir fruits en el futur, en les properes temporades. Hem de créixer i hem de consolidar la feina per seguir amunt!
 Però un any per recordar, per recordar molts moments, les cares de la colla el 8/07/2012 quan descarregàvem un altre cop el 4d7 i la plaça esclatava d'alegria o quan a Vilafranca amb poquíssimes camises descarregàvem tres castells amb l'ajuda de les colles de castellers de Solsona i jove de Vilafranca. Em quedo amb els dos 4d6nets que hem descarregat als assajos i amb al feina dura de tots els divendres i dimarts, a més a més de les llargues estones a casa, a la feina, al volant on dibuixava els propers castells que després discutíem a les reunions de tècnica.

 La propera temporada 2013 encara pinta molt més groc que aquesta! Segur!

5d6

id3d7

P4 Balco

2d6 

id3d7 

2d6

5d6

id4d7

P4 Cercavila

P4 Cercavila

Foto de familia amb el CRUC, Castellers de Viladecans, Begue, Rubi...

Sant Llorenç de munt, Hospital de la Sang.

Divendres 7 cap a Sant Llorenç de munt. Buscàvem alguna excursió propera per fer al matí. Així que buscant dins de la CPU recordo totes aquelles excursions per Sant Llorenç de Munt buscant l'Hospital de la Sang i com que fa temps que no trepitgem aquella part de Sant Llorenç de Munt decidim que pot ser una bona alternativa per un matí assolellat però fred. Arribem a l'aparcament de l'Alzina del Salari, deixem el cotxe i enfilem pels carrers de la pre-urbanització fins arribar al coll de les tres creus. No portem mapa, ni de paper, ni digital, així que tirant de memòria i intuïció. Deixem el GR i agafem el camí del mig, el que va direcció Montserrat. Contemplem tota la vessant nord de Montserrat, el Paller de Tot l'any... Tot i que fa Sol l'ambient és fred i pel camí anem trobant llocs amb glaç i gebre. Seguim per sota de les cingleres i passem per la cova de la porquera per després anar fins la balma de la Font de Sa Pola. Sempre intentant seguir el camí principal que en direcció nord-oest ressegueix els cingles. Passem pel coll de la tanca i després visitem la petita balma/cova del racó gran que està prop del camí. Després d'una bona estona el camí desemboca en una pista forestal i en poc de 200m, en un revolt tancat a la dreta, trobem unes indicacions de color Blau amb una "H" que haurem de seguir fins arribar a l'Hospital.
L'Hospital de la Sang és un cova/balma natural que sembla que es va fer servir durant la guerra dels Carlins (+info) un curiós indret molt ben amagat on a més de la gran balma hi ha un cova de prop de 150m. Després de la visita a l'Hospital de la Sang retornem fins la pista pel mateix camí. Un cop a la pista la seguim en la mateixa direcció que portàvem per fer un circuit circular, així que resseguim la pista buscant el camí que baixa directament a l'aparcament de l'Alzina del Salari. Primer seguim la pista fins una antiga masia i veiem que ens hem passat el camí de baixada, reculem fins trobar les indicacions que ens diuen que som al coll de boix i que ens havíem saltat i baixem pel camí dels graons de Mura. I avall que el camí fa baixada fins l'aparcament.

Un bona matinal, curta amb molts indrets per descobrir, unes grans vistes de Montserrat.

Coll de les tres creus

Cova de la porquera

Cova reco gros

Hospital de la Sang

Ruta GPS a Wikiloc

2318 Gràcies!

(Article escrit pel diari mensual Delta)

Primer de tot gràcies per exercir el vostre dret a vot a les passades eleccions, crec que a més dels resultats, la participació elevada és una dada que dona força a tot resultat i en aquests dies que corren que diuen que la gent no vol participar i que viu allunyada de la política, tenir unes eleccions amb prop del 70% de participació és un dada molt important i encoratjadora. Vull donar les gràcies també a totes les dones i homes que el passat 25N van donar suport a ERC i van dipositar la confiança en el projecte polític que representa ERC. Com bé diu l'Oriol Junqueras, som la millor garantia del poble de Catalunya per avançar cap a la independència i per construir una alternativa al model econòmic i social actual. No som capaços d'anar cap a la llibertat oblidant a les persones, als seus drets bàsics i la defensa del benestar, les seves problemàtiques, no som capaços de construir un model alternatiu sense avançar cap a la llibertat. Aquest és el compromís d'ERC amb tots i totes prèvia a les eleccions, durant les eleccions i després.

I a Castelldefels segueixo sense entendre res, CIU segueix de la mà del PP, tot i que dia a dia espanyolitza molt més la ciutat a l'estil Wert. Un any més les llums de Nadal només són en castellà i el català dia a dia és menys present a la ciutat, residual i condemnat a una llengua de segona, lluny de la vida pública. PP+CIU fan una ciutat només per alguns, com amb la privatització de la pujada al castell o ofegant els petits empresaris, com en el cas dels quiosquers. No entenc com amb els atacs continus del PP, CIU Castelldefels segueix. Només ho puc entendre per les ànsies de poder i la cadira. Poc a poc Castelldefels perd camí fet. Des de la nostra modesta posició local, crec que és hora d'asseure en una taula tots i totes i fer un model alternatiu de govern, que allunyi el PP del govern municipal que tant mal està fent a la ciutat i al país!

Dignitat companys i companyes, dignitat!

XXXI Pujada al Castell (Córrer a Casa)

L'edició XXXI de la Pujada al castell de Castelldefels, va començar amb polèmica ara farà uns mesos quan l'ajuntament va decidir privatitzar-la. Va decidir posar en mans d'una empresa privada l'organització de la prova de 5km que durant les seves 30 anteriors edicions havia estat gratuïta i una cursa amb més caire popular que de competició. Un cursa que tots els anys feia molta gent de la ciutat, que servia per iniciar-se en això de les curses, que es feia amb els amics i companys d'escola, institut, agrupació, agrupament o de feina... Un bona iniciativa per promoure més l'esport popular que la competició.

Així que aquest any per poder-la fer calia pagar 9€ o 11€ depenent de l'antelació amb que es fes l'inscripció, jo vaig espera fins darrera hora a fer-la, per mira si algú organitzava algun tipus de protesta o alternativa, crec que és un error la privatització de la cursa i que realment les contrapartides de pagar no compensa la baixada de participants.
Cinc dies abans vaig decidir apuntar-me ja que ningú movia res.  Un parell de dies abans de al cursa va sorgir l'iniciativa via facebook de fer la cursa sense dorsal com a mostra de protesta, com ja estava inscrit vaig decidir córrer amb dorsal, per dos motius, un per la pura competició, que tot i entendre la cursa del castell com una cursa popular, on vaig començar, tenia ganes de córrer, de competir i de gaudir i entenia que l'empresa no tenia cap culpa de les directrius polítiques que havíem portat a la decisió de la privatització de la cursa. La segona, que al protesta no va venir majoritariament dels participants de la cursa d'anteriors edicions o del teixit associatiu si no dels partits polítics, una mostra més de la molta feina que hi ha a la ciutat per construir una ciutadania molts més critica i participativa, mostra d'això és la poca repercussió de la protesta.

Així que cap a les 10h del mati soc sota l'arc de sortida, amb companyia d'alguns amics i amigues que també feien la cursa (Isa, Albert, Jordi, Montse...). Tinc l'intenció de voler baixar de 20' així que de sortida, tot i fer pujada, intento agafar ràpidament un ritma viu. Ser que els 3 primers quilometres son ràpids i és on hauria d'intentar agafar temps pels darrers 2 quilometres on hi ha més pujada. Passo el primer quilòmetre i vaig be a bon ritma i bones sensacions aquí començar un quilòmetre de baixada que vaig a un ritma molt viu, al passar pel quilòmetre 2 vaig a 7:30 mes o menys (no recordo prou be els segons) des d'aquí la cursa és més plana amb algunes pujades i la pujada del darrer quilòmetre. Passo pel 4 amb 15:37 i em queda l'ultima pujada, la pujada al castell, intento no deixar el ritma viu tot i que els mocs em comencen a molestar amb un malestar general a la panxa, redueixo ritma per poder arribar tot i que la tos i els mocs m'ho fan difícil, veig l'ultima recte, tinc temps per baixar dels 20' últims metres i aturo el meu crono amb 19:56' (19:58' a la classificació oficial) Entro rebentat però content...

És únic cop que faig una cursa d'asfalt en la temporada i veig la diferencia amb les curses de muntanya, aquí sempre a 100% i tot passa molt ràpid, massa ràpid i arribes rebentat. Però sempre és agradabla córrer a casa i les setmanes prèvies de series i velocitat segur que ajudaren en les curses de muntanya. Ara només una cursa per tancar aquest 2013, així que dissabte 16 ultima cursa "la neorural" 21km i 1300m i tanquem la temporada fins el 13 de Gener!!

I primeres neus, un altre Bastiments 2883m

Amb les primeres nevades de la temporada comença el cuc de la muntanya hivernal! Així que diumenge 2 de desembre decidim anar cap a Ulldeter per fer la primera excursió de la temporada. Després de treure la pols als piolets, grampons i buscar les polaines al fons de l'armari anem cap Ulldeter amb la intenció de fer un volta fins al cim del Becivers.
Arribem a l'aparcament i comprovem que el vent és fort i molest, decidim pujar només fins al Bastiments. Amb la Marta encara no havíem pujat a aquest cim, que amb la de diumenge era ja la 18 vegada que feia cim.

Ens abriguem molt amb tot el que hem portat i sortim amb la mandra que ens trepitja els talons. Però poc a poc ens anem engrescant tot i el fred i el vent que no deixa de molestar. El mantell de neu no és gens uniforme i el vent ha fet que hi hagi molts trams de neu dura.

Pugem fins al refugi i seguim pel GR que porta fins al coll de la Marrana, aquí veiem que el vent ens pot deixar anar cap el cim de Bastiments tot i algunes ratxes que fan que aturem el pas per no perdre l'equilibri. Abans de pujar l'última rampa parem a fer un parell de barretes, fotos i contemplar les vistes. Avui podem veure Montserrat, Montseny, el golf de Roses, Canigó...
Pugem els últims 250m de desnivell i quan trèiem el cap al cim, el vent ens saluda fort. Fem la foto del cim i comencem a baixar cap al coll del pas del bou, però el vent és massa intens, fins i tot ens congelem les mans i la cara. Així que amb aquestes condicions decidim baixar cap al coll de la Marrana per la part més a l'est de la gran pala sud del Bastiments i des del coll pel mateix camí cap el Refugi i l'aparcament.

De Baixada parem a menjar a Camprodon i comprar formatge!

Ruta en GPS a Wikiloc.

Penya Senyal, Gelida... migdies d'escalada.

Fa uns mesos que aprofito els migdies per escapar-me a escalar prop de les escoles de Castelldefels, tinc 2:30h, així que amb la Carol (la companya dels migdies d'escalada) anem intercanviant Penya Ginesta, Penya senyal... Aprofitem el Sol de l'hivern per escalar, tot i que siguin visites llampecs dia a dia donant el seu resultat i passem d'escalfar en cinquens a fer-ho en sisens i barallar-nos amb els sisens alts.

Divendres passat, aprofitant que encara tenia un dia de lliure disposició de la feina, escapada matinal a Gelida, només havia escalat allà un cop ja fa molt i molt de temps. Així que ben d'hora cap a Gelida. Arribem, aparquem i som els primers, busquem el sector on hi hagi Sol. Anem al sector de més de la dreta de la Font Freda.
Escalfem amb un 5b, seguim per un 5c que pica un miqueta i fem un 6a amb un desplom dinàmic i un sostre que des de baix sembla molt difícil, però que té unes preses que fan que gaudeixis molt.

Tenia ganes de fer alguna cosa més, però estic cansat i avui no sembla que sigui un gran dia, així que deixem per un altre visita un 6b que pinta molt bé i ens desplacem fins al final del sector on fem un altre 5c i un 6a amb un pas inicial finet i per acabar un 6a llarg per gaudir.

Així que vaig redescobrir Gelida, on vaig trobar el grau prou ajustat i on hi ha moltes més vies de les que creia! Un bon lloc per tornar a posar a la llista de llocs per escalar.

Penya Senyal "The End is the begin V+"

Penya Senyal

Penya Senyal "Viana Jons 6b"

Gelida Sector de la dreta "5b"

Gelida Sector de la Dreta "5c"

#joERC #noupaís

Diumenge son les eleccions al parlament de Catalunya, no son unes eleccions normals. Som a l'inici del camí que no te marxar enrera! Ja sabeu que crec que la millor opció és votar a ERC que és l'opció política que és garantia per avançar cap el camí de l'alliberament nacional i social. Nosaltres no em de triar, nosaltres no som cap llebre de ningú. Tot i que nosaltres respectem la neutralitat de la resta de forces polítics tothom afirmar el que farem! sempre m'he semblat un argument  molt pobre, si no ets convincent amb les teves propostes i cal desqualificar l'adversari polític.... 
Personalment, la renovació de esquerra, l'obertura a la societat civil, el missatge nítid, contundent i d'arrel radicalment democratic m'he tornat a il·lusionar. He tornant a retrobar l'esquerra que pels volts del 1999 en va fer militar, implicar-me i comprometrem. Les hem passat de tots colors, hem guanyat, hem perdut i hem reconegut errors, rebent bufetades des de tots els fronts... Algun dia caldrà analitzar els documents polítics, les estratègies dibuixades i analitzar com vàrem arribar fins la llibertat, les raons de lluny... Ja tindrem temps per fer-ho...
I ara, davant del 25N segueixo pensat que seguim sent aquell partit de la gent normal, de la gent que te neguits i vol transformar el seu entorn, que ho vol fer des de la radicalitat democràtica, des de l'il·lusió i el compromís per deixar un món molt més just i lliure sense espera res a canvi. No som tant diferents, com ens volen fer veure i ho puc dir des del coneixement, des d'haver-me enfilat a diverses talaies... Som com tu, som com jo.
Hem de ser fort diumenge, per garantir que la segona força del parlament sigui l'esquerra nacional independentista d'aquest país!

 

Avui, amb la convicció que ERC ha de ser la peça clau per no fer cap passa enrera i si moltes en la bona direcció, amb el compromís que no deixarem de lluitar per cap dels fronts del mateix camí, que no deixarem morir el somni, no deixarem de treballar pels ciutadans i ciutadanes, pels drets socials i per reconstruir l'estat del benestar! 
La independència no és una opció finalista, si no l'eina de transformació social, política i democratica! #JoERC

Montserrat, Desdentegada i Conglomerat: guerres de roca!

Des de fa molt temps, que tenia ganes de tornar a escalar en aquest sector de Montserrat, només havia escalat allà un vagada fa molt de temps però vaig tenir molt bones sensacions. Les vagades que he fet excursions per la zona sempre he pensat que havia de tornar a escalar en aquelles parets.

Així que dijous, dia de Vaga General, vaig aprofitar per anar cap Montserrat a escalar. Aquest cop amb la Carol. Tot i que jo no acabava de trobar-me massa be, les ganes d'escalar van poder més!

Arribem a l'aparcament del Vermell del Xicarró i agafem el camí cap el sector de desdentegada. (Ressenyesa la web de Kpujo) Amb 30 minuts llargs som a peu de paret i preparant material per fer les primeres vies més fàcils del sector. Comencem per un parell de IV+ (20 i 21) que estén molt be per tornar a agafar-li el to al conglomerat. Seguim per un V (19) de la mateixa tònica. Tres vies molt equipades i d'uns 20m.

Després varem anar a les vies de l'esquerra que son molt més llargues, gairebé 30m. Tot i que queien alguna gota, no acaba de mullar pruo la paret, comencem per un V+ (17), passem a un altre V+ (16) i ja després de aquest cinc vies fem un 6a (15). Totes aquest vies son vies sostingudes amb algun pas tècnic, però que son molt més de resistència. Encara amb més ganes de roca, seguim per un 6a+ (14) llarg, prop de 30m i molt guapo, sempre amb canto però molt més vertical que totes les anteriors. I com tot va anar molt be i encara teníem pila per estona, fem la vuitena via un 6b (24) molt maco, amb un pas fi a la sortida, una placa mantinguda fins un petit pas de sostre que es fa molt més fàcil del que sembla des de baix! Així que cap a casa amb un 6b a la butxaca!

Un dia d'aquells per carregar piles a Montserrat, 8 vies i totes escalades a vista i de primer... Montserrat continua sent un territori màgic on per mi escalar sempre provoca unes grans sensacions!

Ara espero no trigar gaire en tornar!

* Entre parèntesis el numero en la ressenya de l'enllaç

IV+

IV+

Cova de l'Arcada 

V

V+

V+

Cap a casa.

L'esquerra d'un nou país!

Hem arribat fins aquí perquè una gran majoria hem dit prou. Ha arribat l'hora de no tenir por i de caminar lliurement cap a la llibertat nacional. Volem ser i volem decidir per nosaltres mateixos el nostre futur. Tenim arguments, dades, passat, present i futur. No ens falta cap peça per construir plegats la República Catalana. No em repetiré en enumerar les raons interminables per les quals esdevenir un estat és beneficiós per a tots i totes. De com la independència és una eina per construir una societat més justa i lliure. Tampoc vull malgastar l'espai en rebatre els arguments de la por i de la mentida. Confio amb la intel·ligència i la valentia dels catalans i catalanes.

El que si que tinc clar és que per garantir que el procés d’independència ens porti cap una república catalana lliure i justa caldrà fer-ho amb una esquerra nacional, forta i plural. Per això que cal que el dia 25 de novembre ERC esdevingui la força política que marqui el camí, que marqui el rumb. ERC és garantia de què el somni no és camp quimera. I per sobre de tot, ERC és garantia de defensar i acceptar allò que poble català decideixi. De la mateixa manera que no farem cap pas enrere en la construcció nacional, no la farem en la defensa dels drets socials, de l'educació, la sanitat, la cultura, la defensa del territori, la natura, la democràcia...

Així que el proper 25N, si ets independentista, si ets d'esquerres, si defenses el dret a decidir de les nacions sense estat, si vols una societat més justa, si vols canviar les regles del joc, si estimes aquest petit país, les seva llengua i cultura i els seus petits racons. Si vols el millor per la gent, pels joves, pels grans. Si vols sortir de la crisi, si vols defensar l'estat del benestar... El dia 25N la teva opció és ERC, tenim els homes i dones que ho donaran tot per defensar la construcció d'un nou estat lliure i socialment just! Som-hi!